Pros i contres de l'''Erasmus' per a alumnes de secundària

Més enllà de la seva òbvia intencionalitat política, ¿l’'Erasmus' espanyol de secundària pot ser útil per millorar la formació dels adolescents? La majoria d’especialistes consultats creuen que sí, encara que amb alguns matisos i condicions. El canvi d’escenari vital enriqueix sempre, encara que sigui a edats primerenques, asseguren els pedagogs. Això sí, qualsevol experiència d’aquesta mena s’hauria de portar a terme amb «programes seriosos», «recursos» i fins i tot «algun incentiu per a les famílies», coses que no és clar que hagin de passar.

    

No veuen tants beneficis a la idea els psicòlegs, que adverteixen que «no hi ha cap estudi científic que certifiqui que perquè un jove maduri, aquest necessiti sortir de casa», adverteix David Gallardo-Pujol, professor del departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la Universitat de Barcelona (UB). El procés de formació de la personalitat i de la identitat individual, explica el psicòleg, és una etapa que dura fins als 25 anys, de manera que deixar la llar o allunyar-se de la família en l’adolescència no té més impacte que fer-ho a una edat més avançada, ja a la universitat.

«Personalment, opino que una proposta com aquesta no té més objectiu que el d’homogeneïtzar la formació a tot el territori, perquè almenys a secundària, ni els ajuda a madurar ni els suposa una millora acadèmica», afegeix Gallardo-Pujol. «Al contrari –prossegueix–, als 14, als 15 o als 16 anys, quan el principal referent de socialització d’un jove són els seus companys, sóc més partidari de l’estabilitat».

  

 «¿Algú ha pensat què suposa per a una persona d’aquesta edat aterrar en un lloc, en un nou institut, on ella és una persona aliena?», qüestiona el professor de la UB, especialista en Personalitat i Diferències Individuals. «Si volen que funcioni és imprescindible que s’habilitin recursos per a l’acollida... No només recursos docents, sinó també de personal especialitzat i de suport psicològic», reclama aquest especialista.

  

 Una altra cosa, per descomptat, és sortir a l’estranger, on hi ha la possibilitat d’aprendre un nou idioma i on els joves entren en programes internacionals en què tot el grup comença de zero a la vegada.

  

  María Acaso, experta en innovació educativa, es decanta clarament a favor de la proposta ministerial: «És imprescindible. Els joves espanyols han de sortir de la zona de confort i com més aviat millor». «Sortir de casa teva a aquestes edats és una petita aventura. Els grans aprenentatges es fan en els viatges i els hem deixat en mans de les famílies quan són una cosa que hauria d’estar inserida en els currículums i en l’educació formal», afegeix.

  

 Alguns posen en dubte que adolescents de 14 o de 15 anys hagin de passar tot un curs lluny de la seva família, però Acaso està convençuda que aquestes experiències són «com els idiomes». «Com més aviat les tens, millor, i estaràs més predisposat a espavilar-te en el món global que serà el seu dia a dia en el futur», assegura aquesta experta en innovació.

PROPOSTA IMPRECISA

La ministra de Serveis Socials, Dolors Montserrat, va llançar el seu anunci dimarts gairebé sense precisions i sense que el seu col·lega d’Educació estigués avisat. Potser per això va reaccionar Íñigo Méndez Vigo als passadissos del Congrés dient que només era «una idea d’aquestes que es llancen en les compareixences per veure com reaccionen els parlamentaris».

   

 Una portaveu del ministeri va precisar que aquest tema havia sigut tractat en una primera conversa entre els dos ministres, però que encara està pendent d’arribar a més concrecions, sobretot amb les comunitats autònomes, amb les quals «s’haurà de consensuar». «Tot admetrà canvis, encara que la proposta inicial no és anàloga a un Erasmus», segons precisa la mateixa font. No es tracta de la concessió de beques, sinó d’un pur intercanvi entre famílies i col·legis, amb cost zero per a l’Administració. La idea inicial també és que el noi passi tot el curs a l’altra ciutat.

  

 El psicòleg especialitzat en adolescència Jaume Funes opina que «tot el que sigui intercanvi d’experiències, de maneres de viure, en  l’adolescència sempre és positiu perquè aquesta és una etapa de la vida en què està construint la seva identitat i és bo que no s’encaselli en un sol model». Potser per als alumnes d’ESO, per la seva edat, hauria de ser menys d’un curs, suggereix Funes. El que sí que creu és que l’intercanvi «s’hauria de basar en un projecte educatiu compartit, que no sigui un mer enviar els alumnes d’excursió per intentar vacunar-los contra el nacionalisme».

PROPOSTA DIFÍCIL

El president de la principal organització de pares d’alumnes, la CEAPA, José Luis Pazos, està obert a una proposta que considera, en principi, «positiva» però veu difícil anar més enllà en la valoració fins que no es concreti «la base normativa que es va posar en marxa perquè això tingui sentit». Amb l’actual regulació és més difícil per a un estudiant català estudiar un any a Burgo de Osma que al Quebec, segons Pazos. «El Govern s’haurà de seure amb les comunitats autònomes, perquè l’anterior legislatura va liquidar tots els programes de cooperació territorial que és on hauria d’encaixar això», afegeix.

Notícies relacionades

El Govern crearà un Erasmus espanyol a secundària per millorar "la cohesió territorial"

Adolescents a l'estranger

  

 També veu el perill que les famílies que s’hi involucrin siguin, com en el cas dels Erasmus, les més acomodades en el cas que no hi hagi incentius econòmics per finançar el programa.