"Després de denunciar l'agressió homòfoba, he rebut amenaces de mort"

Xavi Tallón, el jove gai agredit a Sants-Montjuïc, critica la passivitat de les institucions contra l'homofòbia

"Hem d'organitzar-nos des dels barris, des del carrer", apunta el veí de l'Hospitalet, que ha interposat una denúncia per les ferides sofertes

2
Es llegeix en minuts
IMMA FERNÁNDEZ / BARCELONA

Encara va amb la por al cos després de l'agressió homòfoba soferta divendres a la nit al districte de Sants-Montjuïc. "Físicament estic millor però a nivell emocional, no, he rebut tuits amenaçant-me de mort, insults i coses molt greus", explica Xavi Tallón. "'Et mataré, maricon', m'han tuitejat amb fotos de pistoles. Ja veus quina gent més bona hi ha", ironitza aquest noi -"25 anys acabats de fer"-  de l'Hospitalet castigat per la intolerància. Aquest matí ha interposat una denúncia a la comissaria d'Esplugues per les lesions. "Les agressions són habituals però molts tenen por de denunciar. Si no hagués sigut pel suport dels col·lectius LGBTI que m'han ajudat a ser fort i tots els suports rebuts, no hauria posat la demanda. Hi ha molts actes homòfobs però hi ha por. Moltes víctimes queden en la invisibilitat".

Tallón explica que divendres a la nit estava passejant sol a prop de la font de Montjuïc i a l'acostar-se a un grup de gais va aparèixer de sobte un home al crit de "maricons de merda, putos maricons" al veure'ls besant-se. "Ells se'n van anar i a mi em va acorralar i em va agredir. Em va trencar la cella, la boca per tres llocs i em va causar una dilació a l'orella, a més d'altres contusions", detalla. Un home li va cridar perquè parés els cops i ell va aprofitar per escapar-se. Dona dades de l'agressor: "Era un home d'uns 30-35 anys, tirant a ros i amb una espècie de xandall, i parlava de manera rara, potser sota els efectes d'estupefaents o drogues".

Tallón sosté que no és que estiguem vivint un repunt de l'homofòbia, sinó que ara "més casos es donen a conèixer gràcies al treball de els col·lectius antihomofòbia" i la difusió dels denigrants atacs. Pensa que la lluita, vista la inoperància del poder, ha d'afrontar-se des de la ciutadania. "Hem d'organitzar-nos nosaltres des dels carrers, des dels barris, amb xarxes de suport, i actuar quan passin aquestes coses. La societat té interioritzada l'homofòbia i contínuament hi ha atacs similars o pitjors i fins i tot morts", esgrimeix.

MENTIDES I FAÇANA

Notícies relacionades

"Els polítics fa molts anys que es posen les medalles per fer campanyes, diuen que treballen molt pel nostre col·lectiu, però no fan res. No donen cap tipus de solució. Tot és façana. No posen mitjans per evitar aquesta greu intolerància". Fa molts anys que abanderen la causa de boca, afirma. "Les institucions han tingut la possibilitat de resoldre aquest problema i no han fet res", reitera el jove. "Avui mateix quan he posat la denúncia a la polícia no hi havia cap grup especialitzat en la nostra problemàtica. Hi hauria d'haver més formació perquè no saben ni com tractar-ho. No coneixen les nostres necessitats".

I la intolerància, assegura, envolta diàriament la perseguida comunitat LGBTI a tots els racons de la vida quotidiana. "Cada dia sents el menyspreu a tot arreu. En companys de feina, dependents de les botigues on comprem, a les institucions, als espais d'oci, al sistema sanitari, als centres socials... ". Per a alguns, pitjor encara, la humiliació els arriba des dels éssers més pròxims. "La societat no facilita la visibilitat. Tinc amics que no denuncien successos semblants per por de les seves pròpies famílies o del seu entorn, que no accepten la seva condició. Per sort, jo amb els meus pares no tinc problemes".