transformació en l'ensenyament

La innovació desembarca amb timidesa en la formació professional

Les escoles jesuïtes transformen el seu FP a Catalunya, com a primer pas per a la reforma que reclamen aquests estudis

Grups d'alumnes més petits i més col·laboració amb les empreses són algunes de les novetats del nou mètode

La innovació desembarca amb timidesa en la formació professional

JOAN PUIG

3
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez

Un pacient que arriba a Urgències pot saber, en poc més de mitja hora, si el que li provoca aquella febre tan alta que pateix és una simple grip o si, en canvi, està afectat d’algun altre virus més agressiu. Si només és una grip, aquest malalt tornarà a casa amb el corresponent tractament. Si el que té és més seriós, ingressarà immediatament. «És molt important, per tant, que els tècnics del laboratori de Microbiologia siguem ràpids i precisos. De nosaltres, de vosaltres molt aviat, depèn que aquesta persona hagi d’entrar o no en aïllament, per exemple», avisa el doctor Mateu Espasa, microbiòleg i parasitòleg de l’Hospital de la Vall d’Hebron, a un grup d’estudiants del cicle superior de Tècnic de Laboratori Clínic i Biomèdic dels Jesuïtes del Clot, a Barcelona.

Recursos materials

La visita que aquesta vintena d’alumnes de formació professional (FP) realitzen a les instal·lacions hospitalàries forma part del programa d’innovació que la fundació Jesuïtes Educació ha començat a introduir aquest any en alguns dels seus cicles formatius. No és casualitat que el canvi metodològic en aquests estudis comenci en una xarxa de centres concertats (la mateixa que fa quatre anys va desenvolupar un mètode propi i innovador en la secundària obligatòria, l’ESO), entre altres raons perquè per posar en marxa una reforma d’aquesta importància són necessaris recursos materials i de personal i una formació específica per al professorat.

«Hem arrencat amb dos graus superiors, el de Tècnic de Laboratori i un de Márqueting i Publicitat, però la intenció és expandir-lo als més de 40 que impartim», explica Cristina Cabanach, directora d’Innovació a la FP en els col·legis dels jesuïtes catalans. Més que el treball per projectes o el treball en grup (cosa que fan des de fa temps els centres de FP, públics i privats), la principal característica d’aquest canvi pedagògic són les mentories, explica la responsable del projecte. «Les classes compten amb agrupacions de cinc alumnes que cada setmana mantenen reunions amb un professor, de manera que el docent acaba creant vincles amb els estudiants, va coneixent les habilitats socials i emocionals de cada un d’ells i així pot assessorar-los amb més coneixement», detalla. Cada trimestre, l’alumne rep un butlletí en el qual es valoren les seves competències i la seva evolució.

Classe fora de l’aula

La relació amb les empreses col·laboradores és també diferent del que era fins ara, subratlla la directora d’Innovació de la FP. «L’aprenentatge dels alumnes ja no es realitza només a l’aula: hi pot haver seminaris d’experts a les nostres escoles, però hi  pot haver també una classe d’un dels nostres professors a les instal·lacions d’una empresa externa», assenyala Cabanach.

No és el model dual

No es tracta, aclareix, del model de formació professional dual, en la qual els treballadors de les firmes privades són també docents. «En el nostre cas, el que hem fet alguna vegada és que l’empresa cedeixi els seus equipaments, els seus espais i els seus materials perquè els nostres alumnes facin una classe allà», concreta la professora. Als estudiants, afegeix, «se’ls plantegen problemes o reptes, que requereixen d’un component important de creativitat i en els quals se’ls exigeix posar en pràctica els aprenentatges ja adquirits», explica.

Notícies relacionades

«És important que vegeu com es treballa aquí, que conegueu bé com és el dia a dia», prossegueix el doctor Espasa durant la visita pel laboratori de Microbiologia de la Vall d’Hebron. Entre plaques, cultius, tincions, sembres i incubadores, l’especialista explica als futurs tècnics com de ràpid està canviant la professió.

Els alumnes, que escolten en silenci, assenteixen. «És veritat que aquest és un sector que està cada vegada més automatitzat, però això no significa que no hagueu de fer falta en un futur... Significa que haureu de saber manejar més màquines i que les vostres tasques seran diferents», els avisa Fina Rodríguez, la coordinadora dels tècnics d’aquest macrolaboratori, pel qual passen diàriament milers de mostres.