La IA fica Catalunya en la cursa dels centres de dades, un sector que creix a un ritme del 200%

La capacitat operativa d’aquest sector s’ha pràcticament duplicat l’últim any, el nombre de terrenys que eventualment s’hi dedicaran ha crescut gairebé un 200% i, si les previsions són certes, això no ha fet més que començar.

En concret, segons un informe de Cushman & Wakefield sobre el sector a Barcelona –on es concentren la immensa majoria d’aquestes infraestructures a Catalunya–, els centres de dades d’aquesta regió sumen 64 megawatts de potència. No obstant, hi ha un total de 22 megawatts en construcció, 46 megawatts planejats i 110 megawatts en el que anomenen ‘early-stage’, terreny que està previst que es converteixi en un centres de dades, però que encara no té tots els permisos per fer-ho. És a dir, que es podria arribar fàcilment als 230 megawatts de potència, el triple que ara.

L’associació espanyola de centres de dades Spain DC també preveu, sempre que hi hagi una regulació favorable, un salt del 200% de cara al 2027, fins a superar els 200 megawatts.

¿Què ha canviat, perquè s’acceleri tant la cosa? La intel·ligència artificial (IA), una decisió política i l’obsessió europea per tallar llaços de dependència amb els Estats Units i la Xina.

¿Com va començar el negoci dels centres de dades a Espanya i per què se’n va anar a Madrid?

«Espanya, com qualsevol altre país d’Europa, va estar molt temps dominada per les ‘telecos’», comença per contextualitzar Andrew Fray, soci internacional de Cushman & Wakefield i cap del negoci de centres de dades a Europa, a l’Orient Mitjà i a Àfrica. Ho apunta, aquest expert, perquè van ser aquestes companyies les que van començar a operar amb centres de dades a finals dels 90, llavors completament centrades en el trànsit de trucades. Quan va irrompre internet, i la clau va ser estar a prop dels punts d’intercanvi, Frankfurt, Londres, Amsterdam, París i Dublín es van convertir en la destinació més cotitzada per als operadors de centres de dades.

Després, les operadores nord-americanes Digital Realty i Equinix es van decantar per la península Ibèrica, però, és clar, es van dirigir a Madrid, on la infraestructura del núvol estava més desenvolupada. En qualsevol cas, diu Fray, el que va acabar de sentenciar Barcelona va ser que, quan Digital Realty va buscar un punt de connexió amb l’Àfrica, el va trobar a Marsella (França), no a la capital catalana. «Així que Madrid va anar creixent i Barcelona es va quedar enrere».

Les dades ho confirmen. Aquests 64 megawatts operatius a Barcelona són prop de 200 MW a Madrid, però també 110 MW a Saragossa (de nou, segons Cushman), una cosa que atribueixen, tant el president del Cercle Tecnològic de Catalunya, Joan Ramon Barrera, com el catedràtic del departament d’enginyeria informàtica i matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Pedro García, al fet que hi ha més disponibilitat de sòl, al suport polític i a un accés més fàcil a l’energia. Especialment, a les renovables.

El paper de la intel·ligència artificial

«La gran notícia, i el perquè tot això ha canviat ara, és la intel·ligència artificial», aporta Fray, de Cushman. «La IA reclama que es tingui la computació a prop d’on es té el negoci, i això explica les grans inversions per crear gigafactories a Europa», diu Barrera, del Cercle Tecnològic.

És aquesta tecnologia la que està fent (i farà) que els centres de dades que s’instal·len a Barcelona siguin més petits, i més urbans que industrials. De fet, no hi ha cap centre d’hiperescala a Catalunya, que són les construccions massives. És en part per això que, encara que Catalunya avanci, més ho fan Madrid i Saragossa.

«Ara mateix no estem en competició amb la resta [de comunitats], i dubto que acabem sent un referent en centres de dades a Espanya, però veig més valuós tenir un ecosistema digital i els llocs de treball d’alt valor, que el ferro en si”, advoca García, de la URV.

Oposició ecologista

És també això el que ha fet que l’oposició ecologista sigui més suau aquí. El gran contrapunt dels centres de dades (necessàries –concedeixen les tres fonts consultades– perquè funcionin els serveis digitals, la recerca mèdica o perquè les ‘start-ups’ puguin existir) és el seu consum d’aigua i energia. L’última projecció de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA) és que la demanda energètica dels centres de dades a escala global ascendirà fins als 945 terawatts/hora. A tall de referència, això és gairebé 5.000 vegades l’energia que consumeix un país com Espanya.

Per això el Govern ha posat com a condició central perquè un projecte de centre de dades sigui considerat estratègic a la comunitat que tingui en compte l’impacte mediambiental al territori. També que incrementi l’ocupació de qualitat a llarg termini o que suposi un impacte sobre l’economia local de set vegades el que s’hi inverteixi.

El rol polític

Aquest és l’altre element que justifica la previsible escalada del sector a Catalunya. La Generalitat ha aprovat un pla estratègic d’actuacions que, en resum, simplifica la burocràcia entorn del sector per atraure projectes més significatius.

«Quan parlem de com s’afronta el debat de la ciberseguretat, de com protegim les dades dels nostres ciutadans i empreses o sobre l’eclosió de la IA, hem de decidir on volem que es jugui aquest partit», defensa Albert Dalmau, conseller de Presidència. «I si volem que es jugui en el marc de la Unió Europea, Catalunya ha de jugar un rol essencial», rebla.

El secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat, Albert Tort, ho veu com «posar sobre la taula la necessitat d’apostar i fomentar les inversions en centres de dades», una infraestructura essencial que cal «vetllar». Segons ell, només l’anunci de l’acord va fer que afloressin molts projectes que s’estaven gestant en privat, i, des d’aleshores, han rebut «moltíssim» interès. «Estem tenint moltes interaccions que venen de potencials inversors i per a centres de diferents dimensions», assegura Tort, que entreveu alguna gran inversió en l’horitzó.

«La meva visió és que passaran coses en els pròxims 12-24 mesos que segurament no han passat en els últims 36, ni passaran en els pròxims cinc anys», es mulla el president del Cercle Tecnològic.

Possibles riscos

¿Quins són els riscos? «La disponibilitat i el preu del sòl, la disponibilitat de potència i el temps que es requereix per transmetre aquesta potència als llocs: tots [els actors involucrats en el negoci de l’energia] estan mirant d’adaptar-s’hi per assegurar que la xarxa elèctrica pugui assumir aquests desenvolupaments, i també per integrar-hi les fonts d’energia renovable i que hi hagi continuïtat en el subministrament», diu Fray.

Notícies relacionades

Amancio Ortega compra la seu de Planeta a Barcelona per 250 milions

Deloitte ocuparà les cinc plantes de l’antic El Corte Inglés de Macià

També Barrera es decanta per la inestabilitat energètica. «Una apagada com la de fa un mes és un risc, perquè la imatge que es genera com a país és dubtosa, no tant pel centre, que acostuma a tenir bateries i és resilient, sinó perquè la indústria que ha d’explotar això es quedi sense poder operar».

«Dependrà del que passi amb les nuclears, perquè, si tanquen, no hi haurà prou energia per als centres de dades», remata, en la mateixa línia, el professor García, que aprofita per aconsellar no desviar-se del que és important. «L’únic impacte local [positiu] de muntar un totxo de ciment, amb molts ordinadors que consumeixen molta energia i aigua, és el moment de la construcció –conclou–. Aquesta indústria està molt bé perquè deixa molts diners al principi, però després, només és ferro, no aporta gaire més que pagar impostos, la gràcia és que es creï un ecosistema digital».