Un home mata la seva dona davant dels dos fills de la parella a Blanes

Patricia, veïna de Blanes, 40 anys, d'origen bolivià, és la primera víctima mortal de la violència masclista a Catalunya aquest 2018. La vuitena a Espanya. Aquest dilluns a les cinc de la matinada, el seu marit, Rolando, 41 anys i bolivià com ella, l'ha apunyalat en presència dels dos fills de la parella, un nen i una nena, de 10 i 17 anys. La gran ha trucat al 112 per avisar que el seu pare acabava d'apunyalar la seva mare i que després s'havia clavat el mateix ganivet a l'abdomen.

Quan les primeres patrulles dels Mossos d’Esquadra han arribat al número 21 del carrer de Cristòfol Colom del barri dels Pins, s'hi han trobat un escenari desolador. Patricia estava estirada a terra. Rolando, ferit de gravetat, seguia conscient. El fill petit tenia talls a la mà amb què havia intentat frenar el seu pare. A la casa hi havia una cinquena persona, el primer fill que va tenir Rolando, de 22 anys, fruit d'una relació anterior a Bolívia que es va criar amb Patricia. Aquest últim ja s'havia emancipat però no viu lluny i -possiblement- també ell havia rebut una trucada d'auxili de la seva germanastra. 

La dona ha sigut traslladada d'urgència en una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) a l'Hospital de Blanes. L'home, en un centre sanitari de Calella. Patricia ha mort poc després. Rolando ha sobreviscut i ara està observació mèdica i sota vigilància policial.

La cuinera del Càmping Blaumar

Patricia i Rolando es van casar a Bolívia i van arribar a Albacete fa uns 20 anys. Tots dos tenien pares que havien emigrat a Espanya per guanyar-se la vida treballant al camp. En aquesta ciutat, el matrimoni -casat a Bolívia i ja a càrrec del primer fill de Rolando- hi va comprar una casa i va tenir dos fills. Fa uns cinc anys, la família es va mudar a Blanes, un poble que havia sigut pròsper per a dues germanes de Patricia.

"Era una dona treballadora, que sempre estava buscant feinetes", recorda Sandra, una compatriota boliviana a qui Patricia va conèixer quan acabava de desembarcar a Blanes. Fa tres anys, Patricia va trobar feina al restaurant del Càmping Blaumar, ubicat a l'altre costat del riu Tordera, en primera línia de mar. Hi va estar dues temporades de cuinera. Fa poques setmanes, l'amo li va proposar que es fes càrrec de tot el restaurant. "Estava contenta", explica Sandra. Tot i aquest ascens, no va deixar de buscar feines. Fins que comença la campanya d'estiu, el recinte només obre divendres, dissabte i diumenge. Patricia omplia les setmanes netejant cases a Pineda, a Blanes i a Lloret de Mar. 

Sense ordre d'allunyament

La comunitat de veïns de la família de Patricia s'ha sentit sacsejada per la presència de periodistes fent guàrdia davant del portal de la finca i els Mossos han ordenat a un agent que muntés guàrdia a sota l'escala, repel·lint qualsevol informador que intentava agafar l'ascensor.

La família de Patricia residia en un domicili de la setena planta que havia llogat a un home gallec que va tornar a la seva terra fa uns quants anys. La majoria dels inquilins només coneixien de vista la víctima i l'assassí. Com en la majoria de casos, a tots els costava entendre per què havia passat. No hi havia antecedents coneguts de violència entre aquesta parella. Sobre Rolando no hi pesava cap ordre d'allunyament perquè Patricia no l'havia denunciat mai.

Un crim imprevist

Patricia, dijous, un dia abans de començar el cap de setmana al Càmping Blaumar, va voler anar a netejar el restaurant, revisar les neveres i fer la compra de tot el que planeajava servir als clients. L'endemà, com a responsable de la barra, va començar a atendre els primers hostes que van arribar a dinar. La seva filla, des de feia pocs mesos, era una de les cambreres que estaven a les seves ordres. "No cridava mai als treballadors, era dolça", li reconeix el Jordi, un empleat del càmping. 

Notícies relacionades

Detingut un home per matar la seva sogra en un comerç de Sabadell

¿On queda el Pacte d'Estat sobre violència masclista?

Dissabte al migdia, Rolando va entrar a la botiga de Mohamed, situada als baixos del mateix bloc en què resideixen, per comprar mitjons. Quan anava a pagar-los, es va posar a balbucejar. "Em va explicar que estava molt malament, que Patricia el volia deixar". Mohamed va intentar calmar-lo. Assegura que li va dir que no era tan greu. Rolando s'havia dedicat a la compravenda de cotxes. Sense sort els últims anys, estava a l'atur, només ocupat en els contractes transitoris que li oferia una ETT. L'últim, a la central logística de Bershka, a Palafolls, a vuit quilòmetres de casa.

Diumenge al migdia, Rolando va acostar la filla al càmping perquè començava el torn de migdia. Amb el final del derbi entre el Reial Madrid i l'Atlètic de Madrid a la televisió, el Jordi li va fer un senyal a Patricia: "'Tanquem o què?". Una hora després, quan tot estava recollit, va tornar a casa.