Un curs per repensar la integració

Un milió i mig d'alumnes catalans d'educació infantil, primària i secundària tornen a partir d'aquest dimarts a classe, després del llarg (i calorós) estiu. A les aules dels aproximadament 5.400 centres educatius que hi ha a Catalunya es trobaran amb 5.500 professors més que el curs passat, la majoria contractats per compensar la reducció d'una hora lectiva que tindran aquest any els docents de l'escola pública. Amb la seva incorporació també es reforçaran les plantilles dels centres d'alta complexitat i s'atendrà l'increment de 2.700 alumnes.

Per a aquesta tardor està previst, així mateix, que després d'anys de debats, protestes i negociacions, la Generalitat doni llum verda per fi al decret en què es garanteixen els recursos necessaris perquè el sistema educatiu català sigui, tal com preveu la llei d'educació del 2009, un sistema verdaderament inclusiu.

El curs comença aquest setembre també marcat per la imminent convocatòria d'oposicions per ocupar 2.000 places docents, pel desplegament del decret de provisió de plantilles que permetrà als directors de col·legis i instituts elegir ells mateixos part dels seus professors especialistes (amb l'entrevista prèvia personal i sempre en funció del projecte pedagògic del centre) i per l'augment de classes de P-3 a tot Catalunya, gràcies a la reducció que s'ha aplicat en el nombre d'alumnes per aula, cosa que ha permès esmorteir els efectes de la caiguda de la natalitat.

Però si hi ha dos elements que verdaderament distingeixen aquesta arrencada del curs 2017-2018, aquests són la consolidació dels mètodes d'innovació educativa i la necessitat de repensar la integració de l'alumnat immigrant, un procés l'èxit del qual ha quedat en entredit a la llum dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost passat.

Debat obert

Quan fa dos cursos la Generalitat va decidir començar a tancar les aules d'acollida dels col·legis i instituts, perquè havien deixat d'arribar nous alumnes estrangers, la intenció era que els docents que treballaven en aquestes unitats (pels quals van passar uns 170.000 nens i adolescents entre el 2004 i el 2013) es dediquessin ara a tasques de suport lingüístic de forma individualitzada a tots els estudiants, tant si eren fills de famílies autòctones com foranes.

El balanç dels 10 anys de funcionament de les aules d'acollida va ser agredolç, perquè, segons confessen els mateixos tutors, no es va aconseguir l'objectiu d'integrar els nouvinguts en tots els àmbits. Els resultats acadèmics dels alumnes immigrants segueixen sent més baixos que els dels autòctons i les seves expectatives de progressar socialment també són molt més reduïdes.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

El fet que set joves d'origen marroquí, escolaritzats a Ripoll des de petits, es radicalitzessin i arribessin a atemptar a la Rambla de Barcelona i a Cambrils ha reobert aquest estiu el debat sobre com s'està fent aquesta integració, si s'ha d'apostar per un nou model o què s'ha de corregir de l'actual. Són diversos els experts, entre ells la fundació Jaume Bofill, que han assenyalat les retallades com les responsables que en els últims anys hagin augmentat les desigualtats entre estudiants autòctons i immigrants (més castigats per la crisi), ja que les restriccions es van aplicar de manera lineal, sense tenir en compte que a les escoles amb més dificultats se les havia d'haver eximit de les retallades.

La innovació educativa no és un fenomen nou, però ha eclosionat aquest any a la ciutat de Barcelona, fins al punt d'haver pràcticament posat fi a la tradicional hegemonia de l'escola concertada a la capital catalana. La implantació de nous mètodes d'ensenyament, en què l'alumne es converteix en el centre de l'aprenentatge, s'està estenent com una reguera de pólvora per tot Catalunya (i en particular a Barcelona) i ha servit per organitzar diferents plataformes i associacions de renovació educativa. La més mediàtica, la de l'Escola Nova 21.