El poble que prepara la independència... energètica

Enl’últim gran temporal que va patir la província de València, el gener del 2017, els veïns de la petita localitat d’Aras de los Olmos van haver de desplaçar-se tres dies 10 quilòmetres per parlar per telèfon mòbil.Els que podien i tenien bateria, és clar. Perquè aquest poble valenciàes va quedar sense subministrament. Cases sense calefacció elèctrica amb el mercuri sota zero i les xemeneies i les estufes de gas, on n’hi havia, treballant a ple rendiment. Igual que les espelmes, recuperades com a font d’il·luminació. Res de televisió, ni d’ordinador ni de carregar el mòbil o la tauleta. I res de repetidors de telefonia. Una indesitjada tornada al passat i a menjar els aliments que es descongelaven per no perdre’ls. Sense poder comptar amb el microones, és clar. En el cas del bar, del restaurant i de l’hotel, tot molt més complicat.

Res nou, en qualsevol cas, per a aquestpoble d’interior d’uns 380 habitants, situat a l’estreta franja que separa Conca de Terol i final de la línia de subministrament elèctric. Quan el cable arriba al poblet pedani de Losilla de Aras, a uns sis quilòmetres del nucli principal i ja a la frontera amb Aragó, s’acaba. Per això, qualsevol avaria al llarg del recorregut ha suposat tradicionalment talls a les cases, una cosa amb què han bregat durant dècades però que pot estar a punt d’acabar. S’ultima ja un pla energètic per ser autosuficient mitjançant energies renovables. Seria la primera localitat de la península a tenir la capacitat de desconnectar-se de la xarxa.

«Ni Iberdrola ni la Generalitat no han estat mai per la feinade tancar el cercle de la línia elèctrica per connectar-nos per l’altre costat per tenir una altra alternativa. A més, l’objectiu d’aquest equip de govern sempre ha sigut posar de relleu tot els recursos disponibles. S’ajunta la necessitat i la voluntat. La idea es forja des de fa sis o set anys i en el pròxim ple plantejarem l’inici dels expedients perquè és un projecte complex, s’han de fer sol·licituds a 13 organismes diferents", explica el seu alcalde, Rafa Giménez.

A Espanya, només està a prop d’aconseguir-ho l’illa d’El Hierro, que aquest hivern va estar 18 dies seguits cobrint la seva demanda únicament amb renovables. El seu projecte va arrencar el 2014, suposa una inversió de 82 milions i està empès pels forts vents que bufen a l’illa i la central hidroeòlica Gorona del Viento.

Però Aras no és El Hierro, el seu pla és més modest, ja que ha de generar menys energia, encara que una mica més complex.

«Aras té muntanyes ambun vent que no és gaire fort però és acceptable; té el sol, com gairebé totes les zones aquí; té una cabanya ramadera bastant important per a la mida del municipi, i té bosc. A més, disposa d’un riu amb un cabal bastant uniforme tot l’any», explica Carlos Roldán, responsable tècnic del projecte i catedràtic d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat Politècnica de València.

Parc fotovoltaic

Amb aquests recursos, el projecte és crear un parc fotovoltaic que seria el principal generador d’electricitat. Una assegurança en aquesta zona. «Som aventurers però no bojos, i és una energia que està molt contrastada», explica Giménez. L’altra gran font seria l’eòlicai com que ACS té ja un parc a la zona tampoc no és un gran risc perquè les dades estan contrastades. A més, la muntanya on s’ubicaran ja va entrar al seu dia en el pla de zones susceptibles d’acollir molins, així que aquest tràmit està solucionat.

Les grans novetats serien unaplanta de biomassai unainstal·lació hidràulica. «Serien les nostres bateries», diu l’alcalde. «El matalàs del sistema», afirma Roldán. Perquè en tots dos casos es poden regular i servirien per cobrir els pics de demanda, els dies de molt fred a l’hivern o els d’estiu, quan es triplica la població. Però n’hi ha més. «Produirien energia i solucionarien problemes mediambientals», remarca l’alcalde. «A la comarca de l’Alt Túria es produeix un terç de la carn de la província i els residus suposen un problema gran», explica. «Amb aquests es faria biogàs, i amb les restes de les podes del bosc, biomassa», relata.

Quant a la hidràulica, tampoc no s’ha inventat res. Fa un segle, a Aras ja s’aprofitava la força dels salts de l’aigua en el ja enderrocat Molino de la Jarra. Ara la idea ésfer un dipòsit d’uns 2.000 litresa la zona del riu i amb unes canonades pujar-la a un altre de capacitat similar a uns 800 metres a la muntanya. Amb l’excedent d’energia de les altres tres fonts s’aniria pujant l’aigua, i quan fes falta, es generaria més energia deixant-la baixar de nou. S’esquivaria així el problema de no poder emmagatzemar-la però, a més, com explica l’alcalde, «la bassa de dalt serviria perquè es proveïssin els helicòpters en la lluita contra incendis».

Un sistema de basses

Notícies relacionades

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

Anna Bacardit: "Mai em vaig trobar malament, no m’esperava el càncer"

El sistema de basses és un concepte semblant a l’aplicat a El Hierro, explica Roldán, que diu que si fes falta "al tenir una doble canonada podria fins i tot estar sempre en funcionament, baixaria l’aigua per una banda i pujaria per l’altra". Esquivat el problema de l’emmagatzemament d’energia, arribarà el gran repte. "El projecte té dues fases, la primera és més senzilla perquè estem parlant de fonts d’energia que ja es coneixen, la novetat és la diversitat que existeix. La segona és més complexa perquè cal equilibrar les quatre fonts per cobrir la demanda i arribat el moment poder plantejar desconnectar-se de la xarxa, poder fer-ho dependrà de la capacitat que tinguem per predir la demanda", assenyala el catedràtic.

En espera de posar en marxa el projecte, rodar-lo i veure la seva viabilitat, la idea és vendre a la mateixa xarxa l’energia sobrant. I com que de moment a Aras li queda encara un temps ‘connectat’, ja han comprat un generador per alimentar els repetidors de telefonia per al pròxim temporal. "Així al pròxim temporal a més de sense llum la gent almenys no estarà incomunicada", explica l’alcalde. Una altra cosa serà carregar els mòbils però el mercat ja ofereix carregadors solars, una bona manera d’anar assajant.