'La manada': el cas que deixa curt el 'no és no'

El judici a cinc membres de La manada cinc membres de La manada per la presumpta violació d'una madrilenya de 18 anys en els Sanfermines del 2016 ha posat de manifest que el lema "no és no" contra les agressions sexuals pot haver quedat obsolet i insuficient: ¿és necessari un 'no' explícit, perquè sigui un 'no'? I és que la jove no va expressar explícitament aquesta negativa als seus atacants i aquests van voler entendre que consentia i que podien donar deixar anar els seus instints sexuals. “Vaig començar a sentir més por quan em van agafar de la mandíbula i em van acostar per fer una fel·lació, i un altre m'agafava del maluc i em baixava els 'leggins'. En aquell moment estava totalment en xoc', no sabia què fer, volia que tot passés ràpid i vaig tancar els ulls per no assabentar-me de res i que passés ràpid”, va declarar la noia. És la seva paraula contra la dels processats, que s'enfronten a una pena de més de 25 anys de presó

El tribunal de la Secció Segona de l'Audiència de Navarra té un difícil paperSecció Segona de l'Audiència de Navarra, però la seva sentència, que es farà pública aquest dijous, pot ser un punt d'inflexió al tractar-se d'un cas mediàtic en què s'ha barrejat el secretisme de les vistes (gairebé totes les sessions a porta tancada), les especulacions i les altisonants expressions d'alguns defensors. El lletrat Agustín Martínez Becerra, que representa tres dels cinc membres de La manada, va arribar a dir en sala que els set vídeos de 96 segons gravats per dos dels processats eren una “pel·lícula porno, no de ficció” i que les relacions sexuals que van mantenir els acusats amb la denunciant van ser “consentides i agradables” per a ella. Una altra maniobra de descrèdit cap a la denunciant va ser l'informe encarregat a un detectiu privat sobre la vida de la noia que, al final, va ser retirat.

El procés judicial contra La manada ha estès la sensació que és la denunciant la que ha de demostrar que és la víctima i que el seu relat és cert. “La presumpció d'innocència és un dret fonamental de qualsevol ciutadà i només una prova de càrrec suficient, obtinguda per mitjans lícits, practicada en un judici i valorada per un tribunal poden desvirtuar o vèncer aquest precepte”, assegura el fiscal de Barcelona Diego Villafañe, de la Unió Progressista de Fiscals (UPF). L'advocat Emilio Zegrí de Olivar és de la mateixa opinió: “Un dels pilars fonamentals sobre els quals descansa el nostre procés penal, el dret a la presumpció d'innocència, exigeix que la càrrega de la prova incumbeix exclusivament les parts acusadores”. A Pamplona actuaven el fiscal i l'acusació particular i les populars.

Valorar totes les proves

Però, llavors, ¿quin valor té la declaració de la denunciant? ¿Quins elements s'han de donar perquè el tribunal tingui en compte la seva versió quan sols existeix la seva paraula contra la de l'acusat, sense existir altres proves? Una característica dels delictes contra la llibertat sexual és que sovint la declaració de la víctima és l'única prova disponible, ja que els actes es produeixen en el marc de la clandestinitat i sense testimonis.

“La declaració de la víctima és una més dins de tot el material probatori que s'ha practicat en el judici. La sentència ha de valorar totes, absolutament totes, les proves, exterioritzant el procés lògic i deductiu que porta a determinar la culpabilitat de l'acusat”, sosté la jutge de violència contra la dona de Barcelona, Francisca Verdejo.

 “El Tribunal Suprem indica que perquè aquesta declaració pugui enervar (debilitar) la presumpció d'innocència cal que existeixi persistència en la declaració, sense entrar en contradiccions, absència d'incredibilitat subjectiva (que no hi hagi motius espuris) i versemblança”, explica la magistrada. I precisa: “El fet que les versions entre la víctima i l'investigat siguin contradictòries no es tradueixen en sentència absolutòria”.

Resistència a l'atac

Un dels aspectes que haurà de dilucidar l'Audiència de Navarra és si la noia va consentir a tenir relacions sexuals amb La manada, com argumenten els processats que, a més, van declarar que la jove mai s'hi va resistir. L'advocat  Zegrí de Olivar assenyala que el “Tribunal Suprem ha reiterat en diferents ocasions que és suficient per contemplar el delicte d'agressió sexual que, davant la manifestació d'oposició explícita per part de la víctima, l'autor o autors persisteixin en el seu propòsit, vencent per la força aquesta oposició, encara que es tracti d'una resistència merament passiva. L'essencial, quan ens referim a aquest tipus penal concret, és que es pugui acreditar que els encausats van actuar coneixent l'oposició de la denunciant”.

Notícies relacionades

Les quatre claus del judici contra 'La manada'

La víctima de 'La manada': "Vaig començar a sentir més por quan em van agafar per la mandíbula"

“La jurisprudència no exigeix a la víctima una resistència heroica, que posi en risc la seva vida o la seva integritat física, sinó que n'hi ha prou que sigui idònia segons les circumstàncies del cas concret”, relata el lletrat. “En aquest context, també és important tenir en compte que existeixen sentències del Tribunal Suprem que descarten l'anomenat error de tipus, referit a la creença de l'existència de consentiment per part de la víctima, en casos en què els acusats van tenir accés carnal a les víctimes aprofitant que estava sota els efectes de l'alcohol o d'altres substàncies, sempre que aquestes fossin incapaces de discernir la bondat o maldat de l'acte que amb elles realitzaven i, per tant, de consentir o oposar-s'hi”, sosté.

El fiscal Villafañe corrobora que “la jurisprudència no exigeix a la víctima una resistència heroica, n'hi ha prou que aquesta resistència sigui raonable a la situació creada per l'agressor. És suficient la ferma i explícita oposició o negativa de la víctima a practicar relacions sexuals”. Però a més, al seu parer, “l'ús de la violència i intimidació i les circumstàncies que puguin concórrer durant la comissió dels fets, com poden ser el temps i el lloc en què es realitzen o l'actuació conjunta de diversos agressors, pot ser suficient per infondre en la víctima el temor que li faci quedar-se paralitzada i, per tant, doblegar la seva voluntat”. Els jutges de Pamplona tenen ara la paraula.