Dones a la recerca de la seva força

Tenint en compte que els escenaris associats a la violència de gènere solen ser amb desoladora freqüència hospitals, dipòsits de cadàvers i jutjats, i que els personatges d’aquests escenaris solen ser metges, jutges i policies, el fet que el decorat d’una roda de premsa de la Creu Roja sobre aquest assumpte sigui un gimnàs, i en concret el ring d’un gimnàs, i que un dels personatges sigui un entrenador personal, i que els extres -per dir-ho d’alguna manera- siguin gent que sua mentre pedaleja sobre les seves bicicletes estàtiques o les màquines de fer créixer músculs, potser és una bona notícia. En realitat ho és: la roda de premsa té lloc en un gimnàs perquè és aquí on dones que han sigut maltractades per les seves parelles han estat venint des del setembre a fer cursos d’autodefensa, no exactament per flagel·lar els seus antics maltractadors sinó per fer-se fortes: per fer-se fortes en gairebé tots els sentits possibles.

Aquesta és una nota sobre el després del maltractament. Sobre dones entestades a tirar endavant.

Al·lèrgica als homes

Set dones es van presentar fa dos mesos a la primera sessió del curs. Eren dones que ja havien denunciat les seves parelles. No hi convivien. No estaven exactament a l’altre costat del «precipici» -és l’al·legoria preferida d’una d’elles- però havien fet els primers passos per travessar-lo. Si és apropiada com a metàfora d’aquesta empresa la imatge d’una dona desposseint-se del llast acumulat, algunes encara carregaven una muntanya a coll. «Jo sumava dos anys sense permetre que se m’acostés un home. No podia tocar-los, parlar amb ells, no podia ni veure’ls. Sobretot el tema del contacte: ho portava fatal. Imagini’s llavors quan vaig venir el primer dia i em vaig adonar que l’entrenador era un noi. Jo pensava que seria una noia i em vaig quedar paralitzada».

Samuel Martínez tenia experiència ensenyant tècniques d’autodefensa a dones, en alguna ocasió a maltractades, però era la primera vegada que tractava amb un grup en què totes havien passat per una experiència de violència de gènere. «Ha sigut un desafiament», explica. En aquest curs que és al mateix temps prova pilot -és producte d’un acord amb la Fundació Dir-, Martínez no fa res semblant a ensenyar-los a donar puntades voladores o extravagants cops de kung-fu, sinó «tècniques senzilles», que després, quan arriba el moment de l’exhibició al ring, demostren, sí, la seva senzillesa, però a la vegada el seu poder demolidor: a ningú a la sala li agradaria ser el coixí que apallissen amb ferocitat. «El primer dia -explica l’entrenador- algunes ni tan sols em miraven als ulls, venien amb recel i amb desconfiança. A la segona classe ja van arribar molt més motivades, i ara, després de vuit sessions, ja se senten fortes i confiades. El canvi emocional ha sigut molt important».

El concepte de força

Notícies relacionades

"No em feien mal els cops, em feia mal que ho haguessin vist les meves filles una altra vegada"

Un crim a Vinaròs eleva a 45 les dones assassinades per la seva parella

otes les dones que participen en la prova provenen del Servei d’Atenció i Protecció a Víctimes de Violència de Gènere de la Creu Roja. Dels seus professionals han rebut suport una vegada presa la decisió de trencar amb els seus maltractadors. Gemma Roces, tècnica del servei, desgranava en el curs d’una breu entrevista els punts fonamentals del projecte: «Totes elles són dones que estan sortint de la seva vida de maltractades amb molta por a tot, por a la vida en general. Són dones supervivents. Venen aquí a aprendre a defensar-se, que no els facin mal, però el verdader valor d’aquests tallers consisteix que aprenen a tenir consciència i control de la seva força. Augmenta la seva autoestima, els ajuda a recuperar una part de la seva dignitat i a convèncer-se que són dones fortes. L’home neix amb un concepte de força intrínsec, la dona no, i a més a més la societat li diu permanentment que és feble».

En el camí entre un passat de maltractament i una vida normal, aprendre a fer-se fortes ajuda, afegeix. La dona que el primer dia no podia mirar als ulls l’entrenador avui es pren cafès amb ell, tranquil·lament.