Anar al contingut

Salut

La ciència qüestiona la norma de Sanitat per a l’homeopatia

Rebutja que se’ls catalogui com a medicament i indica que no hi ha aval d’indicacions terapèutiques

El sector homeopàtic aprova una regulació per "normalitzar" la seva activitat, "com França o Alemanya"

Víctor Vargas Llamas

La ciència qüestiona la norma de Sanitat per a l’homeopatia

ALBERT BERTRAN

L’esperit crític que defineix per antonomàsia a la comunitat científica ha augmentat exponencialment quan s’ha posat en marxa la iniciativa del Ministeri de Sanitat de concedir un termini de tres mesos perquè els productes homeopàtics passin per una avaluació obligatòria de qualitat seguretat a càrrec de l’Agència Espanyola del Medicament. Un requisit imprescindible per poder comercialitzar-se, però que desperta suspicàcies entre professionals de la ciència i la medicina. El motiu principal és la llegenda que resarà a les etiquetes del producte: "Medicament homeopàtic sense indicacions terapèutiques provades".

"El terme medicament té un significat que queda desvirtuat a l’afegir que no té indicacions terapèutiques provades. Per gaudir d’aquesta consideració hauria de comptar amb una eficàcia demostrada i no faria falta aquest afegitó contradictori. Si no és el cas, qualsevol cosa pot rebre aquesta denominació; és com treure’s un màster sense anar a classe", descriu Jesús Purroy, doctorat en Biologia i amb experiència en l’àmbit de la genètica, la farmàcia i la biomedicina.

"Per ser considerat medicina hauria de mostrar la seva eficàcia i no caldria un afegitó contradictori"

Jesús Purroy

Doctorat en Biologia

Afegeix arguments contra la causa Alfonso López Borgoñoz, fins fa dues setmanes president de l’oenagé Alternativa racional a la pseudociència - Societat per a l’avenç del pensament crític (ARP-SAPC). "¿Quin sentit té que es continuï comercialitzant? Hi ha centenars d’assajos que demostren que no pot ser concebut com un medicament. I utilitzar aquest llenguatge pot resultar equívoc per a amplis sectors de la societat, i un risc per a la salut de les persones," destaca López Borgoñoz.

Teoria i pràctica

El doctor Gonzalo Fernández, vicepresident de l’Acadèmia Mèdico-Homeopàtica de Barcelona recorda que la decisió del Govern obeeix a una directiva comunitària, posant en relleu que "en països capdavanters, com França Alemanya no es qüestiona que rebin la consideració de medicaments". "Ens sembla positiu que es reguli i normalitzi l’activitat de metges com jo, que hem incorporat l’homeopatia com un altre recurs disponible, després de comprovar en consulta que ajuden el pacient," destaca el doctor Fernández.

En aquest punt, el terreny de les evidències s’endinsa de nou en el de les discrepàncies. Les il·lustra el farmacèutic Roi Cal, membre de l’Associació Farmaciencia, que reclama condicions ineludibles per acceptar aquesta normalització. "Demanem proves concloents, res més. La base teòrica de l’homeopatia és contrària a tot coneixement científic. Es basa en la llei de semblants, per la qual, per exemple, si el cafè produeix insomni, quan es dilueix moltíssim, com una gota en una piscina olímpica, i s’administra en una persona, es produeix l’efecte contrari", descriu Cal.

"La decisió del Govern obeeix a una directiva de la UE, seguint la ruta feta per països capdavanters"

Gonzalo Fernández

President de l’Acadèmia Mèdico-Homeopàtica de Barcelona

El farmacèutic recorda que l’homeopatia segueix els preceptes de fa 200 anys, quan va néixer, en un moment en què la medicina o la química estaven en un estat "eminentment embrionari", lluny del seu estatus actual. Parla de "total absència de rigor científic" en la pràctica homeopàtica, un extrem que "s’accentua quan es tracta d’abordar patologies greus". “Hi ha una creença generalitzada que no té efectes secundaris, ja que és aigua, sucre, excipients i poc més, però hi ha un gran problema amb la falsa sensació d’efectivitat en malalties serioses, per la pèrdua d’oportunitat que representen: es malgasta un temps valuós per aturar l’avenç d’un problema de salut", destaca.

Pressupostos

El doctor Fernández destaca que hi ha "més de 6.500 estudis sobre els efectes de l’homeopatia, alguns de favorables i altres de contraris, com en tota ciència". "Ens agradaria que hi haguessin més assajos i anàlisis, però els recursos econòmics són limitats i acostumen a destinar-se a farmacologia; però creiem que hi ha prou evidències indicis perquè valgui la pena continuar-ho investigant. ¿No és això l’esperit científic?",  destaca. Així mateix, rebutja la consideració de metges alternatius: "Només hi ha una medicina, la que estudiem tots els doctors a la universitat."

El metge afirma que de les prop de 20.000 farmàcies d’Espanya, més d’un 95% dispensen productes homeopàtics, a més de xifrar en 400 milions els pacients que segueixen les indicacions dels més de 300.000 metges homeòpates de tot el món. Mirant a l’entorn internacional, Fernández demana seguir l’exemple de governs com els de París i Berlín, "on l’Estat paga totalment o parcialment els tractaments homeopàtics". 

"Hi ha centenars d’assajos publicats en revistes de prestigi que rebaten l’eficàcia d’aquests tractaments"

Alfonso López Borgoñoz

Portaveu d’Alternativa racional a la pseudociència

Una perspectiva que tampoc aclareix els dubtes d’escèptics i detractors. Purroy emfatitza la presència de "tradicions, empreses potents i ‘lobbies’ locals" per entendre la implementació més gran en altres nacions. Alguns països "amb forta presència a la UE", el pes específic dels quals determina directives com la que està implementant Espanya, segons López Borgoñoz. D’altres, com la Gran Bretanya, van decidir retirar aquests tractaments el 2010 després de la publicació d’un "informe devastador", exposa Purroy. "Hi ha centenars d’assajos publicats a ‘The Lancet’, ‘Nature’ i altres revistes de prestigi que rebaten l’eficàcia d’aquests tractaments", afegeix el portaveu d’ARP-SAPC.

Cal recorda que el Govern ja va fer un intent de regulació el 1994, "que no va arribar a concretar-se". "Els prop de 19.000 medicaments homeopàtics no paguen taxes des d’aleshores; calculem que l’Estat ha deixat de recaptar 45 milions en taxes tots aquests anys; si li sumem que la seva consideració és de medicament i paga un IVA superreduït, d’un 4%, en comptes d’un 10%, s’hi poden sumar uns altres quaranta i escaig, per a un total de gairebé 100 milions perdonats als laboratoris homeopàtics," descriu Cal.   

Un sector amb ingressos a la baixa

La presència de la indústria homeopàtica a Espanya continua sent testimonial davant el volum de negoci que acaparen els fàrmacs tradicionals, tal com testifiquen les xifres. Boiron, Heel i Dhu, que concentren la major part del sector homeopàtic a Espanya, van facturar conjuntament 43 milions d’euros el 2016, últim balanç disponible. L’estadística s’empetiteix molt si la comparem amb els 19.423 milions que van declarar les oficines de farmàcia espanyoles durant l’any passat.

La tendència d’aquest sector és d’anar a la baixa, ja que Boiron, principal distribuïdor homeopàtic al mercat espanyol, ha vist reduir els seus ingressos dels 25 milions del 2014 als 17 milions del passat exercici, un descens que ronda el 30%.  Les dades tampoc resisteixen a la comparació amb els gairebé 370 milions d’euros de facturació que va declarar Boiron el 2016 en un país com França, de gran tradició homeopàtica.