Sis estats dels EUA ja han declarat l'emergència per l'epidèmia d'heroïna i opioides amb recepta

Davant la passivitat del Govern federal, els estats prenen la iniciativa per frenar la crisi

Els experts consideren que la resposta està anant massa lenta i en molts casos és insuficient

zentauroepp39948214 heroina170905223055

zentauroepp39948214 heroina170905223055

4
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia / Washington

El juny passat, Arizona es va convertir en el sisè estat dels Estats Units a declarar l’emergència estatal per fer front a l’epidèmia d’heroïna i opioides amb recepta, que el 2016 va causar al seu territori una mitjana de més de dos morts diaris per sobredosi. «Hem de prendre mesures perquè el nombre de sobredosis i morts per opioides creix a un ritme alarmant. És hora d’anomenar-ho pel seu nom: és una emergència», va dir el governador republicà, Doug Ducey. «Molts coneixem algú afectat per l’abús de substàncies, a la nostra família, entre els nostres amics o veïns. Els nostres cors pateixen per ells, però no és suficient. Hem de fer més coses».

Els EUA comencen a despertar-se de la seva letargia, dècades després que comencés a gestar-se a les seves clíniques i hospitals un canvi de mentalitat en el tractament pal·liatiu del dolor, que en nom d’una pretesa compassió va donar peu que la prescripció d’analgèsics narcòtics s’estengués com una plaga. El resultat es plora avui a les seves 'morgues'. L’any passat van morir una mitjana de 142 nord-americans al dia per sobredosis. Més de vuit milions abusen avui de fàrmacs com l’OxyContin o el Percocet, segons estimacions federals, i 2,5 milions són addictes a aquests medicaments opioides o a l’heroïna.

Promesa pendent de compliment

Donald Trump va prometre actuar durant la campanya, però segueix sense declarar formalment l’«emergència nacional» que va invocar fa unes setmanes ni implementar l’informe que va encarregar a una comissió d’experts. Davant la passivitat del Govern federal, diversos estats han pres la iniciativa amb declaracions d’emergència que han servit per destinar fons addicionals a la lluita contra les drogues. Encara que cadascú ha pres mesures diferents, la majoria intenten expandir els tractaments de desintoxicació a base de metadona o buprenorfina; incrementar l’accés a la naloxona, un antagonista dels opiacis que reverteix els efectes de les sobredosis; o canviar les lleis perquè l’addicció s’afronti més com un problema de salut pública que com a desafiament policial. També s’està intentant educar els metges perquè només receptin opioides quan sigui estrictament necessari.

Però a ulls dels experts, tot va massa lent. «El que han fet aquests sis estats és, per un costat, cridar l’atenció sobre la severitat del problema i, per un altre, intentar fer alguna cosa per posar-hi fi», explica el metge i especialista en salut pública de la Universitat John Hopkins Joshua Sharfstein. «Fins ara han tingut més èxit amb el primer objectiu perquè les mesures adoptades no estan sent gaire efectives».

Pocs tractaments

L’accés al tractament és il·lustratiu. Només un de cada deu addictes ingressa en un centre de desintoxicació o rep tractament per prescripció mèdica. Als hospitals falten llits i les llistes d’espera per ingressar en un centre acostumen a ser la norma. Les lleis tampoc ajuden perquè persisteix la percepció que els substitutius de l’heroïna prolonguen l’addicció i, fins i tot sota programes públics com Medicaid, alguns estats restringeixen l’accés a la metadona. 

Tractant-se d’una epidèmia tan complexa, alguns estats han descobert que les mesures aïllades no serveixen per a res si no van acompanyades d’una actuació integral. Així li va passar a Massachusetts, el primer estat a declarar l’emergència el 2014 (l’han emulat Alaska, Florida, Maryland, Virgínia i Arizona). Massachusetts va optar per escurçar els tractaments amb opioides i restringir les dosis receptades pels seus metges. En dos anys l’ús de fàrmacs narcòtics va caure un 16%, però les morts per sobredosi van seguir augmentant a mesura que els seus pacients recorrien al mercat negre. En comptes de col·locar-se amb hidrocodona, molts es van passar al cavall o el fentanil, un opioide sintètic molt més potent que l’heroïna.

Notícies relacionades

La naloxona salva vides. Alguns estats intenten que serveis d’emergència i policies tinguin sempre suficients dosis a mà per revertir les sobredosis. Però molts comtats estan descobrint que té un cost prohibitiu. Una dosi pot costar 150 dòlars, de manera que la comissió d’experts encarregada per Trump ha proposat negociar amb les farmacèutiques una rebaixa.

«Es podria estar fent més i més ràpid», es queixa Gary Mendell, director de Shatterproof, organització que treballa amb els estats en la lluita contra l’epidèmia. En part lo atribueix als obstacles de les farmacèutiques, que s’han fet d’or amb la crisi. «La indústria es gasta 90 milions de dòlars a l’any per evitar que es restringeixi la prescripció d’opioides», diu Mendell. 

Trump segueix sense actuar

Han passat tres setmanes des que Trump afirmés que es disposa a declarar l’emergència nacional per a fer front a la crisi dels opioides i més d’un mes des que la seva comissió d’experts va presentar les seves recomanacions, però esa declaració segueix sense produir-se. «Els nostres ciutadans s’estan morint. Hem d’actuar amb audàcia per detenirlo», deia l’informe, que com a primera mesura demanava al president que declari l’emergència nacional. Els motius del retard són un misteri. La Casa Blanca no ha donat explicacions. La seva Administració no ha pres cap mesura per combatre la crisi, al contrari, com demostra la decisió del Departament de Justícia per ordenar als fiscals que demanin la pena més alta per als delictes per drogues no violents.