28 d’oct 2020

Anar al contingut

La confessió del pederasta

L'entrevista amb un professor que va reconèixer a EL PERIÓDICO que abusava dels seus alumnes als Maristes va destapar l'escàndol i va impulsar la seva investigació

Luis Mauri

El silenci de la víctima és el triomf del pederasta. Si la víctima calla o la fan callar, el depredador venç per sempre. Ressorgeix ufanós i embravit, a punt per devorar una altra presa indefensa.

James Rhodes ho sap bé. Rhodes és un cèlebre pianista britànic nascut el 1975. Quan tenia sis anys, va ser violat pel seu professor de gimnàstica en una elitista escola de Londres.

Aquella va ser la primera agressió sexual d'un rosari inacabable i de conseqüències devastadores. Rhodes va ser alcohòlic i drogoaddicte. Va intentar suïcidar-se cinc vegades i va ser internat en un psiquiàtric.

No va aconseguir fugir de l'infern en què s'havia convertit la seva vida fins que va trobar el coratge suficient per trencar el mur de silenci que el tenia pres. Va denunciar el professor que l'havia desgraciat. Scotland Yard el va trobar: ja molt gran, encara treballava amb nens. A diferència d'Espanya, al Regne Unit el delicte de pederàstia no prescriu mai, així que el llop va poder ser detingut, jutjat, condemnat i empresonat.

Des d'aleshores, Rhodes recorre el món fent conferències sobre la seva atroç experiència. ¿Per què explica una vegada i una altra la seva història si cada vegada que ho fa sent de nou l'alè pudent dels seus fantasmes? Perquè el silenci de la víctima és el triomf del pederasta.

AMAGATALL DE LLOPS

Trencar el silenci. Il·luminar les tenebres en què es protegeixen els devoradors de nens i aquells que els amaguen. Aquest és el nord de la investigació d'EL PERIÓDICO sobre l'escàndol de pederàstia dels Maristes: 43 exalumnes i alumnes de dues escoles de Barcelona i una de Badalona han denunciat haver patit violacions, fel·lacions, masturbacions o tocaments per part de 12 professors i un monitor de menjador al llarg de 30 anys.

El 5 de febrer, la reportera María Jesús Ibáñez va aconseguir la primera confessió d'un dels pederastes denunciats, Joaquim Benítez, també professor d'educació física: «Sí, ho vaig fer. Vaig pensar que vindrien abans a buscar-me». Aquella confessió va accelerar l'acció judicial i va donar un impuls colossal a la mateixa investigació periodística. Després vindrien les confessions de dos depredadors més: una aconseguida pels reporters Guillem Sànchez i J. G. Albalat, i una altra, per una víctima que va gravar el seu violador.

Molts nens dels Maristes han aconseguit enderrocar, ja en l'edat adulta, el mur de silenci. Però a diferència de Rhodes, mai veuran els seus abusadors davant un tribunal de justícia. La majoria dels delictes han prescrit, en gran mesura gràcies a la llei del silenci imposada durant dècades per l'orde religiós.

Ja l'hi va anunciar Benítez a la periodista: «Suposo que els Maristes, amb qui vaig arribar a un acord per anar-me'n, han fet tot el possible perquè això no transcendís».