Anar al contingut

INFORME DE LA UE

Barcelona desbanca Amsterdam i és la ciutat amb més restes de coca a les seves aigües residuals

Espanya és el quart país de la UE que més cocaïna i cànnabis consumeix, segons el nou informe de l'Observatori Europeu de les Drogues i Toxicomanies

Silvia Martinez

Barcelona desbanca Amsterdam i és la ciutat amb més restes de coca a les seves aigües residuals

Mossos d Esquadra

El mercat de la cocaïna a Europa està a l’alça. Totes els indicis apunten a un increment de la disponibilitat d’aquesta droga, i també de la seva puresa i Espanya continua sent un dels països de la Unió Europa on més es consumeix. Són algunes de les conclusions que figuren a l’últim informe de l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies 2018 que situa l’Estat espanyol com el quart país de la UE amb una prevalença més gran d’aquesta substància l’últim any entre els joves de 18 a 34 anys i el quart també que més cànnabis consumeix. En canvi, el perill del consum dels opioides encara no es concreta: Espanya estaria entre els països amb menys consum, una quarta part que el Regne Unit.

Segons les estimacions de l’Observatori, el nombre de joves adults que han provat alguna vegada en la seva vida aquesta substància ja és de 17 milions, dels quals 2,3 milions en els últims dotze mesos amb una prevalença especialment important –per aquest ordre– al Regne Unit (4%), Dinamarca (3,9%), Holanda (3,7%) i Espanya (3%), els quatre països de la UE on més es consumeix.

Un indici que corrobora aquesta tendència l’ofereix una altra anàlisi recent sobre les aigües residuals municipals elaborada també per aquest Observatori, amb seu a Lisboa. Segons aquest estudi, Barcelona és una de les ciutats europees analitzades on més cocaïna es consumeix: al 2017, la que més, superant Amsterdam i per davant d’altres grans ciutats europees com Milà, Berlín o París, tot i que aquest any no hi ha dades de l’urbs amb més consum en anys anteriors, Londres, i tampoc s’ha analitzat Madrid. També hauria augmentat la presència d’èxtasi, amfetamines i metamfetamines, tot i que en aquest cas per sota les xifres d’altres ciutats.

Canvi en les rutes d’entrada

Encara que tradicionalment Espanya i Portugal han sigut la principal ruta d’entrada la cocaïna procedent de l’Amèrica Llatina per via marítima la tendència està canviant. “Tot i que continua sent important, les dades del 2016 semblen atribuir-li una menor importància i en l’actualitat es notifiquen grans confiscacions en ports de contenidors situats més al nord”, assenyala l’Observatori sobre una substància amb un valor de mercat el 2013 de gairebé 6.000 milions d’euros.

Concretament, el 2016 es van registrar un total de 98.000 confiscacions (90.000 el 2015) de cocaïna que van ascendir a 70,9 tones. El 43% (30 tones) de les quals van tenir lloc, tot i això, a Bèlgica, que ha desplaçat Espanya (15,6 tones) com el país que més confiscacions fa, molt per davant de França (8,5 tones) i el Regne Unit (5,7 tones).

“Les conclusions del nostre nou informe indiquen que Europa està patint en l’actualitat les conseqüències de l’increment de la producció de cocaïna a l’Amèrica Llatina”, ha alertat el director de l’observatori, Alexis Goosdeel que ho atribueix a un augment de la producció als països andins. Tot i que no disposen de dades de tots els Estats membres la seva anàlisi també revela un augment del número de persones que han començat a rebre tractament contra la cocaïna, 67.000 el 2016, i un increment de la producció a Europa on s’han desmantellat laboratoris il·legals per al processament de cocaïna i d’altres substàncies com l’èxtasi.

El cànnabis, la més consumida

Un any més, però, la droga il·legal més consumida a Espanya i també a tot Europa continua sent el cànnabis. Uns 17,2 milions de joves (14%) han consumit aquesta substància l’últim any, 88 milions en tota la seva vida, i al voltant de l’1% de tots els europeus de 15 a 64 anys la proven diàriament, el 37% dels quals d’entre 35 i 64 anys i tres quartes parts homes.

Per països, l’Estat membre amb la prevalença més gran és França (21,5%), seguit d’Itàlia (20,7%), la República txeca (19,4%) i Espanya (17,1%). La proporció dels que la consumeixin diàriament varia enormement d’una punta a l’altra d’Europa. En països com Letònia, Hongria o Romania són menys del 10% mentre que a Espanya, França i Holanda superen el 60%.

Impacte dels canvis als Estats Units

L’anàlisi també constata que el cànnabis és la droga més decomissada per les autoritats públiques (763.000 confiscacions el 2016) i la incertesa que generen els canvis normatius en alguns llocs d’Amèrica, inclosa la seva legalització, que ha conduït a una ràpida aparició d’un mercat de cànnabis comercial i recreatiu, que ha donat lloc a la innovació en els sistemes de distribució i el desenvolupament de productes derivats –des de solucions líquides fins a productes comestibles i ceps d’alta potència– que poden tenir el seu impacte a Europa. “És un desafiament si aquesta tendència continua estenent-se al Canadà, Mèxic o Colòmbia. Serà impossible que no tingui un impacte en la manera de consumir aquí”, ha admès Goosdeel.

En total les autoritats europees van realitzar més d’un milió de confiscacions el 2016. S’estima que més de 92 milions d’adults d’entre 15 i 64 anys han provat alguna droga il·legal al llarg de la seva vida i que 1,3 milions van rebre tractament el 2016. A finals del 2017, l’Observatori ja vigilava 670 noves substàncies psicoactives (350 el 2013). El número de les noves substàncies que entren al mercat ha baixat (98 el 2015 i 101 el 2014) però tot i així van ser 51, a un ritme d’una per setmana.