Els malalts en fase avançada d’ELA rebran 10.000 euros al mes

La llei ELA va protagonitzar ahir el Consell de Ministres. El Govern va aprovar un decret llei elaborat pel Ministeri de Drets Socials, que encapçala Pablo Bustinduy, que va explicar la mobilització de 500 milions d’euros per al desenvolupament integral de la normativa (llei 3/2004) i per reforçar el Sistema d’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD). El text garanteix atenció personalitzada de 24 hores a persones amb ELA o amb altres malalties complexes irreversibles en fase avançada, i crea un dret a una prestació de fins a 10.000 euros mensuals per pacient en fase avançada que serà finançat en un 50% per l’Estat i en un 50% per la comunitat autònoma on resideixi el pacient.

A més, s’introdueix el grau III+ de dependència extrema per donar protecció específica a persones amb malalties neurològiques amb cures d’alta complexitat.

"És un avenç irreversible", va dir el ministre en la roda de premsa posterior en què va avançar que demà hi haurà un Consell Territorial amb les comunitats autònomes "per, de manera immediata, poder coordinar l’adaptació dels sistemes autonòmics de dependència a aquests avenços".

Pla de xoc

Sobre quan podran els malalts sol·licitar l’ajuda, el titular de Drets Socials es va remetre a la trobada de demà i va confiar que aquell període de repartiment de les prestacions "sigui de setmanes o molt pocs mesos". Mentrestant, va al·ludir al pla de xoc anunciat a l’estiu per Sanitat, dotat amb 10 milions d’euros, que "hauria de poder cobrir aquest període".

"Són moments en què, per sobre de la confrontació i de la instrumentalització antipolítica del conflicte, l’interès general s’obre pas. I s’obre pas sota forma d’ampliacions de l’Estat del benestar, de millores del nostre sistema de protecció social. Soc conscient de l’immens dolor i l’angoixa que han viscut les famílies. Tant de bo el procés no hagués sigut tan llarg", va assenyalar el ministre sobre les crítiques en les demores del desenvolupament de la llei per part del PP, "una baralla", va dir, en què no ha volgut entrar.

Aquest reial decret llei s’estructura entorn de tres eixos principals. "El primer té a veure amb la creació de drets i garanties", va dir el ministre en al·lusió al nou grau de dependència extrema "que busca recollir aquests casos especialment complexos i donar-los cabuda dins del nostre sistema de protecció social i de cures".

El segon és un eix "més específic", va afegir, que té a veure amb el model de la prestació de cures que es basa en la personalització i en la garantia del dret a l’atenció 24 hores dels pacients amb aquesta nova prestació de gairebé 10.000 euros al mes, una de les principals reivindicacions dels pacients i les seves famílies. El tercer, va enumerar, és l’eix financer amb "la mobilització de 500 milions d’euros d’inversió addicional".

Notícies relacionades

Els joves de 17 anys podran conduir amb un adult

27.000 alumnes van arribar el 2024 amb el curs començat

De manera específica, les persones amb ELA i altres malalties neurològiques greus en fase avançada tindran garantida aquesta atenció 24 hores, i crea el dret a una prestació de fins a 10.000 euros per pacient (9.860 euros), que estarà finançada en un 50% pel Govern d’Espanya, i el 50% restant haurà de ser complementada pel Govern de la comunitat autònoma on resideixi el pacient.

Amb aquesta prestació, s’oferirà l’ajuda que requereixen aquestes persones per a qüestions tan bàsiques com respirar o menjar, que són suports imprescindibles sense els quals hi hauria un risc de mort. Aquests gairebé 10.000 euros s’han calculat tenint en compte que aquestes cures requereixen cinc professionals per persona, assenyala Drets Socials.