Alerta per la gent gran que mor en l'abandonament més absolut

Algunes persones grans moren tan soles que no hi ha ni estadística que ho registri. Joaquim Bosch, exportaveu de Jutges per a la Democràcia, va alertar dimarts que els casos es multipliquen. «Cada vegada em passa més, com a jutge de guàrdia, trobar-me amb cadàvers d’ancians que fa molts dies que són morts, en avançat estat de descomposició. No sé si està fallant la intervenció social o els llaços familiars. Però indica el tipus de societat cap a la qual ens dirigim», tuitejava.

Més de 15.000 persones ja han compartit el missatge de Bosch, però més enllà del gest no hi ha cap reflexió institucional i social. «No soc un expert en la matèria –explica Bosch a EL PERIÓDICO– i al veure la repercussió he buscat informació i no he trobat res». La falta de dades té una explicació burocràtica: una vegada s’aixeca el cadàver, quan es descarta un possible delicte, s’arxiva el cas. «Aquí s’acaba tot, no deixa rastre institucional», explica. Ningú indaga què ha passat perquè no es repeteixi. Però passa cada vegada més, segons el jutge, que explica que ha compartit la seva «sensació» amb metges forenses, secretaris judicials i empleats funeraris. «I tots m’ho confirmen», diu.

No és, en efecte, una situació infreqüent. Descartats els delictes i accidents i els casos en què l’avís va arribar en qüestió d’hores, almenys 14 ancians han mort sols el 2017, han trigat dies a ser localitzats i el seu cas ha transcendit als mitjans.

LA PUNTA DE L’ICEBERG

Al juliol, a Cambre (la Corunya), un lladre va descobrir el cadàver d’un home de 90 anys que havia mort per Nadal. A Gran Canària es va descobrir fa unes setmanes el cadàver d’una dona de 89 anys que havia mort feia més de 10 dies i es va arribar a detenir el seu net al pensar que l’havia deixat morir de fam, cosa que després es va descartar.

A Badia del Vallès (Vallès Occidental), una dona de 96 anys va conviure diversos dies amb el cadàver del seu fill, de 67, que la cuidava, fins que ella mateixa va morir, cosa que no es va descobrir fins a una setmana després. I a San Blas (Madrid) aquesta tardor una comissió judicial va descobrir el cadàver momificat d’un home d’una mica menys de 60 anys que havia mort quatre anys enrere quan l’anaven a desnonar.

Són solament els casos més cridaners i Bosch avisa que es tracta de «la punta de l’iceberg». «No he vist notícies de cap dels morts en aquestes circumstàncies que he tingut com a jutge de guàrdia al meu partit judicial i així deu ser en molts», reflexiona. Una altra dada apunta en aquesta direcció. El 2015, els Bombers de Barcelona van haver d’obrir les portes de les cases d’unes 100 persones grans que estaven mortes a l’interior.

Tot indica que aquestes situacions es multiplicaran en el futur perquè la societat envelleix i s’aïlla. A Espanya, el 17,1% de la població té més de 65 anys (el 16,8% a Catalunya) i segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) el 2016 van créixer un 4% les llars integrades per una sola persona d’aquesta edat o més, fins a vorejar els dos milions. Però Bosch subratlla que per si mateixes aquestes dades no haurien d’abocar a aquestes situacions. «Conec bé un país com Dinamarca i allà hi ha molts més ancians que viuen sols, però hi ha uns instruments socials que crec que fan que això no passi tant», assenyala. «Aquí cobria aquesta eventualitat la xarxa familiar, però s’ha debilitat i no s’ha reforçat el sistema institucional», apunta.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

La fundació Amics de la Gent Gran acompanya des del 1987 persones grans a Catalunya (actualment 1.500 amb 1.800 voluntaris). Albert Quiles, el gerent, diu que «falta maduresa com a societat» per gestionar la situació. «La mateixa gent no s’esperava viure tant, no ho havia planificat, i la societat no està organitzada», afegeix. Apunta que hi ha una responsabilitat de les famílies i administracions, «però també dels veïns i de la societat en general».

«Perquè no passin aquestes barbaritats tenim el repte de mantenir la gent gran vinculada a la societat, i això passa pel seu veïnat, la seva comunitat. Hi ha d’haver una bona xarxa de projectes de proximitat, centres socials, voluntariat, centres culturals...», desgrana. I afirma que, vistos els oferiments de col·laboració, manté «un punt d’esperança». «Si ens coordinem més bé, això no ha de seguir passant», conclou.