Xarxes contra la desinformació

«Un rumor és com un virus. Si hi estàs vacunat, no et farà res, però si no poses barreres, et pot infectar», adverteix Lola López, comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona. Per combatre’ls, des del consistori es va impulsar el 2010 la Xarxa Antirumors, una xarxa ciutadana d’informadors que es dediqués a rebatre les fake news aplicades a la convivència, amb cursos de formació de 20 hores i materials de distribució per les xarxes socials, com l’etiqueta #Nocomparteixorumors, contra els estereotips i la difusió de notícies falses.

La xarxa, per a la qual s’han format unes 2.000 persones, utilitza «arguments i preguntes que facin dubtar la persona que difon els rumors», segons López. Els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils van ser una prova de foc, però també es va evidenciar el treball previ. «Mentre que al carrer hi havia més persones que es manifestaven contra la islamofòbia que contra els musulmans, a les xarxes socials hi havia molts més missatges racistes, moltes vegades des de l’anonimat», assenyala. L’impacte de la xarxa, assenyala López, es pot veure en qüestions com que la immigració ha deixat de ser una de les principals preocupacions ciutadanes segons les enquestes municipals.

També a Gavà van llançar a principis d’any la Xarxa Aturem els Rumors, que s’han dedicat a desmentir mentides i tòpics sobre el paper de les dones, els refugiats, els immigrants o l’homofòbia als mitjans de comunicació, als instituts i a les xarxes socials.

Diversos organismes han alertat sobre la necessitat d’educar en la verificació de la informació i de legislar sobre la difusió de rumors, moltes vegades interessats i pagats, i en el límit de la credibilitat, com es va demostrar en la campanya de les últimes eleccions als EUA.

Un dels últims ha sigut el Consell d’Europa, que juntament amb el consorci periodístic First Draft va publicar a finals de setembre un informe que alertava sobre els riscos del que anomenava «el trastorn de la informació», en què instava els governs a frenar la difusió de rumors. Només la República Txeca ha creat un departament del Govern específic per combatre les notícies falses que afegeix a més la versió autèntica dels fets que s’impugnen.

Et pot interesar

El Consell d’Europa alerta sobre l’auge a Whatsapp i altres sistemes privats de missatgeria, «on és impossible de veure el que es comparteix» i expressa els seus temors sobre l’augment de vídeos falsos. 

I hi ha diverses campanyes per reivindicar la tasca del bon periodisme. L’última, de la Unió Europea de Radiodifusió (UER).