Sitges descobreix una necròpolis romana a la platja de L'Atlàntida

Les restes trobades a principis d'any a la platja de les Coves de Sitges pertanyen a una necròpolis romana situada a l'aparcament de l'antiga discoteca L'Atlàntida, segons ha confirmat una investigació liderada per l'arqueòleg Joan García Targa i l'antropòloga Núria Armentano.

La troballa, que permetia identificar a simple vista restes cranials, una mandíbula amb peces dentàries i alguns fragments de teules romanes, va revelar tres enterraments individuals arran de l'excavació que es va efectuar el mes de febrer passat.

Segons l'estudi antropològic, un dels esquelets correspon a un home d'entre 30 i 35 anys, de constitució robusta, i una altura d'1,65 metres. Aquest esquelet presenta una lesió traumàtica consolidada a la clavícula esquerra, mentre que els altres esquelets corresponen a una noia d'uns 15 anys i a un bebè de menys de sis mesos de vida.

Tot i estar enterrats gairebé junts, els investigadors no han trobat evidències que permetin relacionar familiarment aquests tres individus, i per això, els arqueòlegs, apunten que més aviat la seva troballa indica un possible cementiri o zona de necròpolis molt més àmplia, de la qual només s'han recuperat tres individus.

Bon estat de conservació

Durant el procés d'excavació l'únic material que indicava que podien ser romans eren els fragments de teules que delimitaven una espècie de taüt dins del qual es trobava l'enterrament de la noia jove.

Els arqueòlegs han mostrat la seva sorpresa pel bon estat de conservació d'alguns ossos malgrat haver estat en pràcticament constant contacte amb l'aigua i també la posició dels esquelets, que en general mantenien una molt bona articulació anatòmica.

A finals de maig, quatre peces dentàries corresponents a l'individu adult i a la noia jove van ser enviats al laboratori Beta Analytic de Miami (EUA) per efectuar els estudis de Carboni 14.

Línia costanera 

L'empresa Altima, de serveis funeraris, gestora del cementiri de Sitges, entre altres, ha patrocinat aquest estudi, el resultat del qual va ser notificat a finals de la primera quinzena de juny. Així, l'estudi va determinar que un dels esquelets corresponia a 50-180 anys després de Crist, i l'altre, a 222-385 després de Crist. Per tant, van ser enterrats en diferents moments.

D'aquesta manera, els arqueòlegs han conclòs la continuïtat en l'ús d'aquest espai com a zona d'enterrament durant diversos decennis. Considerant que la línia costanera en època romana es trobaria 150 metres més lluny que en l'actualitat, els arqueòlegs han plantejat la possibilitat que es puguin documentar altres enterraments a prop dels recuperats el febrer d'aquest any.

A la Cova del Gegant ja s'havien localitzat també restes neandertals.

Origen de Sitges

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

La regidora de Cultura, Tradicions i Festes de l'Ajuntament de Sitges, Rosa Tubau, ha declarat que "l'última excavació arqueològica realitzada a la platja de les Coves ha permès fer un pas important més per conèixer l'origen de la nostra vila, saber d'on venim".

"La troballa podria posar al descobert una possible necròpolis romana al costat de la discoteca L'Atlàntida. Si es confirma aquesta hipòtesi, permetria descobrir més informació relacionada amb la història antiga de Sitges, que l'any passat va permetre realitzar visites guiades pel casc antic de la ciutat per donar a conèixer l'origen de la vila mitjançant les restes arqueològiques que tenim per diferents espais de Sitges", ha afegit Tubau.