27 maig 2020

Anar al contingut

Espanya duplica en set anys el consum de fàrmacs opioides

La prescripció mèdica del potent fentanil va créixer el 65% entre el 2008 i el 2015

Als EUA, quatre de cada cinc heroïnòmans van començar amb aquestes substàncies amb recepta

María Jesús Ibáñez / Barcelona

Espanya duplica en set anys el consum de fàrmacs opioides

El consum de substàncies opioides, que inhibeixen la percepció que té una persona del dolor, s’ha gairebé duplicat en els últims anys a Espanya, segons dades de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Farmacèutics. Aquest organisme, dependent del Ministeri de Sanitat, constata en el seu informe anual sobre la utilització d’aquests fàrmacs que, mentre que el 2008 es consumien 7,25 dosis diàries per cada mil habitants, el 2015, la utilització extrahospitalària d’opioides va arribar a les 13,31 dosis. Per tenir-hi accés és necessari, en tots els casos, disposar d’una recepta mèdica.

Sense arribar a ser tan alarmant com ho és als Estats Units, on quatre de cada cinc addictes actuals a l’heroïna van ser abans consumidors d’analgèsics de base opiàcia, l’increment que s’està detectant a Espanya en el consum d’aquests fàrmacs comença a preocupar els experts. «No estem ni de bon tros en els nivells d’abús excessiu que han assolit als Estats Units, però sí que recomanem a oncòlegs, traumatòlegs i cirurgians que tinguin moltíssima cura amb aquestes prescripcions», indica la doctora Laura Grau, psiquiatra especialista en Addiccions i Patologies Duals a l’Hospital de la Vall d’Hebron.

El derivat que més augment va registrar en aquest període del 2008 al 2015 va ser el tramadol (i les seves combinacions), indicat per tractar dolors d’intensitat de moderada a greu, especialment per alleujar lumbàlgies. També es va incrementar l’ús del tapentadol, una substància autoritzada a Espanya des del 2010, amb efectes analgèsics que es troben a mig camí entre el tramadol i la morfina. Aquest subgrup farmacològic va experimentar un augment del 105% en set anys, assenyala l’informe de l’agència espanyola del medicament, que exposa les seves conclusions a partir de dades corresponents a l’any 2015 (les últimes disponibles). El seu consum representa ja el 65,7% del consum total d’aquestes substàncies.

Un altre dels subgrups d’alt ús a Espanya és el dels derivats de la fenilpiperidina, entre els quals destaca el fentanil, de gran potència, molt ràpid efecte i altament addictiu. L’augment d’aquest derivat, xifrat en un 62%, s’explica, segons l’agència del Ministeri de Sanitat, «per la gran oferta de presentacions i formes farmacèutiques disponibles en l’actualitat».

Valoracions discrepants

El debat entre els metges sobre si s’ha de posar fre immediatament a aquesta situació ofereix valoracions contradictòries. Mentre que la Societat Científica Espanyola sobre l’Alcoholisme i altres Toxicomanies alerta del preocupant avanç en el nombre de pacients amb dependència als analgèsics opioides de prescripció mèdica, des de l’àmbit acadèmic hi ha qui assegura que l’expedició de receptes d’aquests medicaments a Espanya està sota control. «L’increment obeeix a l’alt percentatge de població que pateix dolor crònic, fonamentalment dolors articulars, de durada prolongada», al·legava recentment el professor de la Universitat d’Alcalá de Henares Cecilio Álamo.

Ana Isabel Henche, metge de la Unitat de Conductes Addictives a Toledo, coincidia que aquí, a diferència del que està passant en aquests moments als Estats Units, el problema no és de sobreprescripció mèdica. A Espanya, l’assumpte és més estructural. «Si un traumatòleg, per exemple, recepta un opioide per pal·liar un dolor d’esquena que requereix una intervenció quirúrgica, i la intervenció s’arriba a endarrerir fins a tres anys, perquè hi ha llista d’espera, aquest pacient continua amb el tractament durant un temps excessiu, de manera que el risc d’addicció augmenta», reflexionava la doctora Henche.