Anar al contingut

Els experts exigeixen al Govern que retorni drets als discapacitats

El Comitè de Bioètica reclama que no se'ls incapaciti en la presa de decisions, sinó que se'ls "recolzi"

L'òrgan consultiu i els professionals insten a acabar amb les esterilitzacions forçoses, 140 el 2016

PATRICIA MARTÍN / MADRID

Els experts exigeixen al Govern que retorni drets als discapacitats

periodico

Una altra conquista, en un camí ple de barreres. A partir d’avui, les persones amb discapacitat podran formar part d’un jurat, institució judicial que fins ara se’ls havia vetat. El canvi legal ve motivat per l’aplicació d’una convenció de l’ONU que Espanya va ratificar el 2008, però que encara no s’ha transferit íntegrament. De fet, el Govern té des de fa unes quantes setmanes al damunt de la taula un informe del Comitè de Bioètica, l’òrgan consultiu en matèries morals i socials creat per l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, que el commina a moure fitxa perquè les persones amb discapacitat disfrutin dels mateixos drets que la resta, en aplicació de la norma internacional.

Els especialistes reclamen que es reconegui al col·lectiu la plena capacitat d’obrar, amb el suport necessari, que tingui dret de vot sense traves o que s’acabi amb pràctiques que els experts deploren com les esterilitzacions forçoses de dones l’entorn de les quals les vol protegir d’embarassos no desitjats. Va ser el Ministeri de Sanitat el que va reclamar el parer de l’òrgan consultiu. En la seva resposta, el comitè va avisar que la convenció comporta un «canvi substancial», atès que proposa superar el model basat en una excessiva protecció per un altre en el qual es fomenti l’autonomia.

LA CAPACITAT JURÍDICA/ El problema, alerta l’informe, és que es poden registrar abusos, per això reclama que la implementació de la norma busqui l’equilibri, de manera que els interessats «tinguin capacitat jurídica i autonomia personal però amb el suport necessari». «El grau de protecció –proposa– no pot ser igual per a tots, sinó que ha de dependre del risc que corren de patir dany».

El Comitè de Bioètica demana que s’acabi amb les figures jurídiques que suposen substituir les persones amb discapacitat en la presa de decisions. La normativa que ho permet va sorgir «amb la finalitat de protegir-los, des d’un punt de vista paternalista, que potser va tenir raó de ser en el seu moment, atès que la seva situació era molt més precària i estava marcada per l’exclusió», va explicar Jesús Martín Blanco, delegat del Cermi (Comitè de Representants de Persones amb Discapacitat) per als drets humans. 

Si bé, en sintonia amb l’òrgan consultiu, Martín Blanco va defensar que el sistema «proteccionista» sigui reformulat, perquè no se’ls «aparti» sinó que se’ls «recolzi». Segons la seva opinió, la convenció és «un fet jurídic indiscutible» i per tant el Govern ha de ser «valent» i no només proposar «retocs» sinó crear un nou model basat en l’autonomia. Com a conseqüència dels processos d’incapacitat, els afectats perden el seu dret de vot. A les eleccions del 2015, no van poder mostrar les seves preferències electorals 96.418 ciutadans, una xifra que ha crescut de manera exponencial des de l’any 2000, quan es van comptabilitzar 12.709 persones en aquesta mateixa situació.

El comitè demana que s’acabi amb aquesta situació perquè malgrat que «poden existir situacions en les quals una persona presenti absència total de discerniment i sigui incapaç de comunicar la seva decisió», a ulls dels experts «no sembla necessari que casos tan excepcionals siguin objecte d’una regulació general». El president de Plena Inclusió Madrid (antiga FEAPS), Mariano Casado, va compartir que al «posar limitacions es corre el risc de perjudicar la majoria». Gràcies a l’impuls de les oenagés, el Congrés tramita una iniciativa per restituir completament el vot, a través d’una reforma de la llei electoral, però que s’ha de veure si s’aprova en aquesta legislatura.

L’INTERNAMENT FORÇÓS/ Per altra banda, el Comitè de Bioètica va demanar que se suprimissin les esterilitzacions forçoses que, en molts casos, l’entorn sociosanitari recomana a les famílies (o exigeix per ingressar la pacient) per evitar embarassos no desitjats. El Cermi proposa substituir aquesta pràctica i incrementar l’educació sexual, com també indemnitzar els gairebé 1.000 afectats des de l’any 2005, 140 el 2016, última dada disponible. Les associacions van demanar a més transparència en les estadístiques, perquè les xifres proporcionades pel Consell del Poder Judicial no permeten conèixer el final de cada procediment ni el sexe dels demandants.

Les esterilitzacions «no només es donen a Espanya, sinó també en molt altres països», va denunciar Ana Peláez, del Cermi. Fent-se ressò d’aquestes demandes, el PDECat va presentar una moció al Congrés per acabar amb aquestes pràctiques. Finalment, l’òrgan consultiu va demanar que es derogués l’article 763 de la llei d’enjudiciament civil que permet l’internament forçós de persones amb discapacitat, i que es remetés aquestes situacions a la llei sanitària general, que admet que un pacient sigui intervingut clínicament sense comptar amb el seu consentiment, quan no sigui capaç de prendre decisions, però preveu oferir a les persones amb discapacitat el suport necessari perquè estiguin informades i hi mostrin la seva conformitat.

El comitè va demanar, no obstant, que es continuï requerint una autorització judicial. Els seus informes no són preceptius. Per tant, ara la pilota és a la teulada del Ministeri de Sanitat, que pot decidir seguir les recomanacions o no.

0 Comentaris
cargando