Nevada a Catalunya: encert de les previsions meteorològiques

La situació que han ocasionat les últimes nevades a Catalunya era de llibre, com diuen els aficionats. La previsió no va fallar, tot i que és clar que no tothom interpreta els avisos igual.

Per una banda, una massa d’aire fred i sec d’origen continental-siberià avançava des de l’est d’Europa i la seva arribada al nord de la Península estava prevista per dilluns passat. Tots els models de càlcul meteorològic ho havien previst i així ho van anunciar amb suficient antelació tant el Meteocat com l’Aemet. No s’arribarien als registres gèlids d’Alemanya, Polònia o França, però les temperatures baixarien de valent.

Per una altra, s’estava gestant a l’Atlàntic, a l’àrea de les Açores, una potent borrasca que tindria un recorregut oest-est i que penetraria a la Península pel sud de Portugal i el golf de Cadis. Serien diversos fronts consecutius. Quan avancessin i entressin en contacte amb la massa freda, les nevades estaven assegurades. Encara que amb un grau més gran d’incertesa, especialment pel que fa a les zones afectades, tant l’Aemet com el Meteocat també ho van anunciar amb antelació. Fins i tot van preveure que hi hauria una treva dimarts al matí o que el risc més alt es produiria ahir a primera hora. També en van ser advertides en el mateix sentit Aragó, Navarra, País Basc i Castella i Lleó, així com la meitat sud de França.

És molt possible que nevades d’aquest tipus no haurien merescut un avís de risc en un país més habituat, però l’experiència mostra que en gran part de Catalunya, i molt particularment a l’àrea de Barcelona, quatre flocs poden ocasionar un gran col·lapse, com reitera sempre Protecció Civil de la Generalitat. De fet, tant l’Aemet com el Meteocat activen els avisos fins i tot en el cas que es prevegin precipitacions escasses.

Notícies relacionades

El fred agita la solidaritat

85.000 alumnes catalans es queden sense classe al tancar la seva escola per la neu

En qualsevol cas, encara que Barcelona no és ciutat de neu, és  molt més habitual del que es pensa. El climatòleg Javier Martín-Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, explica que al centre urbà neva de mitjana una vegada a l’any, però només agafa una vegada per dècada. A l’Observatori Fabra, a prop del Tibidabo a 415 metres d’altura, la mitjana és molt superior: 3,78 dies anuals de neu i 0,89 dies en què els flocs agafen. Martín-Vide recorda que les adveccions del nord-est, com en aquesta ocasió, són la principal font de nevades i que el febrer és estadísticament el mes amb  més risc.

Per cert, ara li arriba el torn a la pluja i el vent. Les previsions són coincidents i és millor refiar-se’n.