Músics de carrer de Barcelona denuncien persecució de l'ajuntament a la seva activitat

La tensió entre músics de carrer de Barcelona i la Guàrdia Urbana és un conflicte que no ha estat mai a punt de resoldre's, però les queixes dels artistes de carrer cada vegada es fan sentir més quan la policia requisa un instrument. L'assemblea de Músics de Carrer en Lluita denuncia una "situació d'exponencial persecució policial". L'assumpte va camí d'enquistar-se com el dels manters. Els dos col·lectius estan acusats d'incomplir la mateixa ordenança de civisme, en vigor des del 2006.

No són actuacions puntuals sinó una batalla per fer-los desaparèixer de la ciutat, considera Ingrid de la Torre, que fa tres anys que documenta l'assetjament que viuen els músics de carrer. Va decidir començar a filmar-los després de presenciar com una patrulla de la Guàrdia Urbana requisava els instruments a un músic a la plaça del Pi. "Veure allò em va fer posar la pell de gallina. Recordo la reacció indignada de la gent, l'intent desesperat del músic argumentant que tenia dret de tocar... Encara no m'entra al cap. Era una situació inaudita", explica. I ha decidit explicar-ho en el documental 'Sin permiso'.

Entre el 2011 i el 2015 es van decomissar més de 2.000 instruments a Barcelona. El 2014 en van ser 616 i el 2015, més de 1.000. O hi ha més músics al carrer o hi ha un interès més gran a eliminar-los. A falta de saber les xifres del 2016, De La Torre denuncia un interès desproporcionat pels cossos policials en aquest afer. 

ALTRES TEMPS

El portuguès Daniel Lança va arribar a Barcelona el 1997. Eren altres temps. "¡Una vegada un policia em va comprar un cedé al carrer!", exclama. I deixa anar una riallada nostàlgica. "Abans venien músics a tocar cada cap de setmana a la plaça del Pi. Però tot això es va començar a regular. Estan enterrant una tradició", lamenta l'anglès Jesse Masterson, que va arribar a la ciutat fa dues dècades. 

Masterson és un expert en la trista rutina de la sanció policial. Acumula 6.500 euros de multes. Nou vegades ha anat al dipòsit d'instruments a recuperar el seu violoncel. Últimament ha optat per tocar la guitarra. "La meva solució és Wallapop", diu, referint-se a la web en què pots comprar de tot a preus irrisoris. I si l'hi requisen, es queda al dipòsit. L'endemà de conversar amb aquest diari li van requisar una altra guitarra.

Desenes de músics i artistes de carrer aporten el seu testimoni a 'Sin permiso'. Un violinista israelià calcula que li han decomissat entre 30 i 40 violins. Hi ha imatges d'aparatosos dispositius d'agents motoritzats envoltant un músic amb la seva guitarra. També, de desenes de ciutadans i turistes indignats escridassant la policia. Fora del documental queden altres històries: "La policia ha intimidat músics perquè no parlin amb nosaltres", denuncia De La Torre.

ÚS INTENSIU DE LA VIA PÚBLICA

El delicte que esgrimeix la policia per sancionar el músic de carrer és "l'ús intensiu de la via pública". És un concepte tan ambigu que el mateix policia ha de decidir qui en fa un ús intensiu i qui no. És terreny adobat tant per a fer els ulls grossos com per a l'abús de poder. En el documental se sent un agent exclamar: "¡El que ha de canviar és la llei!". Masterson explica la cruel anècdota d'un músic al qual el policia va explicar que no li requisaria la guitarra perquè sabia que al cap d'uns dies en tindria una altra. Per anar al gra, va treure unes estisores i li va tallar les sis cordes de la guitarra.

Presenciar com els agents decomissen una guitarra a un músic que es busca la vida tocant pel carrer és difícil d'oblidar. Qui no gira la vista, intenta intervenir per evitar-ho. "Un agent està preparat per contenir un altre tipus de situacions. Per tant, va armat amb manilles, una porra i una arma de foc. De sobte, hi ha policies envoltant una persona amb una guitarra. Això es transforma en un espectacle vergonyós als ulls dels veïns", explica De La Torre. "En 20 anys no he vist ningú que celebrés que la policia se m'emporti l'instrument", afirma Masterson.

ELS CARNETS

Notícies relacionades

Una llei 'novaiorquesa'

Barcelona usa per a un vídeo promocional una parella multada reiteradament per ballar tangos al carrer

La concessió de carnets per part de l'ajuntament per regular la presència de músics al carrer és una solució que no satisfà tothom. "Si et passes un mes tocant i no treus calerons, no hi tornes. És una selecció natural. No cal que ningú et digui si toques bé o malament", assegura Lança. Aquests carnets només donen permís per tocar cinc dies al mes. "I jo he de tocar cinc o sis dies per setmana, com en qualsevol feina", compara Lança. D'altra banda, sol·licitar un permís per tocar implica renunciar a un dret, segons el parer dels afectats. "Aquí no hi ha permisos: hi ha prohibicions. Tu m'estàs venent el permís que ja tinc", opina el músic cubà Papa Orbe. "Atorgar permís és privatitzar", afegeix el mim Joaquín Ortega.

De La Torre va més enllà. "Amb aquesta normativa no només es viola el dret de llibertat d'expressió i el dret de fer servir l'espai públic, sinó també el dret de les persones de disfrutar de l'art. No tots els nens veuen cada dia un contrabaix. No tots poden anar al Liceu. I l'acostament a la cultura forma part del lliure desenvolupament de les persones".