Un fundador d'Intervida denuncia el jutge Garzón i l'exconsellera Tura

El cofundador d’Intervida Rafael Puertas va anunciar ahir la presentació d’una denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció contra l’exjutge Bal-tasar Garzón i diversos antics càrrecs de la Generalitat de Catalunya, entre els quals hi ha l’exconsellera de Justícia Montserrat Tura, així com els exadministradors judicials d’aquesta oenagé, per l’«estafa» que segons el seu parer s’hauria perpetrat el 2007, quan l’oenagé va ser intervinguda.

Aquell any, el Ministeri Fiscal es va querellar contra els fundadors i la directiva d’Intervida per un suposat desviament dels diners recaptats mitjançant l’apadrinament de nens a activitats que no tenien res a veure amb el fi social d’aquesta entitat sense ànim de lucre que va arribar a ser la tercera més gran d’Espanya, després de Creu Roja i Càritas. Al cap de cinc anys d’investigació, i quan el principal instructor del cas, l’exjutge Garzón, ja havia sigut apartat de l’Audiència Nacional, el cas va ser sobresegut i Rafael Puertas va ser absolt de tots els càrrecs.

DIVERSOS DELICTES

Ara, el cofundador de l’oenagé acusa d’estafa, apropiació indeguda i tràfic d’influències l’exmagistrat, Tura, altres alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya i els administradors i treballadors d’Educo, l’oenagé que va néixer de la fusió d’Intervida amb l’organització local Educació sense Fronteres quan ja s’havia dictat l’absolució de Puertas.

A Garzón, a més, el denuncia per denegació d’auxili, encobriment de delictes i omissió del deure de perseguir delictes.

Segons Puertas, la llavors consellera i els administradors que es van fer càrrec de l’entitat a proposta de Tura i del jutjat, van espoliar la fundació: «La van desmantellar, ignorant el mandat legal de preservar-ne el bon funcionament», afirma.

Puertas va assegurar que tant els administradors nomenats per Montserrat Tura quan es va ordenar la intervenció judicial de l’entitat, com els seus gestors emparats per Garzón «suposadament van estafar 200.000 padrins espanyols», fent-los creure que els seus diners arribaven als menors apadrinats quan ja no era així.

GESTIÓ ANÒMALA

La denúncia, de més de 200 pàgines, argumenta en aquest sentit que després de la intervenció, els ingressos d’Intervida van caure un 70%, mentre que les contractacions externes van créixer un 545%, fins a superar els dos milions d’euros, i tot i això el personal va augmentar de 100 a 160 treballadors.

Puertas va assegurar en el transcurs d’una roda de premsa per explicar la denúncia, que els administradors provisionals van acabar amb el 80% dels projectes de l’entitat, i van deixar en la «indigència total» quatre milions de persones a les quals l’organització atenia en mitja dotzena de països.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

A més, va assegurar que hi havia «interessos ocults» en la decisió de tancar l’oenagé, per ser una de les poques entitats no polititzades ni religioses, i ha qualificat el cas com un fals escàndol mediàtic.

Intervida era el 2007 la tercera entitat sense ànim de lucre més gran d’Espanya, després de Creu Roja i Càritas, comptava amb 346.561 socis i disposava d’un pressupost anual d’uns 90 milions d’euros, amb l’apadrinament de nens com a principal font d’ingressos.