Anar al contingut

MEDI AMBIENT

La ceba envasada que fa plorar Espanya

Una campanya viral denuncia el malbaratament plàstic dels envasos de fruites i verdures

Els distribuïdors al·leguen seguretat alimentària, encara que la normativa no obliga a l'embalatge

Imma Fernández

La ceba envasada que fa plorar Espanya

«L’única ceba que fa plorar sense haver de tallar-la», retuitejava l’ambientòleg Andreu Escrivà al costat de la fotografia d’una humil i solitària liliàcia en una safata. Amb presència, com per a un regal, vaja. «Monument a l’absurd i a la deixalla», prosseguia fascinat per l’ocurrència. «¿Quin sentit té envasar aquest tipus de productes si ja tenen una protecció natural i duren temps? No hi ha justificació», raona l’estupefacte ecologista, que no hi veu cap més sentit que l’accelerada societat. «La gent no es vol aturar a pesar els productes. ¡Són 30 segons!», clama resignat a una pràctica estesa. 

Cebes, cogombres, mandarines, plàtans... Empaquetats d’un en un, en parelles o trios omplen les prestatgeries dels supermercats. També s’hi veuen peces pelades i talladetes, cosa que, apunta Escrivà, pot beneficiar les persones amb dificultats funcionals, encara que no és aquest el perquè. Més aviat, evitar-li al consumidor la feina.

També productes ecològics

 La sobredosi d’embolcalls va portar la salmantina Isabel Vicente a iniciar al febrer la campanya viral #DesnudaLafruta. «Volem conscienciar d’aquest malbaratament sense cap més finalitat que les compres ràpides», explica Vicente, que desmunta els motius sanitaris al·legats per les cadenes de supermercats: «En una mateixa botiga hi trobes tomàquets envasats i a granel». El despropòsit es tan gran que fins i tot es troben fruites i hortalisses embalades amb l’etiqueta de granel. Per una altra banda, la venda de peces juntes limita la lliure elecció del client –«necessites només dues peres i te n’has d’emportar quatre»– i els aliments ecològics no s’escapen de l’empaquetat, més aviat l’incrementen. «Presumeixen del consum sostenible i t’omplen de residus», protesta la jove ambientòloga, que afegeix una altra indignació viral: «Ens obliguen a pagar les bosses i ens emportem a casa molt més plàstic».

Vicente recorda la regla de les tres R de l’ecologia: reduir, reutilitzar i reciclar, per aquest ordre. «El primer és evitar els residus». Segons assegura Escrivà, tenim un «problema pedagògic: ens considerem bons ciutadans perquè reciclem, però la bona conducta és reduir l’impacte en origen». Aquells embolcalls, convertits després en microplàstics, «triguen segles a degradar-se i poden circular per la cadena tròfica fins a acabar al nostre plat».

Peces més cares

Els responsables del blog Vivirsinplástico.com, adherit a la campanya, apunten a la motivació econòmica. «Moltes de les fruites i verdures envasades són més cares. Es relaciona l’empaquetat amb més qualitat quan no pots ni apreciar el que estàs comprant». Comparteix l’observació Marta Beltran, coordinadora de campanyes de Rezero (Fundació Prevenció Residus i Consum), per a qui part dels embolcalls «tenen un ús més publicitari que no pas higiènic» i després «molts acaben als oceans, on els peixos sovint els confonen amb plàncton». Ja ho ha advertit l’ONU: «El 2050 hi haurà més plàstic que peixos al mar».

Des de l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (ASEDAS), es defensen: «Els envasos, guants o materials d’ús alimentari de diferents compostos, entre els quals hi ha els polímers, són fonamentals per evitar contaminacions i preservar la seguretat alimentària. Els supermercats tenen l’obligació de vendre aliments segurs tal com s’estableix als reglaments europeus, que són la base de la nostra legislació».

L’associació recolza les iniciatives que busquen un «ús més racional de tots els materials que tenen impacte en el medi ambient», però necessita que s’estudiï cas per cas i analitzant solucions viables, com s’afirma a l’Estratègia de Plàstics que acaba de publicar la Comissió Europea [tots els envasos produïts el 2030 hauran de poder ser reciclats o reutilitzats].

María Martínez, responsable de medi ambient d’ASEDAS, admet que «ho volem tot fàcil», tot i que convida a «fer memòria i a recordar que els problemes sanitaris són molt menors que fa tres lustres gràcies als controls». «S’està abusant efectivament del plàstic, però s’hauria d’estudiar producte a producte», afirma i posa exemples. Els cereals, ¿necessiten bossa i cartró?, planteja. «Sobre el pa, la norma obliga que als autoserveis estigui tancat perquè a la gent li agrada tocar-lo».

«Els aliments més sensibles i menys protegits són els candidats a anar envasats», sosté Anna Bach Faig, doctora de Salut Pública Nutricional, farmacèutica i col·laboradora de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), que apunta les raons dels embolcalls: «Protegir i allargar la vida útil dels productes i fer que el seu consum sigui més fàcil i ràpid», resumeix. 

Anem al Ministeri de Sanitat. L’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), inscrita al ministeri, afirma que aquestes pràctiques d’envasat «no són en cap cas el resultat d’una obligació de seguretat alimentària». El reglament (CE) nº852/2004 esmenta que «en totes les etapes de producció, transformació i distribució, els productes hauran d’estar protegits contra qualsevol focus de contaminació que pugui fer-los no aptes per al consum humà o nocius per a la salut...»

Requisits d'higiene 

AECOSAN explica que «no obstant, aquesta obligació no implica la necessitat que s’utilitzin envasos, encara que té una gran importància en la majoria dels casos per garantir el compliment dels requisits d’higiene». Pel que fa als diferentst materials que es fan servir per al contacte amb aliments, «no han de representar en cap cas un perill per a la salut, provocar modificacions inacceptables de la composició dels aliments o provocar alteracions de les característiques organolèptiques d’aquests».

Victòria Castell, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, ratifica que la normativa no especifica l’obligatorietat de l’envasat. «Quan es ven a granel hi ha dues opcions: o el venedor serveix el producte respectant les garanties d’higiene o en el cas de l’autoservei hi ha mecanismes per fer complir aquesta seguretat, com per exemple els guants o les pinces». Segons Castell, els embalatges obeeixen «als intents de l’operador econòmic d’adaptar-se a la demanda». Som pràctics i ràpids. Per sort, confirma, el pèndol es dirigeix ara cap al granel, cada vegada més reclamat.

Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya, proposa passar la patata calenta a Brussel·les. «Europa ha de revisar les directrius sobre l’economia circular proposada el 2014 i minimitzar els envasos superflus». Aquest plàstic, informa, conté fins a 600 additius, per a la resistència, que dificulten enormement el reciclatge. «A Europa hi ha un total de 50.000 fabricants de plàstic que han de reinventar-se i fer materials compostables». Tost recorda que el boom de l’envasat va començar a la dècada dels 80 pel cas de l’oli de colza a Espanya, que va portar Europa a dictar normatives de seguretat. «A la nevera de la meva àvia només hi havia de plàstic la llet i els iogurts. Ara l’obres i absolutament tot està plastificat: precuinats, endívies, pernil...» 

0 Comentaris
cargando