La Cambra de Comerç considera inviable el pla d'obres promès per Rajoy a Catalunya

El pla d’inversions en infraestructures que va prometre realitzar el Govern central a Catalunya és «inviable» per les dificultats contractuals i de gestió administrativa, segons va denunciar ahir la Cambra de Comerç de Barcelona. El pla, anunciat pel president Mariano Rajoy el 28 de març davant 500 empresaris, preveu destinar 4.185 milions d’euros des d’aquest any fins al 2020, més uns altres 2.000 fins al 2025, sobretot en els ferrocarrils de Rodalies.

Segons la Cambra, el pla reactiva «actuacions que s’havien quedat pendents sense una visió de conjunt i futur», però no és un «autèntic pla d’infraestructures, en especial de Rodalies», va anunciar el president de l’entitat, Miquel Valls. Segons la seva anàlisi, «els pressupostos no són creïbles, els terminis no són realistes i les expectatives van encaminades que no hi hagi diners per complir-los per la pressió de Brussel·les, fet que generarà frustració».

Les gràfiques d’inversions dels últims anys evidencien la baixada gairebé en picat des del 2009, que a partir del 2011 cau per sota dels nivells anteriors a la crisi econòmica. Les xifres d’execució, també segons les seves dades, no arriben al 70% de compliment des del 2013, arriben a només el 52,9% el 2016, i el retard acumulat ja se situa en els 10 anys.

Valls no va estalviar crítiques a les administracions, a qui va exigir que es coordinin per a tirar endavant els projectes. Segons la seva opinió, un dels principals problemes és el sistema de funcionament de l’Administració estatal, que exigeix revocar contractes i tornar a convocar concursos quan hi ha canvis en els projectes. «No pot ser que es passin un any per estudiar a qui li concedeixen l’estudi previ d’un projecte», va assenyalar.

LA CONNEXIÓ AMB LA T-1

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona va posar diversos exemples, entre ells el nou accés ferroviari a la T-1 a l’aeroport del Prat. «És l’única gran obra en marxa, amb el túnel que està construint Adif, però no s’ha licitat la superestructura, senyalització i explotació de la via, cosa que pot fer que s’acabi el túnel però no se sàpiga què fer-ne», va explicar. La Generalitat espera que sigui Ferrocarrils de la Generalitat qui es faci càrrec del tram, mentre que el Govern suposa que ho farà Renfe, encara que les competències per decidir qui és l’operador les té el Govern català.

La disputa també afecta el model de línia que es vol. Per al Govern ­central, pot ser una extensió de la ­línia de Rodalies, per a la Generalitat, una llançadora amb altres trens i un altre operador, va aventurar Valls.

PRIORITAT DE RODALIES

Pels empresaris, no obstant, la inversió més important en infraestructures que ha de realitzar el Govern central és millorar la xarxa ferroviària de Rodalies. És la partida en què l’Executiu de Rajoy promet més ingressos. Valls va reconèixer que Adif està ara invertint en processos de senyalització, gestió de trànsit (ERTMS), comunicacions i un nou sistema de control de trànsit centralitzat (CTC), «menys visibles però també necessaris». No obstant, va reclamar millores no només en el servei i la puntualitat, imprescindibles si es vol completar el pla municipal de reduir els cotxes a la ciutat, sinó en la dotació i els accessos a 17 estacions, com Rubí, Granollers Centre, Sabadell, Figueres o Tarragona.

També va destacar la urgència de les obres a Montcada, on els veïns reclamen el soterrament de les vies que el Ministeri de Foment preveu per al 2020. «No té sentit vincular-lo al pla d’infraestructures quan no hi ha ni el projecte, ni l’estudi. S’ha de dir als veïns de Montcada que només posar això en marxa trigarà almenys quatre anys», va anunciar Valls.

«El desdoblament de la línia R-3 (l’Hospitalet-Puigcerdà) està encara en fase d’estudi i projecte quan fa més de 15 anys que es parla d’aquest tema», va afirmar Valls. El mateix passa amb el nus de l’Hospitalet, que «alleugeriria molt el trànsit entre el nord i el sud», perquè suposa l’ampliació de l’intercanviador de la Torrassa. També aquesta infraestructura està pendent de tramitació administrativa, dotació pressupostària i terminis.

L'ESTACIÓ DE LA SAGRERA

La gran obra ferroviària a Barcelona, l’estació de la Sagrera, de la qual es parla des dels Jocs Olímpics, va ser adjudicada el 2010 i està previst inaugurar-la el 2020. La construcció, que està sota investigació judicial pels sobrecostos, està gairebé parada, encara que responsables de Foment han promès reprendre les obres aquest juny.

Tampoc es contempla, recorda, el túnel d’Horta, un projecte d’infraestructura que va rescatar de l’oblit l’any passat el conseller de Territori, Josep Rull, per crear una nova línia de Ferrocarrils entre el Vallès i Barcelona a través de Collserola i que no ha comptat amb el beneplàcit de l’ajuntament. «L’equip municipal només pensa en la L-9 però a nosaltres ens sembla important», va reclamar Valls.

EL CORREDOR MEDITERRANI

El corredor mediterrani és una altra de les infraestructures que reclama la Cambra. Les seves obres se suposa que entren en la partida de 367 milions d’euros que ha previst Adif per al que no és Rodalies ni l’accés a l’aeroport. Foment va prometre tres trams claus, entre ells el de Tarragona i Vandellòs, mesos després de l’acte dels empresaris valencians exigint la infraestructura per a les seves mercaderies.

La Cambra també reclama que es trobi una solució a la disputa de l’ample de via europeu, després de l’última reprimenda europea.

LES CARRETERES

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

El pla d’infraestructures també promet 853 milions per a carreteres en què es preveu actuacions que ja estaven en curs com la millora de la seguretat viària de la N-II a Tordera, el tram Maçanet-Orriols a la N-II, o l’autovia Lleida-Rosselló, que estan previstes que s’acabin aquest any. En el mateix paquet figuren per al 2018 l’enllaç de Castellbisbal, la connexió de la Ronda Litoral amb la C-32, el tram Vidreres i Maçanet-Sils, i els nusos de Pontós i Garrigàs.

Per als dos anys següents Foment preveu acabar la variant de Vallirana, el tram Olesa-Viladecavalls de la B-40, l’accés sud al port i la variant Valls-Montblanc de l’A-27. Però es deixa de costat la construcció del Quart Cinturó, la B-40 o autovia de circumval·lació de Barcelona, que uniria Terrassa, Sabadell i Granollers en l’anomenada Ronda del Vallès, de la qual s’ha estat parlant des de l’any 1968. «L’estudi ambiental era del 2003, es va revisar el 2009, i el 2017 encara no s’ha fet res», va apuntar Valls.