Alerta a Espanya per l'amenaça del bacteri que ha matat infinitat d'oliveres a Itàlia
La soca de la 'Xylella' detectada a les Balears va fer estralls en l'ametller i la vinya als EUA
Els experts estatals que vigilen la plaga no s'atreveixen a descartar que hagi arribat a la Península
/
La Xylella, el bacteri que ha matat oliveres al llarg de 540.000 hectàrees a Itàlia i que s’ha detectat a les Balears a finals d’octubre, encara no ha fet acte de presència a la Península Ibèrica. No obstant, no se’n pot excloure la presència al territori peninsular. Plantes de les illes van tenir símptomes compatibles amb la malaltia ja fa quatre anys, abans que s’identifiqués la malaltia i s’imposés el ban a l’exportació de plantes des de les illes. A més a més, a les plantes importades des d’Amèrica (el principal focus del bacteri) no se’ls va aplicar controls especials abans de la crisi italiana.
Per aquest motiu, les administracions estatal i autonòmiques han creat diferents grups de treball d’experts. Divendres passat, es va reunir el grup estatal, integrat per experts i responsables del Ministeri d’Agricultura i de les comunitats autònomes interessades. Dilluns es va reunir el grup creat per la Generalitat l’agost del 2015, durant la crisi italiana, que ara portarà a terme reunions setmanals.
EL MOMENT ZERO / «Actualment som al moment zero de l’epidèmia, equivalent a la primera vegada que es va detectar a Itàlia: encara no se sap com afectarà la Xylella a Espanya», afirma Blanca Landa, investigadora de la Universitat de Còrdova i experta de referència en Xylella a Espanya, que està assessorant el Govern Balear i el Govern central. «És molt complicat dir si ha saltat [a la península]. El que ha passat a Itàlia, a Còrsega i a Mallorca podria haver passat a la península, però de moment no hi ha cap evidència que sigui d’aquesta manera», afegeix.
«El risc que aparegui a la península és molt alt: a mesura que es faci més prospecció, és probable que es detecti», afirma Alberto Fereres, investigador del CSIC a Madrid, també membre del grup d’experts estatal. «Pel temps que fa que hi ha la malaltia, per la seva dinàmica, és probable que salti, si no és que ja ha saltat», observa Jordi Sabaté, investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries, i membre del grup català.
Entre les diferents mesures amb què treballa el Grup d’Experts estatal hi ha la de continuar destruint les plantes positives, sense eliminar totes les asimptomàtiques però potencialment afectades fins que s’analitzin, segons informa Landa, que també forma part d’aquest grup. S’han destruït 2.000 plantes a les Balears, informa. També es planteja bloquejar el trànsit de plantes des de les illes. Finalment, també s’augmentarà la monitorització i el mostreig a tota la Península. «Són idees que encara s’estan elaborant», subratlla Landa.
El grup català va aprovar un protocol per evitar la introducció i propagació de la malaltia a Catalunya. Segons va informar el Departament d’Agricultura, de les 814 mostres analitzades l’any 2016, cap va donar positiu. «Els viveristes catalans tenen comandes aturades per un milió d’euros, només per la notícia que la Xylella ha arribat a Espanya», informa Sabaté. Ahir, Unió de Pagesos va sol·licitar que el Ministeri d’Agricultura declari Catalunya zona lliure de la plaga.
No obstant, el ventall de possibilitats –de les més optimistes a les més pessimistes– encara està obert, de moment. Fins a la setmana passada s’han detectat més de cent positius a Mallorca, Menorca i Eivissa, informa Landa, però no se n’ha detectat cap a la península.
FA QUATRE ANYS / Un fet determinant és que alguns arbres mostraven símptomes de la malaltia fa anys. «Hi ha una foto del 2012 treta de Google Street View en la qual un ullastre presenta dessecació de branques. Des del 2008-2009 els ametllers de Mallorca ja van començar a presentar problemes d’assecat, que s’atribuïen a la sequera. Potser es devien a la Xylella. Per l’extensió de la malaltia, el bacteri ha de fer anys que és a l’illa», observa Landa.
Les variants de les Balears no venen d’Itàlia, segons els experts, perquè els seus genomes són diferents. També malmeten les oliveres, però no se sap si el seu impacte en aquesta població podria ser tan devastador com el de la soca italiana. Al contrari, «podrien ser agressives amb l’ametller, el fruiter d’os i la vinya», apunta Sabaté. Aquestes soques han fet estralls en aquestes plantes als Estats Units des del 1930.
Notícies relacionadesLa Xylella podria haver arribat a la península també per les importacions. «Durant molt temps no es van prendre prou mesures de control. Després de la crisi italiana sí, però el bacteri podria haver arribat abans», apunta Fereres.
«Davant una situació com aquesta, ningú està preparat, però no per negligència, sinó per falta d’experiència», observa Landa. Les Balears està fent tot el que té al seu abast, coincideixen els experts. «La millor manera de combatre aquest bacteri, més que començar a buscar culpables, és que tots els sectors implicats treballem de la mà, de manera coordinada», conclou Landa.
