Cuinar un altre futur

Tothom té un passat, però també hi ha qui es pregunta si realment li espera cap futur. Aquesta sensació rondava pel cap d’Antonio López mentre complia set anys de condemna en un centre penitenciari de Madrid. Avui, quan ja ha fet els 58 anys, i «contra tot pronòstic», ha vist renovades les seves il·lusions, el seu espai en la societat i el seu horitzó vital, que no fa tant veia com es difuminaven sense remei aparent.

L’Antonio apunta un tímid somriure quan parla de la «segona oportunitat» que viu des que fa poc més d’un any i mig va començar un curs de cuina en el marc del programa Reincorpora, auspiciat per l’Obra Social La Caixa i el Departament de Justícia per promoure la reinserció laboral i social de reclusos. Un gir copernicà en les seves expectatives que li va arribar quan havia complert la meitat de la condemna coincidint amb l’inici del període de tercer grau, pel qual només havia de pernoctar de dilluns a divendres en un centre per a reus en semillibertat. Arribaven les esperances gairebé en la mateixa proporció que els dubtes sobre com seria el seu demà. «Si al carrer ja costa tirar endavant amb la crisi, imagina si a sobre surts de la presó», diu l’Antonio.

«Pensava fer un curset d’auxiliar de pàrquing: vigilància, manteniment... Però quan em van proposar el d’ajudant de cuina no ho vaig dubtar gens, perquè era vocacional i aconseguia una cosa que sempre m’havia agradat. ¡I amb més de 50 anys!», explica. L’oportunitat li va arribar després de completar la meitat de la pena, com a resposta al seu bon comportament. Encara té molt present les dures condicions del que qualifica com a «doble condemna», al complir-la en un mòdul de seguretat, aïllat de la majoria de presos. Però ell no va perdre la il·lusió «ni en els pitjors moments». «Allà dins m’esforçava dia a dia per tenir un bon comportament, complir els terminis i obtenir els beneficis penitenciaris» recorda.

Aparador

L’afany va continuar durant les pràctiques que va fer després de completar la seva formació. «És l’aparador perquè les empreses comprovin que un expres pot rendir molt bé. Treballen amb ganes perquè estan desitjant una oportunitat, i l’empresari valora fins i tot més una bona actitud que la capacitació tècnica», exposa Josep Oms, coordinador del programa Reincorpora.

L’Antonio està content de poder guanyar-se la vida i no haver de dependre de la pensió del seu pare. Cap dels seus companys coneix el seu passat, però no tindria cap problema a explicar-lo ara, quan ja se sent «integrat» i no tem un hipotètic rebuig. Una base que li ha permès refer fins i tot la seva vida sentimental. La seva autoestima va a més, reforçada per l’acompanyament que fan als reus en el seu nou periple les associacions d’ajuda social amb què col·labora el programa. Una altra de les claus que expliquen l’èxit del pla. «La col·laboració de la societat és fonamental per facilitar la reinserció laboral de les persones privades de llibertat», explica el conseller de Justícia, Germà Gordó, que acaba de renovar l’acord amb La Caixa.

Canvi de rumb

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Oms destaca el procés de selecció per afinar en els candidats que presenten, no només per cobrir les expectatives de les companyies –«no tots els reclusos volen treballar», addueix–, sinó també perquè han d’igualar almenys la ferotge competència que arriba des del carrer. Un objectiu que considera cobert amb solvència per les xifres que ofereixen els cinc anys que fa que funciona el programa. «Tenim una taxa de fracàs del 7% i, per contra, més del 55% dels 480 participants del programa des de començament d’any han aconseguit un contracte laboral», diu Oms. En aquest lustre, el 45% dels 2.285 interns que van acabar l’itinerari han trobat feina.

Aquesta és la il·lusió que té el Mohammad, un nano de 19 anys que també vol guanyar-se la vida entre els fogons. Abans d’iniciar el curset, haurà de millorar competències com el castellà i el català, claus perquè el canvi de rumb sigui possible. «Vull ser cuiner, comprar un cotxe i formar una família», explica. El Mohammad assegura que està preparat per aferrar-se a l’oportunitat que se li ofereix, poder «canviar el passat» i, com l’Antonio, fer els passos per cuinar-se un nou futur.