Els experts avalen les inèdites restriccions per la nevada davant la indignació dels transportistes

Les mesures decretades per la Generalitat per prevenir incidències durant l'episodi de neu que ha viscut Catalunya aquest dimecres no tenen precedents. Han crispat el gremi de transportistes, perquè l'Administració ha vetat completament la circulació de camions de més de 7.500 quilos des de dimarts a les 16.00 hores, i han complicat la vida a nombroses famílies perquè més de 37.000 alumnes s'han quedat sense autobús escolar. Però totes han sigut decisions "ajustades" que seran cada vegada més habituals, defensa el director de Protecció Civil, Joan Delort. Una opinió que recolzen els experts consultats per aquest diari.

Davant una alerta meteorològica com la d'aquest 27 i 28 de febrer -el Pla Neucat s'ha desactivat finalment dimecres a les 20.00 hores- hi ha dues maneres d'actuar, precisa Delort. La primera és "reactiva" i consisteix a posar en guàrdia els equips d'emergència i "esperar". Tradicionalment, s'ha optat per actuar d'aquesta manera. "Però té un problema", subratlla. Sovint quan comencen a detectar-se incidències ja tenen tanta envergadura que el "risc per a les persones afectades augmenta exponencialment". La segona és "preventiva" i intenta anticipar les conseqüències d'un episodi meteorològio "que no es pot evitar" adoptant mesures que "garanteixen al màxim la seguretat dels ciutadans". 

El veto a tot el territori als camions, per exemple, és nou. Ha indignat la Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies (CETM), que ha denunciat unes pèrdues de facturació d'uns 25 milions d'euros per jornada i ha amenaçat amb accions legals. En la mateixa línia, la patronal de la distribució AECOC ha titllat la decisió de "desproporcionada", perquè ha tingut un impacte directe en el transport de mercaderies: aquest dimecres, per exemple, només ha arribat a Mercabarna el 20% del peix fresc que es descarrega habitualment. "A França aturen els camions molt sovint", rebat Delort, que admet en declaracions a aquest diari que aquesta decisió també resulta impopular entre els ciutadans francesos.

Les eines han millorat

Carme Llasat, professora de la UB que lidera el Grup de Recerca de Situacions Meteorològiques Adverses, explica que, a diferència de les prediccions que es podien portar a terme el 2010, quan l'envergadura de la nevada del març va agafar per sorpresa el Govern català, les eines de què actualment disposen els serveis meteorològics permeten conèixer amb molt més detall "què passarà les pròximes hores" en punts geogràfics concrets. Però tots els models "segueixen sent només aproximacions" i, les que tenia a mà Protecció Civil a començaments de setmana, indicaven que l'episodi actual comportava un "risc elevat". En aquestes situacions, "és preferible passar-se que quedar curt", explica, sobretot en al·lusió a la interrupció del transport escolar. "Si un d'aquests autobusos es queda atrapat" genera un problema especialment greu ja que el passatge està format "per menors d'edat", recorda.

Mesures correctes

David Saurí, geògraf de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), raona que, per més que aquestes mesures no agradin al sector del transport, les característiques del temporal anunciat aconsellaven "mantenir la xarxa viària lliure". Treure els camions de la carretera ha sigut una decisió "correcta" per evitar conseqüències més negatives. Ole Thorson, president de l'Associació de Prevenció dels Accidents de Trànsit, subratlla que els últims anys les morts a la carretera han deixat "de disminuir". Davant aquesta frenada en el descens, obligatòriament s'ha de reforçar la seguretat viària. El veto dels camions o l'anul·lació del transport escolar al final suposen únicament una pèrdua de "temps i per tant de diners", reflexiona. Però cap de tots dos es pot comparar amb el valor de "les vides que hi ha en joc", sosté.

La lliçó de Gènova 

Notícies relacionades

El fred agita la solidaritat

Nevada a Catalunya: encert de les previsions meteorològiques

La professora Llasat, davant el debat obert entre defensors i detractors de les dràstiques mesures preventives, recorda una lliçó apresa a Gènova (Itàlia) a finals del 2011. Les autoritats italianes van aconsellar tancar les escoles davant una alerta per inundacions que, finalment, no va revestir la gravetat que es preveia. Al cap de pocs dies, l'amenaça d'un episodi semblant va planar novament sobre la mateixa zona. L'alcalde de Gènova, condicionat per les crítiques, va ignorar els consells en aquesta segona ocasió. "Van morir quatre nens i dues mares en trajectes a l'escola". 

Les autoritats catalanes semblen convençudes que aquest model preventiu és el camí que s'ha de seguir d'ara endavant. No només per raons de seguretat. "Si no haguéssim pres aquestes mesures, la recuperació de la normalitat en la circulació del trànsit s'hauria allargat molt més", sentencia Delort. I sobre les crítiques que esgrimeixen els camioners, que asseguren que se'ls va prohibir circular amb massa antelació, el director de Prorecció Civil aclareix que treure'ls de les carreteres comporta un espai de temps llarg. A Catalunya, dimarts, es va aconseguir deixar lliures de camions totes les vies gairebé a les 21.00 hores. La neu va començar a caure amb intensitat poc després.