Retrats en captivitat

De les parets de la nau Bostik pengen 20 finestres que, per una vegada, tenen vistes a l’interior. Una mirada a les entranyes d’un lloc on ningú vol estar, però del qual (gairebé) tots es pregunten com és. No es pot dir que la perspectiva sigui privilegiada quan l’univers que descriu és el carcerari, però tampoc es pot negar l’exclusivitat d’aquesta visió quan arriba de la mà dels mateixos presos, els que millor podien transmetre l’essència d’una vida privada de llibertat. La introspecció té continuïtat al veure el resultat de les seves obres: fotografies que són retrats a altres presos, models amb unes mirades, postures i gestos que garanteixen una pròrroga en el trajecte a l’essència d’una rutina entre barrots.

Ahir es van obrir aquestes finestres al fecund espai cultural de la Sagrera, amb la inauguració d’Adentro, la mostra impulsada per Ruido Photo on llueixen les obres d’un taller fotogràfic en que han participat un grup de reclusos de segon grau (amb permisos de sortida puntuals) de la Presó de Joves de Catalunya i de Brians 2. Són mirades «per mostrar que de la vida a la presó en poden sortir coses bones», explica Marco, que alleuja la pesant càrrega de la seva condemna pujat a la gropa de la fotografia i el rap.

Els sis mesos del taller han sigut intensos per als participants, que han descobert el costat tècnic i artístic d’aquesta disciplina i el seu immens potencial. «Pots transmetre les sensacions del moment, la frustració dels dies dolents, però també la complicitat d’un grup que ha estret els seus vincles en un lloc tan individualista com t’obliga a ser-ho aquest», explica Jorge. Sergio assenteix: «Allà dins et tornes molt desconfiat, costa molt relacionar-te amb la gent, però amb la foto la teva mirada ja no és d’alerta, sinó per treure el millor de cada un», descriu.

Fotos que traspuen realisme, valuosos trossets de quotidianitat en el captiveri, però que no són suficients per projectar la duresa de la presó. Per fer-ho, s’ha escoltar els protagonistes. «¿Com pots tenir una oportunitat al carrer quan ja te la neguen dins? Tenim un psicòleg per a més de cent presos», explica Jorge. I Fer parla de «la gran mentida de la reinserció», de la hipocresia d’un sistema que li ha fallat a ell i a molts com ell quan més ho necessitaven. «Vaig haver d’entrar a la presó amb 18, quan delinquia perquè era un toxicòman i, tot just sortia del jutjat, ja pensava on anar a atracar per calmar la meva abstinència; al final et fiquen a la presó amb 50 causes i t’arrabassen 19 anys», diu Fer.

Relats descarnats

Notícies relacionades

Cuinar un altre futur

La Model obrirà les portes al públic per explicar els seus 113 anys d'història

Relats descarnats com aquest només es podien projectar amb fotos analògiques i en blanc i negre, un format «més empàtic amb el fotògraf pel grau d’abstracció que garanteix», explica Pau Coll, el fotoperiodista que coordina el projecte juntament amb la fotògrafa Mireia Bordonada. Tallers inspiradors no només per als reclusos, sinó també per a Coll, enlluernat «per la seva tremenda capacitat de resistència i d’adaptació» a unes condicions tan difícils.

Aptituds que prometen posar en pràctica allà fora, quan recuperin la llibertat. Uns, com Fer, decidit a consagrar tot el seu temps a «una nena meravellosa» que ha canviat la seva vida des de fa 3 mesos. Altres, com Jorge, prefereixen anar improvisant, «esquivant els cops de la vida com a bon boxejador», sabent que el futur tornarà a estar a les seves mans.