La dignitat de les víctimes va trencar el silenci

Va ser, i encara avui ho és, el pitjor accident de metro de la història d’Espanya, però al cap de pocs dies es va començar a deixar de parlar de la tragèdia que es va viure a València el 3 de juliol del 2006. Aquest vel de silenci, tot just esgarrapat per alguns mitjans de comunicació, va durar gairebé set anys però finalment es va esquerdar. La dignitat i la persistència dels familiars de les víctimes i dels ferits van acabar per trencar-lo i ara un documental aporta un relat a aquesta dècada de lluita per conèixer la veritat i trobar els responsables.

«El que volíem explicar era la seva capacitat de resistència», explica Vicent Peris, director de la pel·lícula. «Volíem aportar la història completa perquè la seva lluita és un exemple per a tots els casos d’accidents en què ha estat involucrada l’Administració pública», assenyala el realitzador.

Però 'La estrategia del silencio', que es va estrenar dimarts passat al Humans Fest de València, apuntala també, mitjançant l’acumulació d’indicis, la teoria que hi va haver una acció organitzada per silenciar els fets que va sorgir del Govern autonòmic del Partit Popular i que va involucrar la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). Primer va ser per no enfosquir la visita que el Papa va fer a la comunitat sis dies després i més tard per amagar qualsevol responsabilitat política, explica la pel·lícula.  «Hi ha massa coincidències per no pensar que hi va haver una estratègia al darrere», diu Peris.

També destaca que des de l’Executiu valencià i Canal 9 repetissin amb insistència les mateixes paraules, 'inevitable' i 'impredictible', «no pot ser casualitat». O que al cap de dos dies ja estiguessin oferint indemnitzacions. «Tot això et fa pensar que hi ha un ideòleg. Si la pregunta és si pensem que tot responia a una estratègia, la resposta és sí», afegeix.

El documental mostra com aquest pervers pla va estar a punt de sortir bé, perquè els afectats aviat es van trobar sols. Tot just un centenar de persones secundaven les seves mobilitzacions mensuals. «Per part de la societat va ser una resposta indigna, també la nostra», assumeix Peris, que destaca que aquesta soledat va afectar els membres de l’associació però no els va doblegar. «Quan nosaltres vam arribar, el 2012, els ànims estaven molt baixos però no vam pensar que ho anessin a deixar perquè si no ja ho haurien fet», recorda.

Notícies relacionades

Noms prohibits a Espanya: aquests són els que la llei impedeix utilitzar

Freixenet i els sindicats pacten un erto per la baixada de producció

Pocs mesos després les víctimes van aconseguir que el 'Salvados' de Jordi Évole expliqués la seva història amb un programa que va remoure consciències, va apuntar amb el dit alguns dels responsables i va omplir la plaça que havia vist passar gairebé indiferent prop de 70 concentracions. «Si ells no haguessin seguit cada dia a la plaça, no hi hauria hagut 'Salvados'», subratlla Peris. «Se’n podien haver anat a casa amb la indemnització, que és el que hauríem fet gairebé tots, però volien respostes i assegurar-se que una cosa així no tornaria a passar», destaca. «Ells sostenien la dignitat de la societat civil i veure que s’omplia la plaça els va  reconfortar», remarca.

PUNT D'INFLEXIÓ

Aquell programa va ser un punt d’inflexió en una lluita que va trobar recompensa amb el canvi de Govern al País  Valencià el 2015. «Van girar full perquè el primer acte va ser una petició de perdó, que era el que buscaven. Van tancar el dol i l’etapa de ràbia», afirma. Tot i així, Peris recorda que la via judicial no està tancada i, de manera subtil, torna a demanar que expliquin el que saben els treballadors de Ferrocarrils i els extreballadors de Canal 9 que encara no han fet el pas. «Hi ha gent que té coses a dir i esperem que en algun moment parli, encara que sigui per remordiments», deixa anar el director. Això podria ampliar el llargmetratge però la victòria de la resistència i la dignitat ja està explicada.