Isabel Díaz Ayuso
‘Madrilenyisme’ a Barcelona
Aquest ens viscós d’origen polític, mediàtic, judicial i econòmic anomenat madrilenyisme, que té per objecte el control i conquesta del poder a Espanya a qualsevol preu, és fàcil de reconèixer però no de definir. Té la seva seu física a Madrid, però sobretot l’espiritual: confon Madrid amb Espanya i potser amb totes les altres coses. Els seus enemics són l’independentisme, l’esquerranisme i qualsevol moviment que reivindiqui algun dret nacional, social o identitari, però el seu anticrist de debò és, per descomptat, Pedro Sánchez i, per extensió, el sanchisme. Per això aquest ens viscós està tan sobreexcitat des d’aquell 23 de juliol del 2023, quan va tornar a descobrir que li queia a sobre una altra legislatura i es va conjurar perquè a partir d’aquell moment cada dia fos un Vietnam.
El madrilenyisme necessita soroll i agitació permanent, per això empeny Feijóo a convocar manifestacions i per això empeny Ayuso a dinamitar amb el seu circ la reunió de presidents autonòmics. Fins ara, el madrilenyisme es quedava sempre a Madrid. Ahir, a la manera d’una franquícia, es va exportar experimentalment a Barcelona. Com si fos la fugaç visita d’un monstre anacrònic, per un dia la mala educació, l’histrionisme i el deliri trumpista van prendre una ciutat gens acostumada a ser envaïda pel fang. En poques hores, la presidenta madrilenya va aconseguir inventar-se un incident amb una ministra, aixecar-se com una energúmena racista quan algú parlava en una llengua que no fos el castellà i convertir una reunió de treball en un histèric xou mediàtic. Pot ser que, efectivament, aconseguís el que volia, és a dir, quedar-se el protagonisme i l’agenda política de la jornada, però va ser massa evident que estava tirant una fenomenal cortina de fum. A mig matí, quan els presidents encara estaven reunits, la jutge que investiga el nòvio d’Ayuso citava com a investigada la dona del president de la corporació de salut pel repartiment de les comissions per les mascaretes. I és que, a mesura que s’estreny el cèrcol sobre la presidenta madrilenya i apareixen dades més comprometedores sobre els seus casos de presumpta corrupció, Ayuso es veu obligada a augmentar proporcionalment el volum de les seves astracanades.
Així funciona el madrilenyisme: el soroll es tapa amb més soroll, la porqueria amb més porqueria. La presidenta va intentar durant unes hores inocular el madrilenyisme tòxic a l’oasi del Palau de Pedralbes, davant del Rei i sota la mirada una mica avergonyida dels seus companys de partit, conscients que tard o d’hora la riuada de porqueria se’ls pot emportar per davant. Més que una bomba política, va semblar, per moments, un xou grotesc destinat a tapar els seus problemes domèstics. El madrilenyisme funciona formidablement a Madrid, quan està acompanyat per tot l’entramat mediàtic que viu dels seus propis ventiladors. Però extret del seu ecosistema natural i exportat a la llunyana Barcelona es transforma en un vodevil ridícul al qual se li veuen totes les costures.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
