¿Tothom pot tenir gos?

Hi ha unanimitat. Tots pensen el mateix. NO, en majúscules. No tothom pot tenir un gos. No qualsevol pot viure amb un animal pelut de quatre potes. No obstant, la campanya nadalenca ha deixat a les cases centenars d’animals de companyia fruit de l’impuls (per sort molts d’ells són d’adopció) i els abandonaments se segueixen comptant per milers cada any, cosa que col·lapsa els centres d’acollida municipals i les protectores d’animals. La recepta, en això també hi ha consens, l’educació.

Per això, la iniciativa de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), un municipi de 3.000 habitants a prop de Vilafranca, suma molts suports. Bé, aplaudiments dels que aprecien els gossos, dels que advoquen per una tinença responsable, dels que ja compleixen amb els deures d’identificació, sanitaris, alimentaris o de benestar físic i psicològic. Els que no ho veuen amb tan bons ulls, acusen l’ajuntament d’intervencionista. L’alcalde, Antoni Ventura, encaixa que la convivència entre veïns i gossos provoca opinions molt polaritzades, però la voluntat és fomentar la comunicació, la informació, la formació dels propietaris.

400 ja censats

Mesos enrere, l’oenagé Animal Rescue va contactar amb Ventura, activista animalista, per proposar-li un curs obligatori per als amos de gossos censats a Sant Martí. Actualment n’hi ha uns 400 donats d’alta. Però l’obligatorietat va xocar amb la capacitat real de l’ajuntament: recomanar-lo sí, imposar-lo no. «M’agradaria que ho fos, però no pot ser de moment», lamenta l’alcalde, de la CUP, amb un govern en fràgil minoria.

Els tríptics de la flamant Brigada Civil de Protecció Animal descansen sobre la recepció de la casa consistorial. S’hi especifica que el curs serà obligatori i que qui no compleixi amb les ordenances serà sancionat pels seus membres. L’alcalde, més amic del diàleg que de la multa, està satisfet amb la creació de la brigada, que permetrà que es millori la convivència entre veïns i gossos al poble.

«Tal com hi ha un carnet de manipulador d’aliments, n’hauria d’existir un altre per poder tenir un animal», proposa, conscient que el seu municipi reobre el debat d’una tinença responsable. De fet, ja ha mantingut alguns contactes per formar una xarxa de municipis amics dels animals, com passa amb altres interessos socials o culturals.

Fa un parell de setmanes van començar a repartir els tríptics per les cases, explica una de les seves impulsores, Patricia Polo. Volen, per sobre de tot, acabar amb la impunitat dels que es resisteixen a posar el microxip als seus gossos, registrar-los al cens municipal, recollir les defecacions al mig del carrer, mantenir-los en un balcó o lligats al jardí durant hores. «Aspirem a fer una tasca individualitzada, dialogar, convèncer un per un els incívics si fa falta», proposa.

La portaveu de l’entitat relata que unes 15 persones ja s’han apuntat al curs, on no només es recordarà als assistents els deures d’un bon propietari, sinó que s’ampliarà el temari, per exemple, a coses tan útils com uns primers auxilis si el gos pateix un atropellament o si toca accidentalment una eruga. «Aspectes que li poden salvar la vida», subratlla Polo.

Els que facin el curs, que serà en grups reduïts i durarà un parell d’hores, tindrà descomptes en clíniques veterinàries per a vacunes o menjar. També volen ampliar el nombre de negocis que ofereixin avantatges, per implicar-hi tanta gent com sigui possible.

«No en tenia ni idea, però encara que no m’obliguin a fer-lo el faré»,  confessa Balbina Cedrón, una veïna de Sant Martí que precisament es plantejava portar la seva gossa a un educador per ajudar-la a controlar el seu afecte. És un border collie Chispi, d’un any i mig, i últimament saluda la gent que arriba posant les dues potes davanteres sobre el pit del visitant. «Em fa por que tiri algú a terra i li vull ensenyar a no fer-ho», explica la dona, una autèntica amant dels animals, ja que s’ocupa a més a més de dos gats, una conilla i diversos conills d’Índies i coloms.

La seva amiga Conchi Sánchez té un labrador i coincideix amb ella que la informació ajudaria a millorar la situació perquè no tothom recull les deposicions. El que sí que s’acostuma a respectar, opina una altra veïna, Fátima Ureña, és que els gossos acostumen a anar lligats pels carrers, malgrat que es tracta d’una zona rural.

Ambulància veterinària

Notícies relacionades

L'abecé del bon amo de gossos

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Però la portaveu d’Animal Rescue insisteix que hi ha molta feina a fer. «Únicament hi ha 400 inscrits al cens municipal però calculem que són més del doble», estima Patricia Polo. Desconeixen quants d’ells porten xip, així que una de les primeres iniciatives que volen impulsar és traslladar al poble una ambulància veterinària de tant en tant per incentivar que els amos se’l posin d’una vegada.