Maria José Valiente: "A les segones oportunitats hi arriba més una persona que ha viscut, que ha caigut i que s'ha tornat a aixecar"

Maria José Valiente ens fa reflexionar en aquesta ocasió sobre les segones oportunitats, a la vida. Com abordar.-ho, quines eines ens poden ser útils per fer el pas. I amb ella abordem el mètode RATVA per a tenir totes les claus d'aquesta mena de decisions.

-Maria José, estem davant d'una de les qüestions que tots en algun moment de la vida ens plantegem, oi?

-Ja ho deia l'estoic Marc Aureli: la vida comença en el moment que fas consciència i t'adones que només en tens una. I el moment que t'adones que potser no és la vida com t'agradaria viure-la, és bo donar-te una segona oportunitat.

-A vegades podem tendir a pensar que arriba només a una determinada edat. ¿Això pot arribar en qualsevol moment de la vida? ¿Com arribem a aquestes decisions?

-Pot arribar en qualsevol moment de la vida. Però hi arriba més una persona que ha viscut, que ha caigut, que s'ha tornat a aixecar, que té una experiència. Perquè llavors això li permet fer consciència, que és la clau. Fer consciència.

-I caure, entre cometes, és necessari? Hi ha gent que pensa que fins que no caus no prens consciència. Què penses tu?

—A vegades no cal que caiguis tu. A vegades veus la vida. Veus a un veu l'altre que li ha anat malament, que li ha passat alguna cosa, i pots pensar-hi. No per comparar, però pots fer consciència.

-Quina altra pot ser la palanca del canvi?

-De vegades és la gota que fa vessar el got. De vegades una persona, de cop i volta, un dia viu una cosa a la feina i diu: s'ha acabat. Jo me'n vaig d'aquí. I la gent diu: caram, per aquesta tonteria... No, no és per aquesta cosa. És que ja ho he acumulat inconscientment i hi ha un dia, i un fet determinant, que et fan dir 'prou, prou. Jo no em mereixo viure d'aquesta manera, jo vull ser coherent', i es dones una altra oportunitat.

-Què li diries a la gent que pensa: mira, jo vaig tirant, em fa por, o no tinc ganes, o em fa vertigen, o penso que l'important és conservar, mantenir, no canviar?

-És la por. La vida està a l'altra banda de la por. De vegades una persona es boicoteja ella mateixa, es frena, té por. Però si acabarem marxant tots d'aquí!

-Sí, és temporal, tot.

-De què tenim por? Què pot passar? No estem al mig del desert sols. Estem vivint. El repte més gran d'un ésser humà és conèixer-se ell mateix.

-La segona oportunitat no només es pot donar a la feina, sino als estudis... Es pot canviar de família, de parella, es pot canviar interiorment...

-Interiorment. I fer consciència, i parlar, i reconèixer, i voler millorar, reorganitzar-se, pensar: jo estic bé en aquesta feina? Jo tinc una bona relació de parella? Jo puc donar més? Plantejar, atrevir-te a pensar.

-Atrevir-se a pensar. Cites un altre autor, que és Brooks, que diu: una de les claus del benestar és permetre's evolucionar

-De vegades hi ha gent que fa temps que no et veu i que es dirigeix a tu i et parla com eres fa 20 anys o 30. I tu et quedes parat, perquè dius: jo ja no soc allà. S'està dirigint a un jo del meu passat. I jo soc aquí, he evolucionat, he canviat. Les persones no ens podem quedar al passat. Estem aquí.

-Ara desenvoluparem el mètode RATVA per executar aquesta decisió de canviar de parella, de país, de feina o de canviar interiorment. Perquè tu la primera qüestió que m'has assenyalat com a important és revisar-te; per això és la R de RATBA: Revisar-te. Com es fa?

-Pensant, fen consciència. T'aseus o te'n vas a caminar per la natura i penses. En un espai introspectiu, de calma, on estiguis tu amb tu i no tinguis distractors ni estímuls. I ser valent. A la vida s'ha de ser valent. I escriure: Jo vull canviar de feina, jo estic fart d'estar aquí. Jo vull anar-me'n d'aquest país, vull anar no sé on. Aquesta relació és el que m'està minant. Escriure és terapèutic. Escrius: què puc fer amb això? Marcar-te un objectiu i després anar fent tots els passos.

-Val, el següent que expliques en aquesta RATVA, és deixar-se Anar...

-Deixar anar fa por, perquè la persona voldria tenir agafada aquí una cosa i ja tenir-ne una altra per agafar-se. En aquest moment estàs com al buit. És un moment de transició en què enyores la seguretat que et donava aquell passat, encara que no t'agradés, i tens la por d'un futur que encara no existeix i no saps com anirà. És una sensació que a molta gent li fa por, i per això no passa cap allà.

-Mentre deies això, he pensat en molts homes, més que no pas dones, que van encavalcant parelles.

-Sí, esclar, no s'atreveixen a estar amb ells mateixos. No s'atreveixen a deixar anar. Jo a la consulta veig molta gent que em diu: 'és que no sé qui triar, tinc la meva dona, la seguretat, la família, i tinc una altra persona que em dona vida'. I dic: i per què has de triar? Per què no tries la teva persona? T'agafes un temps, perquè estàs enredant tothom, aquí.

—Exacte, i amb tu mateix, que és això del deixar-se anar. Estàs enganyant-te a tu.

- La següent passa del RATVA és la T de Triar millor.

-Aquí ja comences el següent pas, és dir: val, deixo això, però... Triar millor és el mateix, és ser valent. És atrevir-se a dir no. A vegades, una persona ha acceptat moltes coses que no eren acceptables per ella. Però les acceptava. Per exemple, hem de ser una mica racionals amb una parella, també. És molt bonic tot allò de les papallones, però això s'acaba i el que queda és una altra cosa. Llavors, has de ser una mica racional i preguntar-te: Tenim converses de qualitat? Ens ajudem? Ens cuidem l'un a l'altre? O estem aquí per passar-ho bé, només?

-Revisar-te, deixar Anar, Triar millor, i després cuidar els Vincles...

-Hem de cuidar les persones. Si tens una persona a la teva vida que és bona persona, que t'ajuda, que t'escolta, que no et jutja, que hi és, cuida-la. Perquè perdre una bona persona és perdre-hi molt a la vida. No pots trucar als amics quan et va malament i dir: ostres, mira què m'ha passat, vinga, ajuda'm. I quan et va bé, ni te'n recordes. No, els has de cuidar. Són les crosses, en aquest procés. Sí, t'ajuden. A vegades, una trucada amb la teva mare o un amic de veritat és el més terapèutic.

-Revisar-te, deixar Anar, Triar millor, cuidar els Vincles... I l'última de les fases, per dir-ho així, d'aquest mètode RATVA és Acceptar el canvi.

-Qui vol ser lliure? I tothom. Qui vol acceptar el canvi? Ningú. El canvi fa por. Però si no acceptem el canvi, no viurem. La por, de vegades, és invàlida, no et permet canviar. Això és un error, perquè som aquí. I, com deia Ramon Llull, mentre vivim, visquem.

-I fins i tot hi ha gent que diu: quan ja ets molt gran, ja tens tendència a mantenir-te... Però tu tens una experiència amb un matrimoni molt, molt gran...

-Sí, un matrimoni gran de 85 i 90 anys. Estaven en una residència, jo els anava a veure sovint, i un dia hi vaig anar i només hi era ella. I vaig pensar: potser ell s'ha mort, perquè, a vegades, en aquestes edats, o és malalt, o... I li dic: què ha passat? On és l'Antonio? I em diu: 'és que m'he separat. Em diu: jo no podia més, jo no em volia acabar la meva vida sense haver-me permès una cosa que jo volia de feia molts anys, i que tenia por de fer. I un bon dia li vaig dir: ens hem de separar. I jo ara tinc el comandament, pujo la persiana, demano el que vull per dinar. Són molt petites coses, però jo les agraeixo'.

-'Tinc el comandament', és molt simbòlic.

-És simbòlic, sí. És una manera de dir: tinc el control també de la meva vida i del que vull fer, encara que sigui limitat. També és important pensar que les segones oportunitats no són només les primeres i les segones; hi ha les terceres i hi ha les quartes. Hi ha infinites possibilitats. El tren no passa només una vegada; de trens, en passen molts.

-Sí, perquè això de que el tren passa només un cop és molt de les pel·lícules de Hollywood

-Sí, ès allò de 'ai, si ara m'equivoco i mai més tornaré a trobar l'amor de la meva vida, la feina de la meva vida'... No passa res! Si t'equivoques, com abans baixis del tren, menys recorregut tindràs de tornada per tornar-ne a agafar un altre. El que és important, i per tancar, és prendre consciència, independentment de l'edat que tinguis. No importa, això, no importa. La vida és mentre vivim. I has de tenir pensaments assolibles. Jo no puc dir ara: m'han encantat els astronautes de l'Artemis, jo també vull anar a la Lluna. És ridícul. Amb aquesta expectativa m'enfonsaré.

Notícies relacionades

Iñaki Erazo, entrenador i integrador social: “He tingut pensaments de deixar-ho tot, però soc aquí; la gent pot sortir de l’addicció”

Ewan Birney, doctor en genètica: «La salut mental és un bon exemple que la genètica i l’entorn s’interrelacionen»

-I també pensar que caure no és fracassar

—Exacte. Ni equivocar-se. Fracassar és quedar-se a terra. No aixecar-te. No tornar-hi. I no comences mai de zero. Comences des del teu bagatge, des de la teva experiència. I si et vas equivocar, és perquè no sabies el que saps ara.