Una llei 'novaiorquesa'

Diverses veus afirmen que l’ordenança de civisme que va entrar en vigor a Barcelona el 2006 és un «talla i enganxa català» de la que va imposar l’alcalde Rudolf Giuliani a Nova York després dels atemptats de l’11-S. «Està bastant calcada» , assegura el sociòleg Carlos Delclós. La novaiorquesa implicava «multes desorbitades a músics i artistes del carrer, venedors ambulants o captaires, supressió del dret a la protesta... Va violar els drets de la primera esmena de la constitució nord-americana de forma sistemàtica» . 

«Són unes lleis que parteixen de fixacions similars: la seguretat i l’ordre públic» , afegeix Delclós. El sociòleg recorda com el 2006 Gerardo Pisarello i Jaume Asens van criticar l’ordenança per ser «una mena de constitució de la ciutat basada en la idea que el càstig exemplar dels petits desordres i de certa dissidència politicocultural pot arribar a ser un mitjà idoni per acabar amb la conflictivitat urbana» . En el documental Sin permiso , Asens acusa l’ordenança de civisme de generar «una alarma social induïda» . Encara no era regidor de l’ajuntament. 

 

PRIVATITZACIÓ DE L'ESPAI 

 

Però l’ordenança també apunta en una altra direcció: la privatització de l’espai públic. «Això no és netejar el carrer, és apropiar-se’n i el govern municipal es va adonar que hi havia un munt de membres en la societat que no pagaven IRPF: putes, músics, manters...» , denuncia Jesse Masterson. Delclós apunta que «la Rambla, les places del Born, el passeig de Gràcia i el de Joan de Borbó ja estan privatitzats. Produeixen riquesa per a les grans superfícies i per als amos del sòl urbà» . Segons la seva opinió, «el problema que genera un músic de carrer quan toca a l’espai públic és que converteix allò que el capital pretén que sigui un espai llis i adaptat als seus fluxos en una mica més dens, més viscut, més humà» . 

El manifest del col·lectiu Músics de Carrer en Lluita recull un informe sobre l’ordenança de civisme per part del Col·legi Oficial d’Advocats de Barcelona que l’acusa d’apostar «per una gestió de l’espai públic basada en un model policíac d’intensa intervenció administrativa. Això significa una judicialització de la vida de les persones» . Segons indica l’informe, la norma «contradiu la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, en concret de l’article 25 de la Carta, que sosté que les ciutats signatàries [entre les quals hi ha Barcelona] afavoriran la solució extrajudicial dels conflictes civils, penals, administratius i laborals mitjançant la implantació de mecanismes públics de conciliació, transacció, mediació i arbitratge» . 

Notícies relacionades

Músics de carrer de Barcelona denuncien persecució de l'ajuntament a la seva activitat

Barcelona usa per a un vídeo promocional una parella multada reiteradament per ballar tangos al carrer

El mes de juny passat, mentre la ciutat estava atrafegadíssima amb el Sónar, la CUP va presentar un prec en un ple de l’ajuntament perquè, mentre regeixi l’ordenança de civisme, es retiressin les multes als músics i es tornessin els instruments que s’havien requisat. La resposta va ser negativa. «Gala Pin diu que l’ordenança està vigent i que s’ha de complir. La mateixa excusa que han donat governs anteriors» , lamenta la directora de Sin permiso , Ingrid de la Torre. 

Fonts de Barcelona en Comú (BC) asseguren que el seu compromís segueix sent «revisar» l’ordenança, «sobretot aquells punts en què es criminalitza la pobresa» , tot i que encara no tenen data. En el que sí que ja estan treballant és en una normativa per regular la música al carrer a Ciutat Vella, sense mesures punitives i que pretén, segons l’equip de govern de l’ajuntament, millorar la situació del col·lectiu.