28 maig 2020

Anar al contingut

estudis qüestionats

La FP reclama una reforma urgent

Només un 8% dels graduats aconsegueixen una feina estable i relacionada amb la seva especialitat en el seu primer any en el mercat laboral

CCOO demana més inversió, més professorat, menys segregació d'alumnes i una renovació de continguts i recursos

María Jesús Ibáñez

La FP reclama una reforma urgent

Alguna cosa falla estrepitosament quan només el 8% de les persones que han acabat un cicle de formació professional (FP) inicien la seva trajectòria en el mercat laboral ocupant un lloc no precari i relacionat amb allò per què es van formar. La resta, un preocupant 92% d’estudiants, o bé no troben feina durant el primer any següent al final dels seus estudis, o bé obtenen una ocupació que no té res a veure amb la seva especialitat, o tenen només contractes temporals, o van abandonar l’institut abans d’acabar el cicle en què s’havien matriculat.

La xifra sorgeix d’un càlcul fet pel sindicat Comissions Obreres (CCOO) a partir de les dades facilitades el mes de febrer passat per l’enquesta d’inserció laboral de les ensenyances professionals 2017, elaborada pel Consell General de Cambres de Catalunya i la Conselleria d’Ensenyament, i posa de manifest la urgència, una vegada més, de revisar el model de FP que s’està aplicant actualment en el territori espanyol.
  

L'Administració es resisteix a facilitar dades sobre l'abandonament escolar a la FP, però el 2015-2016 va ser del voltant del 35%

  «Des de la implantació de la LOMCE, les administracions educatives es vanaglorien que la formació professional serà la solució a l’encara elevat abandonament escolar prematur que hi ha a Espanya, però el cert és que la reforma del Partit Popular en comptes de prestigiar aquests estudis, els està devaluant», denuncia Eduard Requena, responsable de FP a CCOO a Catalunya. Per dignificar-los, el primer que haurien de fer les administracions és augmentar la inversió, defensa Requena. És una formació «més cara que l’ESO o que el batxillerat, ja que requereix més recursos tècnics, més materials i espais més grans, i ha sigut per això una etapa molt castigada durant els anys de retallades», lamenta.
   

 «Els temaris que s’estan impartint en els cicles formatius en alguns casos han trigat més de 25 anys a actualitzar-se, i són de l’època de la LOGSE; amb prou feines hi ha presència de l’anglès, tret de comptades excepcions, i estem constatant que la segregació a la FP, la diferència entre els fills de famílies riques i els de famílies pobres, és més acusada encara que en la resta d’etapes educatives», prossegueix el portaveu de CCOO.

PROFESSORS EN PRECARI

A això s’hi afegeix, diu, «les altes taxes d’interinitat que hi ha entre el professorat de FP, que en algunes especialitats pot arribar a ser del 80%». A més a més, afegeix, les ràtios o nombre d’alumnes per classe han experimentat en tot just 10 anys increments del 52% en els cicles mitjans de FP i del 50% en els superiors, «cosa que, en el cas de Catalunya, suposa que hi ha uns 28 estudiants per aula, una xifra difícil de governar quan es tracta d’organitzar unes pràctiques o de dur a terme un seguiment individualitzat dels alumnes», protesta Requena.

«És molt important que els estudiants vegin que el que estan aprenent els serà útil», subratlla Cristina Cabanach, directora d’Innovació de la Formació Professional a la fundació Jesuïtes Educació, que està començant a implantar noves metodologies docents també en els estudis professionalitzadors. Una de les fórmules que utilitzen les escoles de la fundació és la mentoria, «que permet portar a terme un seguiment detallat de l’estudiant, conèixer-ne les habilitats i, per tant, poder-los orientar correctament», assenyala Cabanach. L’objectiu no és cap altre que mirar de fer que la FP resulti com més atractiva millor als estudiants i, d’aquesta manera, reduir l’abandonament.

INSTITUTS PÚBLICS

Als instituts públics «també es treballa per competències i per projectes des de fa molts anys, entre altres raons perquè és la manera més òptima perquè tots els alumnes tinguin accés a l’instrumental i els recursos, que són escassos», indica Requena, que és també professor de FP a l’Escola Industrial de Barcelona. «Tot i que també és cert que potser faria falta més flexibilitat i una tutorització més gran dels alumnes», admet. «El problema –prossegueix– és que la FP pública fa molta menys publicitat dels seus punts forts, que també en té, perquè qui ho hauria de fer, que és l’Administració, no s’hi esforça gaire».

A l’Administració, o la Conselleria d’Ensenyament en el cas de Catalunya, també li exigeix CCOO suport «sobretot per atendre els joves amb més dificultats, que són els que es queden més habitualment a la cuneta», reclama el sindicalista. I insisteix que «tal com estan en aquests moments les coses a la FP, els estudiants que ho poden pagar poden cursar els seus cicles en centres concertats, de manera que a la pública s’acaben concentrant els fills de les famílies més vulnerables i amb menys recursos». «Això –afegeix– no fa més que aprofundir en la segregació que provoca el dèficit d’oferta, segons es pot visualitzar en la memòria del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya».

«Un altre dels desafiaments d’aquesta etapa és la falta de transparència que hi ha sobre els seus resultats», denuncia Eduard Requena. Des de fa anys, l’Administració es resisteix a facilitar dades sobre, per exemple, quina és la taxa d’abandonament escolar en els cicles de FP, «malgrat que qualsevol que hi hagi impartit classes deu haver vist clarament com el nombre d’alumnes es redueix a mesura que avança el curs». 

Les úniques estadístiques disponibles són les que es desprenen de l’anuari de la formació professional 2016 de la Fundació Barcelona FP, a partir del càlcul entre el nombre d’alumnes que comencen un primer curs de FP un any i el nombre dels que es matriculen en el segon curs en l’exercici el següent. Segons aquesta estimació, en el període 2015-2016 es va produir un abandonament escolar de fins al 35% dels estudiants.

La Generalitat continua insistint, malgrat tot, en la prioritat que dona a aquests estudis, que al llarg dels últims anys han registrat augments en el nombre de matriculats superiors al 30%, tant en els cicles de grau mitjà com en els de grau superior. «La formació professional serà estratègica en la pròxima legislatura», assegurava fa unes setmanes Joan Mateo, secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat. Entre altres accions clau, va avançar Mateo en el transcurs de la presentació dels resultats anuals de l’enquesta d’inserció laboral, «perquè les escoles de FP seran eixos d’inserció i cohesió social».