La pugna Govern-PP fa penjar d’un fil la cimera autonòmica de BCN

El Govern central i els executius autonòmics, majoritàriament liderats per presidents del PP, no aconsegueixen arribar a un mínim consens que permeti tancar els assumptes que cal debatre en la 28a Conferència de Presidents. Una cita revestida de "normalitat institucional" al celebrar-se a Barcelona i que el lloc sigui un aspecte secundari. I això que l’enclavament triat és el Palau de Pedralbes, el mateix escenari en què, el 2018, Pedro Sánchez i Quim Torra van tancar un text que va establir les bases per abordar el conflicte polític amb Catalunya que tant va criticar la dreta.

Aquest "òrgan de cooperació" –com defineix el seu reglament–, concebut per treballar per consens i acords, està avui a prop de la irrellevància, a punt de convertir-se en una cosa "inútil", segons adverteix un president autonòmic. L’última edició, la celebrada al desembre a Santander, ja es va tancar sense cap pacte.

Saltar-se la institucionalitat

El Govern espanyol dona la culpa a les comunitats autònomes governades pel PP d’haver-se saltat la institucionalitat i d’haver utilitzat el fòrum per fer política, oblidant que "també són Estat" i han "de solucionar problemes". "No porten res per discutir i tant els fa el què: el contingut no els amoïna gens", es lamenten.

Per la seva banda, les files populars consideren que l’objectiu d’aquesta convocatòria és únicament "vestir d’institucionalitat" Pedro Sánchez, en un "moment en què ho necessita com menjar" a causa de la successió de presumptes casos de corrupció que esquitxen el PSOE i familiars del president del Govern.

Absències i assistències

Així ho sosté la presidenta de Cantàbria, María José Sáenz de Buruaga, que tot i això és del parer que l’assistència a aquest fòrum de comunitats és "obligada".

L’amfitriona de l’última Conferència va reconèixer el neguit després de la cita de Santander, on –segons la seva opinió– tot es va reduir a "una relació de monòlegs" sense un "debat" de debò.

El president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda, comparteix la idea que la convocatòria és una "maniobra de distracció" de Sánchez. Rueda ho emmarca tot en "un intent fallit de desviar l’atenció" per la situació política.

La presidenta de la Comunitat de Madrid apuja el to i deixa en l’aire la seva participació en la reunió de Barcelona. Per a Isabel Díaz Ayuso, Sánchez només busca "una foto" per mirar de "tapar els seus casos de corrupció" i no descarta fer-li una plantada. Aquí "no hi trobarà la Comunitat de Madrid", avisen des de Sol.

En aquesta ocasió també hi ha el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, en la mateixa sintonia que Ayuso. Sense confirmar la seva presència, sinó més aviat encoratjant el contrari, la Junta d’Andalusia considera que la reunió s’està convocant de "manera il·legal" i sense complir el marc legal, de manera que pot ser que no s’arribi a celebrar.

Enmig de la confrontació entre el PP i el PSOE, el lehendakari Imanol Pradales, com a únic president nacionalista, manté en suspens la seva assistència, a l’espera que es concreti l’ordre del dia. Euskadi va secundar la proposta que va elevar el Govern central en la reunió preparatòria –però que no es va arribar a aprovar– després d’incloure l’energia entre els temes que caldria que abordessin els presidents.

En la història recent de les conferències de presidents –que van cobrar més protagonisme durant la pandèmia per les seves reunions regulars i telemàtiques–, les trobades acostumaven a girar al voltant d’un o dos temes.

Si se celebra, aquest cop volen posar fins a sis temàtiques sobre la taula, en la versió ampliada: des del model energètic, la descarbonització i la seguretat del subministrament, fins a l’habitatge, l’accés a l’habitatge i l’okupació, passant per l’educació universitària i la infantil o la formació professional, així com la situació de les infraestructures, el caos ferroviari i el fenomen migratori.

Finançament

I sense passar per alt el gran tema que hi ha pendent: el finançament autonòmic, aquest elefant a l’habitació del qual tots volen parlar i que consideren el principal problema de les comunitats autònomes, però sobre el qual ningú gosa establir una proposta concreta.

Notícies relacionades

ERC reconeix avenços amb el PSC en finançament i Rodalies, però demana concrecions: «El temps corre»

La Fiscalia Superior de Catalunya s’oposa a l’indult de Laura Borràs

Alguns governs autonòmics, com el del Principat d’Astúries, són del parer que la Conferència de Presidents no és el fòrum adequant per a aquest debat i advoquen pel Consell de Política Fiscal i Financera com a marc idoni. Malgrat això, aquest òrgan tècnic també ha experimentat la confrontació política, igual com altres conferències sectorials com les d’Infància o de Justícia, en què les comunitats governades pel PP s’han aixecat de les reunions o s’han abstingut en les votacions.

L’Executiu critica aquest "joc" perquè, segons assenyala, "només s’abstenen en les que hi ha repartiment de diners", sabent que, tot i així, les partides acabaran arribant a les seves comunitats. Fan prevaler, doncs, l’"interès partidista", es lamenten.