Gent corrent

Josep Vilanova: «En la dieta del gladiador hi havia sempre estronci»

És la quarta generació d'administradors d'una petita font molt especial. I és ambaixador de la Catalunya profunda.

«En la dieta del gladiador hi havia sempre estronci»_MEDIA_1

«En la dieta del gladiador hi havia sempre estronci»_MEDIA_1 / ADRIÀ ROPERO / DEFOTO

3
Es llegeix en minuts
Carme Escales
Carme Escales

Periodista

ver +

Una gran fotografia en blanc i negre, a l'entrada del Balneari de Rocallaura, recorda que fins a aquest lloc de l'Urgell van arribar refugiats de la segona guerra mundial, que havien travessat els Pirineus després de l'ocupació alemanya de França. La històrica imatge està al nou balneari, però els que hi apareixen es van allotjar a l'antic balneari de la mateixa família, una masia pròxima, on anava la gent que volia prendre les aigües d'una font pròxima. Des d'allà, Josep Vilanova (Puig-reig, 1945) explica als hostes la història de la font, i les propietats beneficioses de l'aigua, i de tot l'entorn en aquesta Catalunya interior.

¿Fins a quin any ens remuntem? El 1906, el meu besavi patern, Ramon Tarruell, que havia nascut a Cervera i era actuari d'un jutjat de Barcelona, va iniciar els tràmits per autoritzar l'explotació comercial de la font que tenia a la seva finca. Popularment, la gent ja hi anava a buscar l'aigua, però ell ho va voler promocionar.

¿Quines qualitats havia provat la gent? Sobretot era coneguda per la seva eficàcia desfent càlculs renals. I guardem un certificat, de 1917, d'un reconeixement en un concurs nacional farmacèutic vinculat a l'Hospital Clínic per les seves propietats beneficioses per a l'estómac, el fetge i els ronyons. I avui sabem que també ho són per a afectacions de la pell com la psoriasi o la ictiosi [malaltia genètica en què la pell s'escama, per la sequedat].

¿Què conté per aconseguir tot això? Molts minerals, però, una cosa que és molt excepcional: té liti i estronci, i trobar aquests dos minerals junts en una mateixa aigua és molt inusual. Del liti, està més que provada la seva eficàcia per a l'estat d'ànim, i l'estronci era valorat pels romans, en la dieta del gladiador hi havia sempre aquest mineral.

¿Qui ve avui al balneari? Vénen de França, de Lleida i de Tarragona i de Barcelona i el seu entorn. Sobretot, gent que ja coneix l'efecte diürètic i desintegrador dels càlculs renals, però també els que ja han experimentat els seus beneficis sobre la pell. A més de venir a passar uns dies al balneari [la construcció la va iniciar el seu besavi el 1908 i la van finalitzar ell i la seva dona, que són arquitectes, el 2009], se'n poden emportar ampolles d'aigua. La venem aquí i en botigues especialitzades [www.aiguaderocallaura.com].

Vostè és un gran venedor de la Catalunya interior [Vilanova va ser un dels promotors de la Ruta del Cister], va ser el primer president del Consell Comarcal de l'Alt Camp, ¿per què va abandonar la política? Tres anys van ser suficients per confirmar que el silenci en la política va molt bé per durar, ser un estómac agraït i no opinar gaire. Però jo havia entrat en política per ser útil a la gent.

Notícies relacionades

Potser acabarà sent més útil amb l'esforç de mantenir una infraestructura hotelera, més ben dit dues amb l'antic i el nou balneari. Tots dos reben clients. Sí, l'antic balneari ara és un hostal i casa de colònies, i tenim allotjaments de fusta, familiars, o per a estades de parelles o grups, amb vistes al bosc. Si vols tirar endavant, no es pot parar d'oferir coses, la veritat és que tot emprenedor del nostre país necessita que se'l doni a conèixer. Nosaltres som una modesta dinastia familiar, però estem situats en un entorn preciós, en aquesta Catalunya desconeguda per tanta gent, on es poden fer agradables excursions.

Estan ubicats entre dos monestirs. Si monjos i monges van escollir aquesta zona, de pau n'hi deu haver. Sí, estem entre els monestirs cistercencs de Poblet i de Vallbona de les Monges, un lloc ideal per regalar-se un recés de pau i tranquil·litat, tan necessari per refer-se físicament i psíquicament, desestressar-se i retrobar-se amb un mateix.

Temes:

Gent corrent