L'accident del metro de València, una dècada de ferida oberta

Fa un any que les víctimes de l’accident de Metrovalencia ja no es reuneixen a la plaça de la Mare de Déu, des d’on cada mes van estar demanant una investigació exhaustiva sobre el sinistre en què van morir 43 persones i 47 van resultar ferides el 3 de juliol del 2006 i que es dirimissin les responsabilitats polítiques del succés. Mai es van creure que l’única causa de l’accident fos l’excés de velocitat, ni la responsabilitat penal, exclusiva del maquinista mort. Per això, tot i que el compromís del nou Consell de donar un tancament polític «digne» al cas els va fer abandonar la plaça, la causa judicial –oberta malgrat les traves de la jutge que la va intentar arxivar en dues ocasions– els manté alerta.

Tenen motius per estar-ho. La nova investigació al Parlament autonòmic ha revelat testimonis i documents que no es van incorporar a la primera comissió que, de forma precipitada i amb la majoria dels testimonis alliçonats pel PP amb l’ajuda d’una consultora, va concloure l’agost del 2006 que la línia del metro era segura i que l’accident va ser «imprevisible» i «inevitable».

Ni l’expresident Francisco Camps ni altres dirigents han fet acte de contrició, però la segona comissió parlamentària sí que ha repartit responsabilitats. Els més de 70 compareixents que han passat pel Parlament han evidenciat que Camps, el desaparegut conseller d’Infraestructures José Ramón García Antón i Juan Cotino, que es va encarregar de visitar alguns dels afectats, van ser responsables de la mala gestió i la falta d’inversió en la seguretat ferroviària, i van lluitar «constantment contra la veritat», van mentir a la societat i van maltractar les víctimes ajudant-se de Canal 9 per amplificar la versió oficial i silenciar les veus discordants.

LES NOVES REVELACIONS / Tècnics de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i experts independents, que aquesta vegada sí que van passar pel Parlament, van explicar que a partir de «múltiples deficiències en la gestió» es podria concloure que la línia 1 era insegura. Així ho demostren els descarrilaments previs que havia patit el tren sinistrat, omesos en la primera investigació; un informe que dos anys abans de l’accident ja demanava que els combois s’havien de renovar perquè estaven obsolets; les deficiències en la fixació de les finestres (que queien amb els trens en marxa, cosa que va agreujar la mortaldat del sinistre), o la mala programació del sistema de frenat, que permetia circular a 80 quilòmetres per hora, quan la velocitat màxima permesa era 40 en aquell tram.

A més de la nova investigació parlamentària, l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol, símbol infatigable de la lluita, ha aconseguit part de la reparació que reclamava en el terreny polític i social. El president Ximo Puig els ha rebut, cosa que no va fer Camps, i les Corts aprovaran ara una llei de seguretat ferroviària que el PP va prometre el 2006. A més a més, l’estació on el metro va descarrilar i a la qual el PP va canviar el nom per esborrar-ne el record, ha recuperat la seva nomenclatura primigènia.

No obstant, les víctimes temen que la investigació judicial, en mans de la mateixa instructora que va ordenar el desballestament del vagó sinistrat i no va veure res de sospitós en el fet que FGV n’esborrés la caixa negra, torni a quedar en no-res. En la primera fase d’instrucció, la magistrada Nieves Molina només va demanar al pèrit d’ADIF –posteriorment imputat en el cas de l’accident de Santiago– que comprovés si la velocitat era causa suficient per al descarrilament, i aquest, després de fer una simulació basada en informació proporcionada exclusivament per FGV, va concloure que era així.

No obstant, el 2014 la jutge va haver de reobrir la causa per «fets i dades nous que en el seu moment no es van valorar» i que, segons la fiscalia, podrien ser constitutius de delictes d’homicidi i lesions per imprudència professional.

Notícies relacionades

"Cotino ho sabia tot de les víctimes i va intentar que no ens personéssim en la causa"

"Vaig estar anys sense agafar el metro per principis: no era segur"

PROVES REBUTJADES / No obstant, diverses vegades la jutge ha rebutjat encarregar noves proves pericials o cridar més testimonis. Així va succeir fa uns dies, quan en lloc de citar una nova testimoni emanada de la comissió parlamentària, que desmentia la versió donada per la policia, va decidir imputar-la «per acusar la policia d’haver falsejat informes».

Fins ara hi ha nou directius de FGV imputats. Sobre sis d’ells, la jutge no veu «dades rellevants» per investigar-los, però va acceptar la petició de les famílies i la fiscalia per evitar la prescripció dels delictes, que caducarien avui, en el desè aniversari d’un sinistre del qual encara queden moltes ferides per tancar.