"Penso i soc capaç d'opinar"

«M’interessa molt la política perquè visc en aquest món i vull saber el que hi passa. I encara que hi ha molta mentida i manipulació, s’ha de lluitar igual. Jo tinc criteri, un pensament a favor d’un Govern i d’un país. ¡Soc capaç d’opinar!». Així parla i pensa Dolors Torrents, una dona de 47 anys que al desembre va guanyar la batalla als tribunals i va recuperar el seu dret a votar després de 13 anys apartada de les urnes. «Em sentia anul·lada», sosté Torrents, que des de petita ha cultivat l’art com a mitjà d’expressió. «Vaig néixer prematura i tenia deficiències auditives. Vaig trigar molt a parlar. La millor manera d’entendre’m amb els meus pares i germans eren els dibuixos».

Explica que als 34 anys va demanar la discapacitat perquè «estava molt malament», i aleshores va arribar el veto als comicis. «Volia protegir-me econòmicament perquè s’aprofitaven de mi, un amic fins i tot em va robar, i em van concedir un grau del 75% per problemes mentals. Però vaig anar millorant molt i vaig voler recuperar el meu dret al sufragi, que reconeix l’ONU».

Fa tres anys va començar a assessorar-se, va fer un curset per conèixer la legislació i amb l’ajuda de l’advocat de l’entitat Aspanin, Jordi Grinyó, va recórrer la sentència que la va esborrar del cens. L’odissea fins a la victòria final va incloure una entrevista amb un metge forense per examinar els seus coneixements polítics. «M’hauria pogut preguntar fins i tot qui és el president del Senat, cosa que gairebé ningú sap, i em vaig informar de tot a internet per anar ben preparada». Al final l’interrogatori no va passar de Rajoy i Puigdemont. Injusta discriminació, ja que no hi ha cap control per a la resta de votants.

VALORS HUMANS

Amb la veu electoral restituïda, Torrents, membre de l’Observatori de Drets de Dincat (federació catalana de la discapacitat intel·lectual), persegueix que altres persones en la seva situació segueixin els seus passos. «Els informo dels seus drets, fins i tot he participat en un fòrum a Alemanya». Als polítics els demana «dignitat». «Ja no són com els primers, Macià o Companys, que eren autèntics. S’han perdut els valors humans, menteixen i el poble no els té confiança». Partidària de la independència, opina que serà «molt difícil» aconseguir-la. «Els de Madrid saben que no els convé, estan cagats i no ens deixen ni la paraula».

Notícies relacionades

El Govern facilitarà que els incapacitats puguin votar

Noms prohibits a Espanya: aquests són els que la llei impedeix utilitzar

Mentre arriba o no, ella seguirà abanderant els drets del col·lectiu, entre ells que s’exposin les qüestions legals amb més claredat per facilitar la seva comprensió. També continuarà bregant als jutjats. «Estic sota la tutela de la meva mare, que ja té 89 anys i he demanat la curadoria, que m’atorga un grau d’autonomia més alt». Vol pintar més en la seva pròpia vida.

Al febrer exhibirà una mostra sobre els refugiats a l’Associació de Veïns de Bufalà (Badalona) i en destinarà els beneficis a l’oenagé Proactiva Open Arms. Quadros i gravats, alguns de traços picassians, a l’estil 'Guernica', que parlen d’aquest món a la deriva.