La conspiranoia i els interessos econòmics donen ales a la 'Xylella' a Itàlia

Quan uns investigadors de la regió oliverera de la Pulla, al sud d’Itàlia, van detectar que les oliveres de la zona estaven afectats per la Xylella (un bacteri odiat a Amèrica perquè disseca tota mena de plantes) no s’esperaven el que els estava a punt de caure a sobre.

La primera observació de la plaga a Europa va donar pas a un psicodrama, amb activistes encadenats a oliveres mil·lenàries, fiscals perseguint científics i el bacteri campant tranquil·lament, davant el fracàs de dos intents consecutius de contenció. El precedent italià demostra que la Xylella pot ser molt controvertida en regions dependents de l’olivera.

L’any 2013, un equip d’investigadors de la regió de la Pulla va descobrir que la síndrome de decaïment ràpid de l’olivera a la regió es devia a la Xylella fastidiosa pauca. «El primer focus era a prop d’un viver, que havia importat dels Països Baixos una planta de cafè que venia de Costa Rica. Les anàlisis genètiques han confirmat aquesta ruta», explica Lisa Signorile, divulgadora científica i doctora en genètica de poblacions per l’Imperial College de Londres, que ha seguit el cas en detall. Els investigadors implicats no concedeixen entrevistes a causa del judici en el qual estan imputats. En el moment de la detecció, la malaltia ja estava difosa més enllà del focus.

Plans de contenció

Plans de contencióDes d’aleshores, la zona interessada s’ha estès a 540.000 hectàrees, segons informa Silvio Schito, director del servei fitosanitari de la Pulla. «En aquesta regió hi ha un monocultiu d’oliveres: la malaltia ha trobat un hoste favorable i s’ha difós com la pólvora», afirma Giorgio Morelli, investigador de l’italià Consell per a la Investigació en Agricultura i Economia Agrícola (CREA). No obstant, la difusió explosiva no es deu només a raons biològiques. «Dos plans de contenció han naufragat: quan arribaven les excavadores, la gent denunciava la intervenció davant la justícia i les autoritats les aturaven», explica Signorile.

«De seguida es va difondre la conspiranoia. Alguns deien que la Xylella havia arribat amb unes plantes experimentals en un congrés científic. Altres que la Monsanto [multinacional agrícola] havia fet experiments a la Pulla», explica Signorile. Alguns agricultors i organitzacions ambientalistes negaven que hi hagués Xylella, o que fos responsable de la dessecació de les oliveres. Aquestes hipòtesis han sigut tombades sistemàticament per les agències de seguretat alimentària.

No obstant, el desembre del 2015, la fiscalia de Lecce va obrir una investigació contra cinc científics. «El sumari és contradictori: de vegades dona a entendre que el bacteri podria no ser-hi present, de vegades en cita nou varietats diferents», explica Signorile. No obstant, la imputació va comportar el bloqueig de les diferents mesures de contenció.

Notícies relacionades

Alerta a Espanya per l'amenaça del bacteri que ha matat infinitat d'oliveres a Itàlia

¿Què és la 'Xylella fastidiosa'? 5 claus

A més a més dels motius culturals i l’afecció a plantes mil·lenàries, Signorile cita motivacions econòmiques. «La Unió Europea subvenciona la senzilla possessió de plantes antigues, encara que no siguin productives. L’erradicació representa una pèrdua», explica. Morelli apunta també a conflictes entre investigadors locals, alguns dels quals van qüestionar la feina de l’equip descobridor.

El mes de maig, la Cort Europea va avalar els programes de contenció. Des d’aleshores, s’ha creat una zona en la qual es practica l’erradicació. «La zona afectada té 10 milions d’oliveres, però més al nord n’hi ha 50 milions», diu Morelli. Encara hi ha molt en joc.