¿Què és la 'Xylella fastidiosa'? 5 claus

La 'Xylella fastidiosa', el bacteri que ha matat milions d'oliveres a Itàlia, ha desfermat l'alerta entre els cultivadors d'oliva dels països mediterranis.

1. ¿Què és la 'Xylella fastidiosa'?

És un bacteri que provoca la dessecació i la mort de plantes. Pot atacar més de 200 espècies, sobretot oliveres, ametllers, cítrics i plantes ornamentals. Es transmet d’una planta a l’altra per mitjà d’insectes. A Europa, el vector més comú és el 'Philaenus spumarius'. No obstant, hi ha més vectors i se’n sap molt poc: no se sap ni tan sols si serien capaços de volar de les Balears cap a la península Ibèrica.

2. ¿On es dona la malaltia?

La Xylella arrasa a Califòrnia des dels anys 30 del segle passat, on afecta especialment la vinya, però també l’ametller i les fruites d’os. També afecta els cítrics del Brasil. L’any 2013 va aparèixer per primera vegada a Europa, a Itàlia (Pulla). Des d’aleshores ha aparegut en dos països més. L’any 2015 es va detectar a França (Còrsega i Costa Blava) i el 2016 a Espanya (Balears). Els experts creuen que ha arribat per quedar-s’hi.

3. ¿Hi ha relació amb el bacteri italià?

Les dues soques més abundants a les Balears ('Xylella fastidiosa fastidiosa' i 'Xylella fastidiosa multiplex') són diferents de la que ha arrasat les oliveres a Itàlia ('Xylella fastidiosa pauca'). S’han detectat també casos de la soca italiana a Eivissa, però l’ADN és diferent de la italiana. «No ha arribat d’allà», afirma la investigadora Blanca Landa. Al contrari, les soques de Mallorca de 'Xylella fastidiosa multiplex' s’assemblen més a la soca que hi ha a Còrsega.

4. ¿Com es combat la 'Xylella fastidiosa'?

Notícies relacionades

Alerta a Espanya per l'amenaça del bacteri que ha matat infinitat d'oliveres a Itàlia

La conspiranoia i els interessos econòmics donen ales a la 'Xylella' a Itàlia

No hi ha cures. El protocol europeu preveu l’erradicació i la contenció. Si se n’identifica un focus aïllat, s’han de destruir plantes en 100 metres al seu voltant i establir vigilància en 10 quilòmetres. Si la infecció és més generalitzada s’han d’implementar zones de contenció. Finalment, l’Organització per a la Protecció de les Plantes Europees i Mediterrànies (EPPO) preveu controls i mostrejos estrictes per prevenir el contagi.

5. ¿Què passa si arriba a la península Ibèrica?

La naturalesa de les soques, les condicions climàtiques, les varietats de plantes utilitzades a Espanya i  l’acceptació per part dels agricultors de les mesures de contenció (que impliquen destruir plantes) poden modificar el recorregut de la malaltia respecte d’Itàlia i els EUA. El 'Philaenus spumarium' no aguanta la calor i fred extrems, la qual cosa protegiria algunes de les zones olivereres d’Espanya. La zona més exposada seria la costa del llevant.