Els herois i els dolents de l'accident del metro de València ja tenen el seu còmic

No tots els superherois porten capa, però gairebé tots han passat per les pàgines d’un còmic, una doble màxima que ara es compleix també amb les víctimes de l’accident de metro del 3 de juliol del 2006 a València i els seus familiars gràcies a la publicació d’El día 3 (Astiberri). El día 3

Com gairebé qualsevol tebeo també té els seus dolents. I en aquest cas, els principals –els polítics del Govern que encapçalava Francisco Camps, amb l’exconseller Juan Cotino com a ordidor– ho fan gairebé sempre amb un grapat de tentacles en lloc de cap.

«No es mereixien que els dibuixéssim», explica Cristina Durán, que amb Miguel Ángel Giner Bou, la seva parella, ha adaptat el llibre de la periodista valenciana Laura Ballester per recollir el drama d’aquella fatídica tragèdia –que va deixar 43 morts i 47 ferits– i la trama ordida des de la Generalitat per amagar la magnitud del desastre i les responsabilitats de l’Administració. Però també, i especialment, per reflectir l’heroica lluita de l’associació de víctimes per la justícia i la reparació aconseguida gairebé una dècada després, impulsada per l’altaveu que va suposar el Salvados de Jordí ÉvoleSalvados  (que també té la seva vinyeta) i culminada després del canvi de Govern autonòmic la primavera del 2015.

Durán explica que al veure el programa van pensar que el cas se’ls havia «colat» també a ells. «Ens va fer ràbia, perquè som molt actius socialment i vam pensar que teníem un deute pendent», admet. Es van decidir a saldar-lo quan Giner Bou va assistir a la presentació de Luchando contra el olvido, de Ballester. I la concessió del premi Ciutat de Palma, dotat amb 10.000 euros per a l’edició, ho va fer possible.

«Feia anys que em volia acostar al llibre de la Laura, però sabia que m’afectaria. Al final va venir a presentar-lo a Benetússer amb el familiar d’una víctima i vaig anar-hi. Al començar a parlar em vaig adonar que era una història que es podia adaptar i quan vaig fullejar dues o tres pàgines m’hi vaig decidir» recorda. A l’arribar a casa ja havia pres la decisió. «Sabíem que hi havia hagut una mentida programada per part de l’Administració a gent que havia perdut familiars, però fins que no et fiques a dins no ets capaç d’imaginar-te tot el que va passar», completa Durán.

Saber la veritat

Creuen que el còmic permetrà que la història arribi a altres públics i així reforçar el que sempre ha sigut l’objectiu de l’associació de víctimes. «Que se sàpiga el que va passar i que si torna a haver-hi una desgràcia semblant, com a societat estiguem alerta», remarca Durán.

Notícies relacionades

La dignitat de les víctimes va trencar el silenci

L'accident del metro de València, una dècada de ferida oberta

El format, apunten, també serveix per introduir noves «emocions» que el llibre i el documental que es va estrenar fa un any no poden recollir. Giner Bou remarca que han apostat per la «subtilesa», especialment en les escenes més dures. «Quan llegeixes l’acta del túnel és dantesca, o també l’arribada de les famílies al dipòsit de cadàvers. Parlant amb les víctimes vam decidir que no ho dibuixaríem de forma directa», explica Durán. Per exemple, per narrar la identificació dels morts, i alhora implicar-hi els lectors, van apostar per una vinyeta gegant i desenes de cartells amb rètols com «el teu pare», «la teva germana» o «el teu amic».

La família a través de la qual s’explica la història és una suma de diverses de les que ho van patir, i tot i que la tragèdia marca inevitablement el guió, també es recull la recompensa moral que van obtenir. Si hi ha una vinyeta que ho mostri és la de la plaça on s’havien manifestat durant mesos amb més crítiques que suports, a vessar després de l’emissió d’Olvidados.