L'assassinat masclista de Blanes, un crim ancestral

Rolando, en un atac de gelosia, va decidir matar Patricia per impedir que refés la seva vida amb un altre. La primera dona assassinada per la seva parella aquest 2018 a Catalunya va morir per un motiu ancestral, el que segueix movent els homes a matar les dones perquè creuen que la seva vida els pertany.

Patricia, una veïna de Blanes de 40 anys, d’origen bolivià i mare de tres fills, havia pres recentment la decisió de separar-se de Rolando i ell, aparentment, ho havia acceptat. Fins i tot havia buscat un pis a Malgrat de Mar. Però dins del seu cap, segons havia confessat al seu entorn, «tenia idees estranyes». Unes idees que va alliberar al descobrir un número de telèfon desconegut al mòbil de la seva dona i sospitar que potser existia un altre home.

Durant la matinada del passat 9 d’abril, Rolando es va llevar i va anar a buscar un ganivet a la cuina. Va agafar el més gran, el que tenia una fulla de 23 centímetres de llarg i 4 d’ample, i va tornar a l’habitació per situar-se al costat de Patricia, que seguia adormida. La va apunyalar, sense pietat, més de 20 vegades, segons ha comptabilitzat l’anàlisi forense practicada al cadàver de la dona. A l’autòpsia es van trobar incisions al coll, al pit i a l’abdomen. També als costats.

En presència dels nens

Ferida de mort, Patricia va sorstir  del llit per l’extrem oposat al qual l’atacava el seu marit i va poder caminar fins al passadís, on es va desplomar. Els crits van despertar els dos fills que encara residien en aquest pis del carrer Cristòfol Colom del barri dels Pins. El més petit, de 10 anys, va entrar a l’habitació i va presenciar com Rolando s’autolesionava clavant-se el ganivet. El nen va intentar impedir-ho i es va fer un tall a les mans. La ferida que Rolando es va autoinfligir, no obstant, no era tan greu com les punyalades que havia calvat a Patricia. Ell es va perforar un intestí, però s’ha recuperat de les lesions. Patricia, encara que hagués sigut atesa i intervinguda d’urgències, no hauria sobreviscut perquè estava ferida de mort. Va morir mentre era traslladada en una ambulància.

La víctima acabava de ser ascendida a encarregada del restaurant Blaumar. Netejava cases durant les hores que li quedaven lliures entre setmana. Era ella qui portava tots els diners que entraven a casa i volia separar-se del seu marit. Rolando, en canvi, era a l’atur, estava deprimit i no volia separar-se.

Notícies relacionades

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

El nombre de conductores d’autobús a l’àrea de Barcelona creix un 22%

Alba Alfageme, psicòloga experta en violència masclista, i Ester García, advocada vicepresidenta de Dones Juristes, reconeixen en aquest crim un relat «ancestral» de la violència de gènere. «El masclisme parteix de la premissa que l’home pot sotmetre la dona i, per això, és l’únic que pot prendre decisions sobre la relació. Quan és ella la que decideix marxar, l’home sent que està perdent el control i el seu món s’enfonsa», adverteix Alfageme. 

«El moment de ruptura d’una parella és una situació de risc», subratlla García, que s’ha acostumat a observar aquests comportaments «possessius» a l’hora de tramitar divorcis, durant els quals abunden els marits que «no toleren que hagin sigut elles les que han pres la decisió d’acabar la relació». Els assassinats masclistes, aclareix Alfageme, sovint es produeixen dins de relacions que tenen en comú un grau de «dependència emocional extrema», un element perillós que precipita que es decideixi matar «com a últim mecanisme per recuperar el control que s’ha perdut».