Postal rescatada

Marciala, testimoni del vot femení el 1915

Una espanyola narra a la seva família en una carta els moviments sufragistes de principis de segle passat a Dinamarca

dinamarca

dinamarca
postal

/

2
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

Marciala Granados González no passarà a la història amb majúscules però va ser indubtablement una petita peça que la va fer possible. Durant la seva vida, a principis del segle passat va ser testimoni i protagonista de la llavor del’alliberament de la dona al nord d’Europa. Nascuda a la població de La Cabrera, un petit municipi al nord de Madrid, filla d’una vídua madrilenya i d’un díscol asturià que no van arribar a formalitzar el matrimoni, Marciala va ser paladí de l’alliberament de la dona en la seva pròpia família; una dona viatgera en temps de blanc i negre i faldilla llarga. 

Poc se’n sap, d’ella. Amb prou feines algunes cròniques familiars poc exactes i amb tocs de faula. Però una postal enviada a la seva germana el 1915 serveix d’excusa i exemple d’unes lluites llunyanes de les quals depenen les actuals. Una imatge en tons grisos de dones vestides de blanc, les sufragistes, defensores dels seus drets marxen davant del rei de Dinamarca, Cristià X, per agrair-li la legalització del vot femení. A Dinamarca, el sufragi femení va ser reconegut el 1915.

El primer Estat independent en instaurar el vot femení va ser Noruega, el 1913, i va suposar una fita en la igualtat, ja que va marcar l’inici d’una sèrie de reformes que han convertit el país nòrdic en un dels grans referents del feminisme. El 1922, Karin Platou va ser la primera dona elegida per al Parlament, i el 1927 es van igualar els drets econòmics i jurídics dels cònjuges. 

Notícies relacionades

Marciala va ser contractada pel cònsol d’Espanya a Copenhaguen com a dama de companyia al servei de la família. En aquesta postal enviada a la seva germana, guardada ara com una antiguitat familiar gairebé de culte, Marciala escriu una línies en una cal·ligrafia sorprenentment polida. "El dia 5 de juny de 1915, el rei de Dinamarca va firmar la llei del vot per a la dona". "Hem vist la manifestació des de les nostres finestres, tot ens ha passat per davant i hem estat molt distraidas. Això és una novetat, ja que només són tres els països que permeten votar la dona; Suècia, Noruega i Dinamarca". 

Marciala va ser testimoni del moviment sufragista de les dones al nord d’Europa, majoritàriament riques, però ella mateixa va ser protagonista d’una vida poc habitual a l’Espanya de principis de segle. Explica la llegenda que va sobreviure a la primera travessia del 'Titanic' i que va traslladar amb angoixa a la família les seves vivències entre els gratacels de Nova York. Va morir als 35 anys, el 26 d’agost de 1917, sense fills. Testimoni del ressorgir de la dona com a protagonista de la política i de les marxes reivindicatives.