El cens d'imams que va anunciar el Govern acumula dos anys de retard

L’agost del 2015, el Govern central va crear mitjançant decret un registre que obligava les entitats religioses, incloent-hi mesquites i oratoris musulmans, a consignar el nom dels seus responsables religiosos. No obstant, en dos anys no s’ha aconseguit portar-ho a terme, almenys en el cas dels imams, encara que fonts del Ministeri de Justícia insisteixen que el cens estarà operatiu al llarg dels pròxims mesos.

El registre tindrà un període de vigència de dos anys, transcorreguts els quals serà obligatòria la seva renovació o perdrà vigència. Segons les mateixes fonts, el Govern central està treballant amb totes les confessions per facilitar-los l’«adaptació» a la nova normativa i elaborar les llistes.

En el cas del culte musulmà, la Comissió Islàmica d’Espanya (CIE), l’organisme que representa les més de 1.000 comunitats religioses islàmiques, precisa que fa temps que està treballant en aquesta llista i que espera que el cens d’imams s’hagi enllestit a finals d’aquest any.  Encara que no hi obliga el reial decret, el registre recollirà també si són «contractats o voluntaris» i si treballen a temps «complet o parcial», segons ha precisat l’entitat.

Celebració de matrimonis

La normativa anterior a Espanya, vigent des de l’any 1981, tan sols exigia el nom del propietari dels llocs de culte, que no necessàriament és el mateix que el dirigent religiós, però a partir del decret 594/2015 s’hi va afegir l’obligatorietat de donar el nom «dels que realitzin actes religiosos amb efectes civils, com ara la celebració de matrimonis».

La Direcció General d’Afers Religiosos, dependent del Departament de Governació de la Generalitat, lamenta que, malgrat haver firmat un conveni amb el ministeri per intercanviar la informació disponible, no ha rebut mai cap notificació. «I s’ha reclamat en diverses ocasions», destaquen algunes fonts de la conselleria.

La Generalitat no coneix per tant el nom dels imams, tot i que sí que disposa d’un detallat informe estadístic sobre centres de culte i distribució territorial. El Mapa de les Minories Religioses de Catalunya, encarregat a investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), indica per exemple que el 2004 hi havia 139 oratoris musulmans i que una dècada més tard s’havia arribat a 256. La procedència majoritària dels fidels és el nord d'Àfrica (161), encara que n'hi ha també 33 de l'Àfrica subsahariana i 11 d'Àsia (fonamentalment el Pakistan). 

Notícies relacionades

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

El nombre de conductores d’autobús a l’àrea de Barcelona creix un 22%

Les xifres del ministeri de l'any 2017 són lleugerament superiors, com 299 centres de culte islàmic a Catalunya (la comunitat on n'hi ha més davant d'Andalusia, amb 225, i el País Valencià, amb 209).

Segons estimacions del professor Jordi Moreras, de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, aproximadament una quarta part de les mesquites a Catalunya estan vinculades al wahhabisme salafisme, corrent tradicionalista d'origen saudita del qual molt sovint es nodreix l'extremisme musulmà.