Renda 2025-2026: en quines comunitats pots deduir despeses veterinàries i com estalviar fins a 100 euros en la declaració

La pregunta es repeteix cada primavera entre molts tutors: si la cura veterinària de gossos, gats o altres animals de companyia és una obligació cada vegada més costosa, per què no havia de tenir també algun reflex en la declaració? La resposta, almenys en aquesta campanya, continua sent desigual. A Espanya no existeix una deducció estatal general per despeses veterinàries a l’IRPF, però sí que hi ha comunitats autònomes que han incorporat incentius propis a les seves deduccions autonòmiques. I aquí convé mirar l’esborrany amb calma, perquè la diferència es pot traduir en un estalvi de fins a 100 euros.

La campanya de la Renda 2025, corresponent a l’exercici fiscal d’aquell any, va començar el 8 d’abril de 2026. En aquest marc, les deduccions autonòmiques tornen a ser una de les caselles que més convé revisar amb detall, especialment en comunitats que han introduït avantatges vinculats al benestar animal o a la tinença responsable.

Múrcia: la deducció més clara per a animals domèstics

La comunitat que ofereix la fórmula més directa per als tutors d’animals domèstics és la Regió de Múrcia. L’Agència Tributària recull per a aquesta campanya una deducció del 30 % de les quantitats satisfetes per serveis veterinaris prestats a animals domèstics, amb un màxim de 100 euros. És a dir: qui hagi assumit factures veterinàries durant el període impositiu es podrà deduir una part d’aquesta despesa, sempre dins d’aquest topall.

No es tracta, tanmateix, d’una deducció oberta sense condicions. Múrcia exigeix que la suma de la base imposable general i de l’estalvi no superi els 25.000 euros en tributació individual ni els 40.000 euros en conjunta. A més, les quantitats s’han de justificar mitjançant la factura corresponent, un detall que sembla obvi, però que a la pràctica és decisiu: sense factura, no hi ha benefici fiscal possible.

Per a moltes llars, aquesta és avui la deducció autonòmica més recognoscible en matèria veterinària, perquè no es limita a gossos d’assistència ni es vincula necessàriament a una adopció recent. Parla, de manera expressa, de “serveis veterinaris prestats als seus animals domèstics”, una redacció molt més àmplia que la d’altres territoris.

Andalusia: sí, però amb més condicions

Andalusia també ha estrenat una deducció veterinària rellevant, tot i que més condicionada. La norma autonòmica permet deduir el 30 % de les quantitats satisfetes, amb un màxim de 100 euros anuals per contribuent, per despeses veterinàries derivades de l’adquisició d’animals de companyia o de la tinença de gossos d’assistència. La clau és en aquest matís: no serveix qualsevol despesa veterinària per qualsevol animal mantingut des de fa anys a casa.

Segons l’Agència Tributària i la mateixa norma andalusa, aquesta deducció s’aplica, amb caràcter general, durant l’any següent a la data d’adquisició de l’animal. Si aquesta incorporació a la llar es va produir mitjançant adopció, el termini s’amplia al cap de tres anys. En el cas dels gossos d’assistència, la deducció es pot aplicar durant tot el període de tinença de l’animal.

També estan delimitades les despeses que donen dret a deducció. Andalusia esmenta vacunacions, desparasitació i altres tractaments obligatoris, així com l’esterilització quan sigui preceptiva d’acord amb la normativa aplicable. A més, exigeix que l’adquisició de l’animal s’hagi formalitzat a partir de l’1 de gener de 2025, que les despeses estiguin justificades mitjançant factura de professional o centre veterinari legalment autoritzat i que la suma de la base imposable general i de l’estalvi no superi els 80.000 euros en tributació individual ni els 100.000 en conjunta.

Dit d’una altra manera: a Andalusia sí que existeix una deducció atractiva, però no està pensada com una rebaixa general per a qualsevol tutor que porti el seu gos o gat al veterinari, sinó com a incentiu vinculat a l’adquisició, l’adopció i a determinats tractaments obligatoris.

Castella-la Manxa: una ajuda limitada als gossos d’assistència

Hi ha un tercer territori que apareix en aquesta campanya, però amb un abast molt més restringit. Castella-la Manxa ha incorporat una deducció del 30 % de les quantitats satisfetes per despeses veterinàries i vacunació derivades de la tinença de gossos d’assistència, amb un màxim de 100 euros anuals per contribuent. No es tracta, per tant, d’una deducció general per a animals de companyia, sinó d’una mesura específica vinculada a la discapacitat i a aquest tipus de suport assistencial.

La mateixa normativa autonòmica precisa que es consideren deduïbles els imports destinats a vacunacions, desparasitació, esterilització i altres tractaments obligatoris d’acord amb la regulació específica dels gossos d’assistència. De nou, la factura i l’encaix exacte del supòsit seran determinants.

Què han de revisar els tutors abans de confirmar l’esborrany

La primera conclusió és senzilla: per a la majoria de tutors a Espanya, les despeses veterinàries encara no generen una deducció general a la Renda. Si el contribuent viu fora de Múrcia o Andalusia, o no encaixa en el cas específic de Castella-la Manxa per a gossos d’assistència, el més probable és que no pugui aplicar cap rebaixa per aquest concepte en la campanya actual.

Notícies relacionades

Amb la calor, arriben els mosquits: el remei que s’ha posat de moda per fer-los fora a la nit

L’animal més letal del planeta: mata més que les guerres i encara el subestimem

La segona és pràctica: convé revisar amb una cura extrema les deduccions autonòmiques de l’esborrany. L’Agència Tributària recorda que el seu manual té caràcter informatiu, de manera que la responsabilitat final de comprovar si es compleixen tots els requisits continua sent del contribuent. En un terreny com aquest, on canvien els límits de renda, els terminis des de l’adopció o l’adquisició i el tipus exacte de despesa admesa, una lectura ràpida pot fer perdre el benefici.

I la tercera afecta de ple el benestar animal: aquestes deduccions són encara parcials i molt territorials, però reflecteixen una cosa que fins fa poc gairebé no apareixia a la fiscalitat autonòmica espanyola. Vacunacions, desparasitacions, esterilitzacions obligatòries o controls veterinaris formen part de la tinença responsable que exigeix la legislació de benestar animal. Algunes comunitats ja comencen a traslladar aquesta idea a l’IRPF. Per ara, el mapa continua sent limitat, però ja permet a alguns tutors estalviar fins a 100 euros en una factura veterinària que, per a moltes llars, no para de créixer.