Catalunya demana acollir refugiats ja

Òscar Camps, impulsor i cap visible de l’oenagé Proactiva Open Arms, no era gaire optimista. «Perquè una cosa és la solidaritat a casa o a les xarxes socials, i una altra molt diferent, sortir al carrer». Al final, aquest rescatador se n’ha anat amb el cor en un puny. Feliç per les desenes de milers de persones que ahir van sortir a Barcelona contra el tancament de fronteres i en suport dels refugiats i de la seva acollida digna. I compungit, perquè mentre marxava pel centre de la ciutat, els seus companys rescataven en aigües líbies 400 éssers humans, i no hi havia notícies d’una embarcació amb 110  més a bord.

La manifestació ha sigut un fort cop d’atenció a la burocràcia. Organitzada des de la societat civil, la marxa va exigir mesures urgents. Immediates, de fet. I va repetir que «prou d’excuses». Van ser 160.000, segons la Guàrdia Urbana –500.000, segons els impulsors– els ciutadans que durant més de dues hores van recórrer els 2,5 quilòmetres que separen la plaça d’Urquinaona de la platja del Somorrostro, símbol del barraquisme preolímpic. 'Volem acollir' va ser el lema més corejat, seguit del 'Casa nostra, casa vostra', el nom amb què s’ha batejat aquesta marea blava.

RESCAT AL SOMORROSTRO

Quan la capçalera de la manifestació va tocar el mar, cap a les 17.30 hores, el vagó de cua encara era al punt d’arrencada. Els últims van arribar a tocar de l’aigua cap a les set de la tarda, quan ja s’havien acabat els discursos i els turistes tornaven a campar per la Barceloneta. Es van perdre la simulació de rescat que va comptar amb la participació de La Fura dels Baus, que la setmana passada va muntar el concert del Palau Sant Jordi a favor dels refugiats i ahir es va fer a la mar perquè Barcelona pogués comprovar, no sense cert espant, com es treu de l’aigua algú que busca una nova llar. En el fons de la postal, a uns 150 metres de la costa, el vaixell Astral de Proactiva Open Arms. Els 'refugiats' van arribar a la sorra (l’aigua estava a poc més de 13 graus) i van rebre assistència immediata. Aigua, mantes, i l’escalf d’un voluntari. Al voltant seu, desenes d’armilles, com les que abandonen els migrants quan arriben a qualsevol platja del sud d’Europa.

Ha sigut una mobilització transversal. Joves, famílies, gent gran; de tot. Hi havia refugiats, entitats socials de tota mena, organitzacions com Amnistia Internacional o Intermon Oxfam. Res ni ningú va ser capaç de capitalitzar el missatge ni els seus portadors. A l’escenari instal·lat al costat del passeig Marítim, dues refugiades van compartir la seva experiència. Una dona bosniana arribada a començaments dels 90 va donar les gràcies per la Catalunya que li va donar «l’oportunitat de viure». «Veig que aquest mateix cor que es va obrir el 92 batega avui igual, potser amb més força i més solidaritat. L’única diferència és l’impediment polític actual, i les mentides que ens expliquen cada dia». Mira, una jove siriana de 18 anys, va dir que no té cap ganes de «fer pena». «No hi ha una crisi de refugiats, som víctimes de la guerra», va defensar. 

    

També van agafar la paraula els dos joves impulsors de la manifestació, Lara Costafreda i Ruben Wagensberg. A ells també se’ls ha d’agrair el concert de dissabte passat, per cert. Van explicar que l’any passat van visitar els camps de refugiats de la frontera de Grècia i Macedònia. «Vam pensar que s’havia de fer alguna cosa». I es van posar a rumiar; i tant que s’hi van posar. «S’han acabat les excuses. Hem d’acollir, i hem de fer-ho ara», va reclamar aquesta il·lustradora de 27 anys. Wagensberg, professor de 30 anys, va celebrar que Barcelona hagi acollit la manifestació en favor dels refugiats més multitudinària d’Europa.

Després va passar a l’acció, recordant les «multinacionals que exploten països sencers i els roben el seu futur». Va exigir que els diners que recauen en el Govern de Mariano Rajoy –que és qui té les competències en matèria de protecció internacional– per tractar l’assumpte dels asilats s’inverteixin per rebre refugiats i no en el control de les fronteres, «on es llancen pilotes de goma i s’instal·len filferros de ganivetes». 

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

Per tot plegat, els organitzadors van demanar a la societat civil, a les entitats, als ajuntaments i a la Generalitat que teixeixin un front comú. «Tenim el deure de fer-ho». Aquest bloc, no obstant, ja es va fabricar el setembre del 2015, però segueix xocant, o en això s’escuden les administracions catalanes, amb un Estat que no compleix amb els compromisos adquirits amb Europa. És a dir: dels 17.337 refugiats que hauria d’assumir Espanya, només n’han arribat 1.034, menys del 6%. Catalunya, que n’alberga 471, es va comprometre en el seu moment a acollir-ne 4.500, encara que de moment, segons la Generalitat, hi ha plaça per a 1.200, i pujant. Davant d’aquestes xifres, Wagensberg va reclamar «sancionar els estats que no compleixen els seus propis compromisos d’acollida». 

Òscar Camps, ja conscient del que s’havia aconseguit ahir a Barcelona, va aplaudir la lliçó que ha donat la societat amb aquesta mobilització. «Ha parlat el poble, ara veurem com reaccionen els polítics».