Anar al contingut

EL ROL DE L'EDUCACIÓ

"El masclisme no és innat, el masclisme s'aprèn"

Els experts aconsellen abordar la igualtat de sexes en l'educació des de ben petits

Els centres educatius han de corregir o reorientar actituds apreses a casa o en altres entorns

María Jesús Ibáñez

Una alumna maquillada després de participar en les activitats que va fer linstitut Goya de Barcelona amb motiu del Dia Internacional contra la Violència de Gènere. / JORDI COTRINA

Una dona que diu prou, un home que l’empeny i li clava una bufetada, un ull de vellut (és només maquillatge, però està prou ben fet). Tots vestits de color taronja –el color oficial del Dia Internacional contra la Violència de Gènere– els 480 alumnes de l’institut Francisco de Goya de Barcelona, i els seus professors, van mostrar ahir, en una activitat en què van participar tots, l’important que és que l’escola parli de tolerància, d’igualtat entre sexes, de micromasclismes i del no és no. Mai és massa aviat per començar, asseguren els experts.

Al Goya, ahir, l’hora del pati la van dedicar els alumnes a dibuixar amb els seus cossos al centre de la pista poliesportiva el número 016 (el telèfon d’atenció a les dones víctimes de violència masclista) i a representar, en format mannequin challenge –amb figures estàtiques–, una petita escena teatralitzada d’amor, de desamor i d’agressió, que van gravar i penjar a internet. La noia maquillada simulant un cop a l’ull és l’actriu encarregada de córrer cap al número que representa el telèfon d’auxili.

A l’arribar al seu destí, els de batxillerat van aixecar unes pancartes amb el lema No a la violència de gènere, mentre els petits sacsejaven unes cintes de color taronja en què hi havia escrit missatges de condemna als atacs contra les dones. Aquestes cintes es lligaran després en una tanca del centre, a manera d’arbre dels desitjos, però formant un gran cor.

«Ha sigut tot una iniciativa que ha sorgit dels estudiants de primer de batxillerat i a la qual s’han anat unint la resta de cursos», va explicar Pepa Castillo, coordinadora pedagògica del centre minuts abans que comencés l’activitat. «Cada classe ha treballat el tema, d’una manera o altra, a l’aula, a través de diferents assignatures, i ara veuran com cadascuna de les peces que ells han preparat encaixa com un puzle, un puzle efímer, això sí, perquè només durarà uns minuts», va comentar la docent.

«En matèria de violència de gènere és fonamental que l’escola desenvolupi una funció que, en bona mesura, corregeix o reorienta actituds apreses a casa o en altres entorns en els quals els joves se socialitzen», afirmava fa uns dies a aquest diari Leslee Udwin, cineasta i fundadora del programa Think Equal (Pensa Igual), que s’està estenent en diferents països del món. El mètode, pensat per a alumnes a partir dels 3 anys, va ser concebut per Udwin després de gravar un polèmic documental, La filla de l’Índia, sobre la brutal violació que va patir una jove en un autobús de Nova Delhi per part de sis individus.

«Vaig parlar amb els agressors, quan rodava la pel·lícula, i d’aquelles converses vaig arribar a una conclusió clara: el masclisme no és innat, el masclisme s’aprèn... Els agressors masclistes han sigut programats per ser-ho i la manera que tenim de combatre-ho és l’educació», sosté la directora britànica, d’origen israelià.

Sensibilització escolar

A Espanya, on un de cada tres joves segueix considerant que és normal que un noi controli les relacions de la seva parella, les escoles no es cansen d’insistir en els conceptes d’igualtat i de promoure activitats de sensibilització (com la de l’institut Goya). «Lamentablement, les coses han canviat poc en els últims anys, sembla que no ens hem mogut gaire», va constatar Ricard Gómez, professor de Filosofia del centre educatiu barceloní. «Almenys, no s’ha avançat tot el que caldria esperar que s’avancés», va afegir.

«Els adolescents d’avui mostren una intel·ligència emocional més gran que els seus pares, però segueixen tenint els estereotips clàssics: un noi pot sortir amb tantes noies com vulgui, però si elles fan el mateix són mal vistes», comentava Isabel García, psicopedagoga de l’institut. «També és cert que ara hi ha més consciència i que, per tant, les noies denuncien més els casos de masclisme dels quals han sigut víctimes», va assenyalar.