Les lesions de castellers es multipliquen amb l'auge de participació i competitivitat

Els traumatismes han crescut el 160% en sis anys, mentre que el nombre de participants ha augmentat un 100%

La Coordinadora de Colles Castelleres va registrar 38 sinistres "potencialment greus" durant l'última temporada

Assaig amb casc dels Xiquets de Reus.

Assaig amb casc dels Xiquets de Reus. / ARXIU / JOAN REVILLAS

5
Es llegeix en minuts
RAFAEL MORALES / BARCELONA

Les lesions en els castells s’han multiplicat els últims sis anys. Dels 259 lesions de traumatisme comunicats el 2010 a l’asseguradora es va passar a 673 el 2015, que suposa un increment del 160%. La gran majoria dels casos es corresponen amb lesions o contusions lleus, encara que l’any passat se’n van comptabilitzar 38 lesions de «potencialment greus» en un primer diagnòstic.

L’auge de l’activitat castellera i el notable increment de la competitivitat entre les colles, especialment des que el novembre del 2010 va ser declarada per la Unesco patrimoni immaterial de la humanitat, s’apunten com els principals motius de l’increment de la sinistralitat que mostren les xifres oficials comunicades a l’asseguradora.

Cinc morts documentades en més de 200 anys 

En els més de 200 anys d'història dels castells estan documentades les morts de cinc castellers, segons Pere Ferrando, historiador especialitzat en les torres humanes i president del jurat del concurs de castells de Tarragona. Tres d'aquestes caigudes mortals s'han produït en els últims 30 anys. La primera de les cinc va ser la de Magí Serra, enxaneta de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que va morir el 1871 per una caiguda a la Masó (Alt Camp); l'1 de novembre de 1948 va morir Isidre Dalmau,  casteller de la pinya de la Vella de Valls en el concurs que es va celebrar a Reus (Baix Camp); l'enxaneta David Sánchez, de 9 anys, va morir arran d'una caiguda dels Nens de la Torre en l'actuació que es va celebrar el 3 de juliol de 1983 a Barberà del Vallès; el 23 de juliol del 2006 es va produir la caiguda dels Capgrossos de Mataró que dies després va derivar en la mort de Mariona Galindo, de 12 anys, i finalment Ramon Rovira, de 74 anys i casteller de la pinya dels Minyons de l’Arboç, va morir per una caiguda l'11 de juliol del 2011 a Montblanc.

Malgrat el notable increment de lesions, el percentatge de caigudes ha anat disminuint i en els últims anys s’ha mantingut estable al voltant del 3%. L’any 2000 van fer llenya 361 castells del total de 6.817 realitzats per 58 colles, que suposa un 5,30% de caigudes. Aquest percentatge es va reduir l’any passat –malgrat el notable augment de colles i de castells cada vegada de més dificultat– al 2,95% amb 370 caigudes. De les 56 colles que hi havia el 2010 es va passar a 99 el 2015, i dels 6.726 castells realitzats, a 12.543. És a dir, pràcticament es van duplicar les xifres.

La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) sempre ha sostingut que la seva activitat no és tan perillosa com la d’esports com el futbol, el bàsquet i l’handbol.

COMUNICATS D’ACCIDENT

«Les dades sobre lesions no són absolutes perquè s’obtenen a partir dels comunicats que s’entreguen a la CCC», explica Daniel Castillo, director mèdic i científic de la coordinadora. Es refereix a la impossibilitat de fer un seguiment exhaustiu de les lesions i la seva gravetat final a causa de la lògica confidencialitat sobre les dades personals dels pacients que manté l’asseguradora. No obstant, precisen que de les 38 lesions potencialment greus de l’any passat, 19 van afectar la columna vertebral, 18 van ser per traumatismes cranioencefàlics i una va afectar òrgans interns.

Castillo aclareix, de totes maneres, que les dades que recull la coordinadora corresponen a una primera impressió diagnòstica que no té per què derivar en lesions greus. Casos com el de la mort d’un casteller dels Minyons de l’Arboç el 2011 o la greu lesió medul·lar d’un membre dels Castellers de la Vila de Gràcia el 2013, en els dos casos components de la pinya, «passen de forma molt puntual».

La CCC precisa que el percentatge de les lesions potencialment greus, malgrat l’increment en xifres absolutes, ha anat disminuint. L’any passat van significar el 5,65% del total, mentre que l’índex del 2010 estava en un 8,49%

LESIONS EN NENS

Els nens són, entre els components de les diferents parts dels castells, els que menys lesions pateixen en termes generals. Les posicions més castigades són les que ocupen els castellers de la pinya i els que formen els pisos centrals del tronc. Dels sinistres presentats l’any passat a la CCCC, 129 eren de components del pom de dalt (canalla); 228, del tronc, i 316, de la pinya.

Sobre el risc dels nens, un dels nombrosos estudis sobre seguretat realitzats per la coordinadora abans de la implantació obligatòria del casc, el 2012, concloïa que l’activitat «presenta un risc moderat» de lesió i que és dues vegades inferior al risc de lesionar-se fent altres activitats esportives o recreatives. L’estudi va analitzar 11.887 hores d’activitat castellera, tant en assajos com en actuacions, i 54.706 castells en què en total es van produir 750 caigudes.

caigudes en assajos

Notícies relacionades

Els resultats de l’estudi van determinar que de les 24 lesions registrades (enfront de 66 en altres activitats), més de la meitat (el 54%) es van localitzar en el crani dels nens castellers. El casc va solucionar després l’únic resultat en contra que l’estudi va detectar per a l’activitat castellera i que va anticipar que el 2004 es comencés a estudiar la possibilitat que els nens utilitzessin casc. Des del 2012 és un element de seguretat obligatori en la canalla que forma el pom de dalt: dos dosos, un acotxador i un enxaneta.

Una dada que aquest any està sorprenent la comissió científica de la coordinadora és l’augment de lesions en els assajos. A penes han arribat a la meitat de la temporada i ja han sobrepassat les que es van produir durant l’any 2015. Aquest any, fins al 15 de juliol, ja acumulen 89 lesions en assajos i 131 en actuacions, i en tot el 2015 en van comptabilitzar 86 i 587. «Segur que té a veure amb la intensitat amb què la majoria d’entitats han iniciat la temporada, que han començat al màxim des del principi, però ho hem d’estudiar», apunta Castillo.

Temes:

Festes