¿Alesi és l'avantpassat comú de simis i humans?

Un grup internacional de científics han descobert a Kenya el crani d'un nou primat de 13 milions d'anys d'antiguitat que podria aportar llum sobre l'avantpassat comú dels actuals simis i humans, segons revela un estudi publicat aquest dimecres per la revista 'Nature'.

La recerca, liderada pel Turkana Basin Institute de la Universitat Stony Brook i De Anza College, tots dos als Estats Units, se centra en el crani fossilitzat d'una cria de mico que es troba "notablement complet", expliquen els experts.

Entre els primats actuals, recorden, els humans estan més a prop des del punt de vista evolutiu de simis com els ximpanzés, goril·les, orangutans i gibons.

En aquest sentit, el nostre avantpassat comú amb els ximpanzés va viure a l'Àfrica fa entre sis i set milions d'anys i, gràcies als fòssils disponibles, els experts han sigut capaços d'explicar com han evolucionat els humans des d'aleshores.

Escassetat de fòssils

No obstant, precisen, se sabia molt poc sobre les característiques de l'avantpassat comú de simis i humans actuals abans d'aquestes dates --fa més de deu milions d'anys--, a causa de l'escassetat de fòssils en bon estat.

Per tant, fins ara els científics no havien pogut constatar si aquest ancestre comú prové de l'Àfrica, i alhora desconeixien quin aspecte podria tenir.

Aquestes qüestions podrien tenir resposta a partir de l'estudi del crani fossilitzat esmentat, batejat com a Alesi després de ser descobert el 2014 a la zona de Napudet, a l'oest del llac Turkana (nord de Kenya).

16 mesos d'edat

L'anàlisi de les imatges tridimensionals d'"altíssima qualitat" obtingudes a través de raigs X va revelar que aquesta cria de mico tenia uns 16 mesos d'edat quan va morir i que pertanyia a una nova espècie de 'Nyanzapithecus', el 'Nyanzapithecus alesi', en referència a la paraula turkana 'ales', que significa avantpassat.

"Fins ara, totes les espècies de 'Nyanzapithecus' eren identificades per les dents, però ni tan sols quedava clar si eren simis", assenyala en el comunicat John Fleagle, de la Universitat Stony Brook.

El crani d'Alesi, de la mida d'una llimona, presenta "tubs auditius ossis" desenvolupats, una "característica important" per relacionar-lo amb els simis actuals, mentre que el seu "petit morro" s'assembla al d'una cria de gibó, aporta Ellen Miller, de la Universitat Wake Forest de Carolina del Nord (EUA).

Gibó extingit

"La impressió inicial és que es tracta d'un gibó extingit. No obstant, les nostres anàlisis demostren que aquesta aparença no és exclusiva de gibons, ja que va evolucionar diverses vegades entre altres parents extingits", observa Chris Gilbert, del Hunter College de Nova York.

Aquesta nova espècie, constaten els experts, no es comportava com un gibó, segons es desprèn de l'estudi del mecanisme responsable de l'equilibri trobat a la seva orella interna.

"Els gibons són coneguts pels seus moviments ràpids i acrobàtics als arbres, mentre que l'orella interna d'Alesi confirma que s'hauria desplaçat d'una forma molt més cautelosa", afegeix Fred Spoor, de la University College London i de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva (Alemanya).

Notícies relacionades

Les baixes penes a Espanya vinculades a la marihuana atrauen les màfies internacionals

"Celebrem per tercer any"

La troballa d'aquest fòssil demostra que el 'Nyanzapithecus alesi' va formar part d'un "grup de primats que va existir a l'Àfrica durant uns deu milions d'anys", destaca el principal autor de l'estudi, Isaiah Nengo.

"Aquest grup --recalca-- estava a prop de l'origen dels simis i humans actuals i aquest origen era africà".