¿Una mateixa selectivitat per a tot Espanya?

¿Per què els estudiants de Castella i Lleó, que obtenen tan bons resultats en l’informe PISA, són dels pitjors a l’hora d’examinar-se de la selectivitat? ¿I com és que els canaris, que treuen notes discretes en les proves internacionals, tenen un percentatge tan alt d’excel·lents en l’accés a la universitat? Algunes veus –polítiques, acadèmiques i estudiantils– opinen que la diferència radica en el diferent barem que s’utilitza en la selectivitat, ara rebatejada per la LOMCE com a EBAU (avaluació de batxillerat per a l’accés a la universitat). Per això, defensen aquestes mateixes veus, seria necessari homogeneïtzar els exàmens, que actualment organitza i dissenya cada autonomia a partir de les directrius i els temaris que marca el Ministeri d’Educació.

La reivindicació ha pres tanta força en els últims mesos que el conseller d’Educació de Castella i Lleó, Fernando Rey, sol·licitarà que l’assumpte s’inclogui en l’ordre del dia de la pròxima reunió de la Conferència Sectorial d’Educació, perquè, al seu entendre, s’està produint un «greuge comparatiu» en aquelles comunitats on els estudiants obtenen pitjors notes. Navarra, les Balears, Galícia i Castella i Lleó, amb una puntuació mitjana d’un 7 pelat en la selectivitat del 2015 (l’última de la qual hi ha dades completes disponibles), es troben a la cua d’un rànquing que encapçalen Canàries, Múrcia, Aragó i Extremadura.

A Castella i Lleó fins i tot ja s’ha constituït una plataforma, denominada Associació per un Accés a la Universitat en Igualtat, que denuncia que, en les condicions actuals, els estudiants d’aquesta autonomia es veuen penalitzats a l’hora d’ingressar en les carreres amb notes de tall més altes (com Medicina). Divendres passat, milers d’estudiants de batxillerat de Castella i Lleó es van manifestar pels carrers de Valladolid per reclamar una «prova justa i única per a tots».

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

IMPORTANTS DIFERÈNCIES / La seva protesta la recolza amb xifres la catedràtica de Bioestadística de la universitat val·lisoletana, Cristina Rueda, que constata que la probabilitat estimada que un estudiant gallec entri a Medicina és fins a 2,3 vegades inferior a la que té un estudiant canari. La causa, subratlla Rueda, es troba en «les importants diferències» que hi ha en el percentatge de nous i deus entre una autonomia i una altra. «A Canàries el nombre d’excel·lentsrepresenta el doble que a Galícia en diverses matèries», assegura la professora.

Rueda ha elaborat un informe en què pren com a mostra les quatre assignatures obligatòries a tot Espanya de la fase general de la selectivitat i les dues matèries que amb més freqüència elegeixen els estudiants per accedir al grau de Medicina en la fase específica (Biologia i Química). Amb el 23% i el 19% respectivament, Canàries i Extremadura es distancien en el tram de notes d’entre 9 i 10, no només respecte a Castella i Lleó (amb el 8,7%) i Navarra (més baixa encara, amb el 6,2%), sinó a la mitjana nacional, que és del 12,8%.